Potser no és l’«equip gran com el Barça o el Madrid» que volia Míchel Sánchez, però també és un rival al qual el Girona li té ganes. I al tècnic madrileny, de ben segur que li farà il·lusió trobar-se’l. El Rayo Vallecano tornarà a Montilivi set mesos després de treure-li l’ascens a Primera Divisió al conjunt blanc-i-vermell en la tornada de la final del play-off. Serà en motiu dels vuitens de final de la Copa del Rei que es disputaran el proper dissabte 15 (18:30 h) a partit únic. Els gironins van assegurar la seva participació el dia de Reis després d’eliminar amb molta superioritat l’Osasuna (1-0). Abans, també van desfer-se de l’Osca (0-1) i el Calvo Sotelo de Puertollano (1-5).

Com que no va tocar cap dels quatre equips de la Supercopa (Barça, Madrid, Atlètic i Athletic), el duel de vuitens contra el Rayo es jugarà el dissabte de la setmana vinent aprofitant que no hi ha jornada a Segona ni a Primera. Els de Míchel l’afrontaran entremig de l’enfrontament de demà contra el Fuenlabrada (14:00 h) i del Lugo (18:15 h). Tindran, doncs, temps suficient per preparar-lo i no s’hauran de preocupar pels desplaçaments perquè els pròxims tres partits són a casa.

«Coneixem molt bé el Rayo. El partit segur que tindrà molta rivalitat pel que va significar l’eliminatòria en la final del play-off del curs passat», reconeixia el director esportiu, Quique Cárcel, després del sorteig. Els d’Andoni Iraola van ser el botxí dels gironins i «avui estan a Primera, fent una temporada excel·lent amb números d’Europa». A Vallecas, no han canviat gaire les coses respecte la temporada passada. L’entrenador segueix sent Iraola i amb la plantilla passa tres quarts del mateix. Set dels onze jugadors que van frustrar l’ascens al Girona aquell fatídic 20 de juny es mantenen com a titulars. Es tracta de Fran García, Catena, Comesaña, Óscar Valentín i els dolejadors Álvaro García i Trejo.

Al Rayo no li va gens malament en el seu retorn a la màxima categoria. El tècnic basc ha aconseguit un dels millors inicis del club madrileny a Primera i ha dut el seu equip fins a la part alta de la classificació. Els de Vallecas són sisens amb 30 punts i un balanç de 9 victòries, 3 empats i 7 derrotes. Per davant tenen el Barça, l’Atlètic, el Betis, el Sevilla i el Madrid. Es diu aviat, tenint en compte que són un dels equips més modestos de LaLliga Santander. A més a més, en les 19 jornades que s’han disputat fins ara han aconseguit triomfs de prestigi com el del Barça (1-0) o l’Athletic (1-2). Ara bé, va perdre l’últim partit davant l’Atlètic (2-0) i demà rep el Betis (14:00 h). Mentre que després del partit de Copa amb el Girona, visitarà el Camp Nou amb pocs dies de marge. Per assegurar-se un lloc als vuitens, va haver de suar de valent al camp del Mirandés (0-1). La manca de punteria gairebé li dona un disgust i al final va resoldre l’eliminatòria amb un gol solitari d’Andrés. També va patir en el primer duel de Copa amb el Guijuelo (1-1), classificant-se en la tanda de penals. L’altre va ser davant el Bergantiños (1-3).

El Rayo se’n surt, però el Girona és un altre equip ben diferent al que va deixar perdre la final del play-off després d’imposar-se en l’anada a Vallecas (1-2). L’arribada de Míchel ha generat un canvi en el joc de l’equip, que fins i tot és capaç de jugar de tu a tu contra un Primera com l’Osasuna i no patir en defensa. «Segur que serà una eliminatòria oberta amb dos equips ofensius, que tenen molta verticalitat. Espero que la puguem disfrutar i passar a quarts, que seria un objectiu molt maco i positiu pel club», valorava Cárcel. En tota la seva història, el Girona només ha passat un cop a quarts. Va ser la temporada 2018-19 quan era a Primera i va eliminar l’Atlètic al Wanda (3-3) amb els gols de Valery, Stuani i Doumbia. Passar aquella ronda, però, va suposar el declivi a la Lliga i s’acabaria baixant a Segona. D’altra banda, el curs passat els de Montilivi van acomiadar-se de la Copa a vuitens amb una derrota contra el Vila-real (0-1).

Per si no hi hagués prou al·licients, el partit contra el Rayo serà especial per a Míchel. L’entrenador del Girona és natural de Vallecas i s’ha passat pràcticament tota la seva carrera com a futbolista -15 temporades- al Rayo, on va penjar les botes als 36 anys. Va seguir vinculat al club treballant pel futbol base i més tard va assumir el repte de dirigir el primer equip. Com ja havia fet com a jugador, va aconseguir l’ascens a Primera en la seva primera temporada sencera a la banqueta i ho va fer com a campió de Lliga.