De l’actual Girona, el que entrena Míchel Sánchez, se li’n destaquen un bon grapat de virtuts, però la que més llueix de cara a l’espectador és la de ser capaç de proposar un joc vistós, atractiu. O el que és el mateix: la intenció és tenir la pilota, mimar-la, i fer de la possessió una arma, no només per passar l’estona, sinó per fer mal al contrari i minimitzar les arribades del rival. Ara bé, sense els gols, això no tindria pas cap sentit. L’essència del futbol, l’ingredient imprescindible. I aquest equip en té, de gol. En fa més dels que en solia fer. Sí, aquesta tendència va anar a l’alça amb Francisco Rodríguez, l’últim inquilí de la banqueta, però és ara quan s’acosta als seus màxims, recordant temps pretèrits, on es lluitava, precisament com ara, per estar el més amunt possible a la classificació. L’actual Girona, el que ara és sisè tot ocupant places de promoció i que té ganes d’enfilar-se encara més, ha fet 32 gols després de les primeres 23 jornades del campionat. No, no són els 38 que ha marcat l’Almeria, el líder, o els 35 d’altres candidats a pujar com per exemple el Valladolid i l’Eibar. Però tret d’aquestes tres excepcions, cap altre equip de la Segona Divisió n’ha fet tants com els gironins. Això ja sona bé. Un símptoma positiu. Però encara és millor, si els números es comparen amb els de les últimes temporades. I és aquí quan el present supera el passat. Perquè els actuals registres golejadors són els millors des de la temporada de l’ascens. És a dir: la ratxa de cara a barraca d’ara millora les dels darrers quatre cursos.
L’any passat, per exemple, tot i que no es va acabar pujant per ben poc, el Girona només havia marcat 17 gols passades 23 jornades. Són 15 menys dels que s’han aconseguit ara, en aquestes mateixes alçades de la pel·lícula. En l’exercici 19/20, el panorama era molt més favorable, però no tant com ara. 31 gols en 23 partits, un menys. L‘equip també era sisè, com ara. Si es mira un xic més enrere, toca saltar a Primera i llavors els registres tampoc són pas com ara. Amb Eusebio Sacristán al comandament de la nau (18/19), només 23 gols en 23 partits. A un per jornada. I encara amb Pablo Machín (17/18), xifres molt més positives, amb 31 dianes. Cal remuntar-se fins la famosa temporada de l’ascens (16/17) per trobar un Girona encara més entonat que l’actual de cara a porteria. Llavors, amb les mateixes jornades disputades, l’equip havia anotat 37 gols. Aquella plantilla, a diferència de l’actual vestidor, disposava de més d’un futbolista capaç de marcar amb facilitat. L’italià Samuele Longo va acabar el curs amb 14 gols, mentre que Fran Sandaza en va fer 9. S’hi sumaven els 8 de Portu i els 7 de Borja García. També era millor el Girona 14/15, amb 35 gols. Però el rècord, en aquests temps moderns, és pel Girona de Rubi (12/13). Van ser 40 gols en els 23 primers partits. Poca broma.
Stuani, en ratxa
El principal culpable d’aquestes xifres, com sol passar des de fa temps, és Cristhian Stuani. Passen els anys i el davanter continua amb el gol entre cella i cella. Semblava que amb l’edat i els cops morals rebuts, la cosa anava de baixa però aquest curs torna a estar entonat, i de quina manera. És el pitxitxi del vestidor i també de tota la categoria. Ha marcat 15 gols i per fer-ho ha necessitat jugar 20 partits. Un promig que només ha millorat un cop des que el 2017 va fitxar pel Girona. Va ser fa dues temporades, quan els seus primers 15 gols van arribar després de 15 partits, cinc menys que actualment. En la resta d’exercicis, sempre ha trigat més. A Primera i també a Segona. L’any passat, fins i tot, no va atrapar ni tan sols aquestes xifres: va fer 10 dianes. Els dos cursos a l’elit, el 17/18 i el 18/19, va necessitar 23 partits per atrapar els 15 gols. De moment, la inèrcia és positiva però el seu sostre, encara sembla lluny. Comptant la lliga regular i també els partits de play-off d’ascens, Stuani va fer 31 gols dues temporades enrere. Arribar-hi sembla difícil. No tant, atrapar els 20 i 21 de les seves dues primeres experiències com a blanc-i-vermell.
El 5 de febrer a les 20:30 hores, contra el Ponferradina
A partir del proper mes de febrer, el Girona començarà a trobar-se els rivals directes en la lluita per ocupar les posicions capdavanteres de la classificació. El primer serà el Ponferradina, actualment el cinquè classificat amb 38 punts -un més que els de Míchel-, que vindrà a Montilivi el pròxim dissabte 5 de febrer a partir de dos quarts de nou del vespre. Abans de rebre el conjunt del Bierzo, els gironins s’hauran enfrontat abans al Lugo a casa i a l’Amorebieta a domicili.
