Jugar, s’ha de jugar contra tots. Això és així. I si es vol estar dalt, la consigna és clara: toca arreplegar com més punts millor. Sigui quin sigui el rival. El Girona ha confirmat que no lluitarà per intentar evitar el descens, com ho semblava al principi d’aquesta temporada, sinó que el seu objectiu se situa bastant més amunt. Instal·lat en posicions de play-off d’ascens quan tot just s’han disputat un parell de jornades de la segona volta, provar de fer el salt a Primera s’ha convertit en una possibilitat ben real. Sempre, tenint en compte quin és el context, que l’empresa no és gens fàcil i que les experiències més recents la compliquen encara més. Amb un mes de gener que ha començat amb bones notícies, guanyant a Osca (0-1) i despatxant el Fuenlabrada (2-1), el calendari anirà a l’alça a mesura que avancin les jornades. S’acabarà el gener contra dos rivals que conviuen amb el perill, per inaugurar el febrer i allargar-ho tot el març amb un reguitzell de partits de renom. Seran fins a set rivals de la part alta i un vuitè, el Leganés, amb nom i potencial, però sense acabar-se de trobar còmode. El moment de dir a què aspira l’equip de Míchel.

Ara mateix són cinc jornades les consecutives sense perdre. Una única derrota (4-2 a Eibar) en els últims vuit partits. Nou victòries en els darrers tres mesos, acumulant 29 punts dels darrers 39 en joc. Alguns dels números de l’actual Girona, que ha posat la velocitat de creuer, però al que encara ha de superar una bona colla d’obstacles per confirmar la seva candidatura a l’ascens. Abans que s’acabi el mes, toca enfrontar-se al Lugo (diumenge) i Amorebieta (29 de gener). Conjunts que es troben en places de descens o que intenten esquivar-les. Treure tots dos compromisos amb nota esdevé clau per afrontar amb garanties el que vindrà després. Perquè el calendari, a partir del mes de febrer, va a l’alça. Poca broma amb el que s’encadenarà llavors. Sense aturador, els gironins s’enfrontaran al Ponferradina (5è), Valladolid (2n), Eibar (3r), Oviedo (8è), Las Palmas (7è), Eivissa (10è) i Almeria (1r). I pel mig s’hi cola el Leganés, un altre dels grans de la categoria, per potencial i plantilla, encara que aquest curs no s’està trobant massa còmode. Els madrilenys són dissetens i ja van caure a Montilivi amb claredat a la primera volta (3-0), encara que disposen d’un grapat de jugadors de molta qualitat, pel que també serà un rival a tenir en compte, sobretot a Butarque.

La importància de l’«average»

Els enfrontaments directes, sobretot ara que el calendari ja viu el seu segon tram, són transcendentals a l’hora de determinar quina posició s’acaba ocupant a la classificació. I aquí el Girona, si es compara amb els rivals de la part alta de la taula, juga amb desavantatge. Dels deu primers, només ha sigut capaç de guanyar el Valladolid (1-0 amb un gol de Cristhian Stuani des del punt de penal) i el Cartagena (2-0). En canvi, ha perdut amb l’Almeria (1-2), Eibar (4-2), Tenerife (2-1) i Ponferradina (2-1). A part, empatava amb el Las Palmas (0-0), Oviedo (0-0) i Eivissa (1-1). Per tant, haurà de millorar els seus resultats en els enfrontaments de la segona volta per intentar de superar-los en cas d’emparellar-se a la classificació. Entre el mes de febrer i els primers compassos de març, seran el Ponferradina, Eibar i Eivissa els que passaran per l’estadi. Però tocarà visitar els camps del Valladolid, Las Palmas i el del líder, l’Almeria. Tots aquests duels, comprimits en dos mesos que es reserven emocions fortes. La visita a Cartagena, ara mateix novè a la taula, no arribarà fins a mitjan abril. Però la resta d’equips classificats entre el primer i el desè, aniran desfilant ben aviat. Un rere l’altre.