Adrián Ortolá: «De petit jugava mitja part de porter i l’altra mitja de davanter»

Tenim entès que el seu germà era porter i que té un cosí davanter al Xàbia. Veient com toca la pilota amb els peus, amb qui es fixava més quan era petit?

(Riu). I també tinc un altre cosí que és porter! Em fixava amb el meu germà. Té 9 anys més que jo i sempre he volgut ser com ell. El cosí davanter és de la meva edat i quan érem petits tots fèiem de davanters al Xàbia. Jo jugava una part de porter i l’altra, de davanter.

Era un bon davanter?

Sí, m’agradava. Un temporada, quan era aleví vaig fer 18 gols.

Al final va triar la porteria.

El que veia a casa em tirava molt. Anava a veure sempre el meu germà als entrenaments i a tots els partits. Amb aquesta diferència d’edat que teníem, jo sempre volia ser com ell i al final em vaig decantar per la porteria.

Des de forces anys els porters, a més a més d’aturar, han de dominar el peus. Vostè té una tècnica exquisida. D’on l’ha treta?

Per sort, des de petit els equips arreu on he estat han intentat jugar des de darrere amb el porter. A més a més, com que havia fet de jugador a benjamí i aleví, tenia un extra a la porteria. Des de ben petit que m’agrada tocar la pilota amb els peus i em sento com un jugador més per ajudar l’equip en la sortida. En això hi guanyo jo i hi guanya l’equip perquè al final som un home més a dins del camp.

Ha estat la clau per convèncer Míchel?

Em sento molt identificat amb la filosofia de Míchel pel meu joc amb els peus. He jugat així tota la meva vida. M’ha costat entrar a l’equip, però jo sempre he intentat fer la meva feina, primer parant i després amb la sortida de pilota. Estic molt content i a gust.

Que surti tant ajuda a avançar les línies de l’equip.

Sí. Depèn del rival plantegem una sortida de pilota o altra. Contra l’Osca i el Fuenlabrada estava una mica avançat perquè cercàvem tenir una línia de quatre i ser superiors amb la primera passada.

Tem que se’l valori més per la sortida de la pilota amb els peus que no pas per les seves aturades?

Ja hi estic acostumat. Sempre se n’ha parlat. Sóc porter i m’agrada molt jugar amb els peus però la meva feina principal és parar i ajudar l’equip en la sortida de la pilota, aturant, vigilant l’esquena de la defensa, en el joc aeri...La meva feina és un global, el porter no només ha de parar o jugar amb els peus. Cal intentar ser el més complet possible.

Sent els «ai, ai, ai» de la gent quan surt fins quasi el mig del camp amb la pilota?

Estic focalitzat en el partit. Intento no estar pendent ni escoltar el que passa fora perquè no et pots despistar mai.

Qualsevol errada és letal...

Sí, però també cal veure que l’equip genera moltíssimes ocasions. Fa temps que juguem molt bé i creem ocasions per tenir resultats més clars.

Com prova ser el porter titular?

Em sento com que cada matí he d’anar a treballar. No em sento ni titular ni suplent. La meva feina és ajudar l’equip cada dia i el cap de setmana i fer-ho tant bé com pugui per mirar de sumar els tres punts i deixar la porteria a zero, que és el gran objectiu de tots perquè vol dir que sumarem. Hem de construir l’objectiu tots junts.

Quan va arribar el gener passat, era conscient que li seria difícil ser titular?

Sí que és cert que era complicat. Quan vaig signar, la dinàmica era molt bona i entenia que venia a sumar. Enguany, el mateix. L’any passat Juan Carlos va estar molt bé i aquesta temporada era un any nou. Jo començava de zero un altre cop i des de bon començament la idea va ser de sumar i mirar de jugar tants partits com fos. Ara jugo i tenint en compte que feia un any que estava aturat, em trobo molt bé. Estic molt content i vull continuar així.

Com va anar el seu fitxatge el gener passat?

Tenia contracte a Tenerife però volia sortir. Em van arribar un parell d’ofertes i no les veia clares. A manca de dos dies em van dir que Muric sortia del Girona i hi havia aquesta possibilitat. No m’ho vaig pensar gens. Havia estat al Barça i estic molt a gust i com a casa a la terra. M’havien parlat molt bé del club. És veritat també que anys enrere hi havia hagut l’opció de venir i tenia quelcom pendent amb el Girona. Per això tenia moltes ganes de venir.

Quan va ser això?

A Segona, abans de pujar a Primera.

En el seu segon partit, a la Copa contra l’Osca, ja va aturar un penal. Tenia estudiat com els llançava Escriche?

No. Precisament n’havíem estudiat d’altres, de llançadors. Al final es juga amb la intuïció, el resultat, l’eliminatòria...Per sort va sortir bé i vam celebrar la classificació.

És especialista aturant penals?

Algun n’he parat. Especialista? No ho sé...

A Stuani no n’hi va aturar un quan jugava al Tenerife...

(Riu) No a Stuani, no. Li vaig encertar el costat però no vaig arribar-hi.

Es veia a venir el canvi a la porteria i la seva titularitat a la Lliga?

No. Jo vinc cada dia per entrenar, per aguantar o revertir la situació de jugar o no. El meu objectiu és el dia a dia per quan em toqui, poder rendir i ajudar. La meva mentalitat és ser fort de cap. Al final, els porters juguen o no juguen i ser fort de cap és fonamental.

Ara li toca a Juan Carlos ser suplent. Com el veu?

La relació continua sent molt bona i molt sana i esportiva. Encara que ara jugui jo, si l’equip aconsegueix l’objectiu els beneficiats serem tots dos. Això és el primordial. Si un rendeix molt bé és perquè en té un altre al darrera que el colla fort. Al final, tots dos tindrem part de culpa dels èxits.

L’equip és al play-off des de Nadal. És on ha de ser el Girona?

El míster va dur una idea de joc molt definida a la què potser no hi estàvem gaire avesats però s’està veient que és una forma espectacular de jugar, de guanyar i per la gent. Quan hem tingut un marge, l’equip ha fet un plus espectacular. Hem de mirar cap amunt i guanyar cada partit.

S’és a temps d’aspirar a l’ascens directe?

Sí, i tant. Des que vam començar hem retallat molts punts a l’Almeria. Però vaja, no hem de mirar tant enllà, només el partit contra el Lugo i llavors el següent.

Quina part de culpa té Míchel en aquesta remuntada?

És l’artífex de l’evolució de l’equip. Arriba amb una idea de joc molt definida i on cal treballar molts aspectes. Ara que hi ha bons resultats es veu l’equip molt més compacte, amb ocasions i amb un futbol que no fa cap equip de la categoria. Els companys i la gent estem molts contents.

Ha treballat amb Pep Lluís Martí al Dépor i amb Eusebio al Barça B. Són gaire diferents de Míchel?

Amb Martí vaig estar-hi molt poc temps. La idea d’Eusebio i del Barça era més o menys la mateixa. Són dos entrenadors espectaculars i estic molt content. Em sento còmode i molt afí a ells.

Diuen que els porters estan fets d’una pasta especial. Té alguna cosa estranya vostè o és un noi normal?

(Riu) Depèn de a qui se li pregunti... Em considero prou normal... Caldria preguntar-li a algun company, potser...

Qui era el seu ídol o referent de petit, a part del seu germà?

No en tenia cap de concret. Sí que em fixava amb Víctor Valdés. També amb Casillas. Mirava de fixar-me i quedar-me amb el millor de molts porters.