El Girona ho va fer tot per guanyar ahir el Lugo. Mitja dotzena d’ocasions clares, unes quantes arribades mal resoltes, un gol anul·lat a Bueno per fora de joc mil·limètric i un penal per mans invalidat pel VAR quan l’àrbitre l’havia assenyalat en primera instància. Malgrat aquest ampli bagatge ofensiu, el Girona no se’n va sortir i es va haver de conformar amb un empat contra un Lugo molt més viu de cara a barraca. Un punt frustrant vistos tants de mèrits i sobretot tenint en compte que la victòria hauria permès acostar-se encara més a les posicions d’ascens directe. Evidentment, i no és la primera vegada, el VAR va tenir molta part de culpa de la sensació de frustració que va deixar el partit. Ben segur que molta gent, Míchel el primer, encara es pregunta per què l’àrbitre se’n va desdir del penal assenyalat per mans d’Alende. Una decisió incomprensible a la qual s’hi ha d’afegir la sempre controvertida línia del fora de joc i que va servir perquè un gol de cap de Bueno no pugés al marcador per un pèl de la seva cuixa. Dues accions que haurien canviat el partit. També l’hauria canviat si Baena, Bustos, Bueno, Arnau o Pablo Moreno haguessin estat més inspirats en la rematada en les ocasions clares de gol que van tenir. De res serveix plànyer-se de mala sort, perquè en futbol es tracta de fer més gols (vàlids) que el rival i ahir, el Girona va fer els mateixos que el Lugo. Bustos, ja a la represa, va obrir el camí d’una victòria que Barreiro, a les acaballes, va escapçar. Ahir, no tocava.

Bustos va ser l’escollit per ocupar el buit d’Stuani en punta. Ben aviat el Girona hauria pogut avançar-se a marcador i encarar-se el partit. Després d’una gran intervenció de Whalley a cop de cap de Juanpe, la jugada va continuar i va acabar amb la pilota tocant les mans d’Alende. Gorostegui Fernández va xiular penal però se’n va desdir quan des del VAR, Ais Reig, li va recomanar que revisés la jugada al monitor. Montilivi i la banqueta local s’indignaven veient com la pilota tocava la mà d’Alende en la repetició del videomarcador. La jugada va servir perquè l’afició despertés i animés un partit que, malgrat algunes arribades, no tenia gaire ritme. Abans del penal invalidat, Bernardo, de cap, ho havia provat, i, per part visitant, Señé havia avisat amb un xut de rosca des de la frontal fora per poc.

Superada la mitja hora de joc, el Girona tenia la iniciativa del joc i també la pilota però no acabava d’arribar amb perill a l’àrea de Whalley. Baena i Samu Saiz ho intentaven sense trobar la manera de connectar amb Bustos o els carrils. El Lugo, mentrestant, deixava clar que no volia que la pilota circulés ni que el partit tingués ritme i ho demostrava esgarrapant segons en cada interrupció. El Girona no es va posar nerviós i va continuar intentant-ho. Baena faria lluir Whalley en una jugada personal on va exhibir la seva gran potència. La insistència semblava que tindria premi abans de la mitja part, però altre cop el VAR ho va impedir quan va anul·lar un gol de Bueno per un fora de joc mil·limètric que ni l’assistent ni l’àrbitre havien vist en primera instància.

L’intervencionisme del VAR entelava una notable primera part dels gironins que, sense fer el seu millor partit, havien fet prou mèrits per marcar algun gol. Montilivi estava encès i l’arbitratge començava a treure de polleguera els jugadors gironins.

La mitja part va ser la millor notícia. El Girona havia d’asserenar-se i oblidar-se de l’àrbitre. Només començar la represa, Bustos es plantaria sol davant Whalley però se li va fer de nit i va perdre una claríssima ocasió per posar les coses a lloc. L'argentí no perdonaria en la següent per reivindicar-se després de molts disgustos en rematar al fons de la xarxa una gran assistència de Baena. El gol, aquest cop sí, va pujar al marcador.

Amb l’1-0 l’escenari canviava. L’avantatge havia de calmar el Girona i obligar els gallecs a prendre més riscos. Amb tants minuts al davant no hi havia res fet i no es podia abaixar la guàrdia. De fet, el Lugo a punt va estar a punt d’empatar al cap de poc en una rematada de cap de Chris Ramos que entre el pal i Ortolá van evitar que entrés.

El partit podria haver acabat si Bueno, incorporat a l’atac, hagués estat més hàbil per empènyer la pilota a un pam del a ratlla però es va fer un embolic i no va saber-ne. El Girona havia perdonat en el pitjor moment. El partit estava massa obert i el Lugo faria un pas endavant amb un triple canvi d’allò més ofensiu (Pita, Cuéllar i Barreiro) que els va donar fruits. En la primera pilota que va tocar Barreiro va ser per aprofitar el refús del pal a un cop de cap i fer el gol de l’empat. Una autèntica gerra d’aigua freda per a un Girona que, amb deu minuts per davant no s’ensorraria. De fet, immediatament després, Bueno va enviar la pilota al travesser en una pilota penjada a l’àrea i , després, Arnau no va saber definir davant Whalley. En uns minuts de bogeria final, l’àrbitre va perdonar un penal de Juncà a Cuéllar i Whalley va evitar que una plàstica tisora de Moreno deixés els tres punts a casa.