Pablo Moreno (Granada, 2002) té assumptes pendents amb el Girona. El davanter del Manchester City va decidir repetir cessió al conjunt blanc-i-vermell perquè tenia «un sabor amarg de l’any passat» i volia treure’s l’espineta clavada tant per quedar-se a les portes de l’ascens com per la poca participació. Ben poc li van importar les ofertes d’equips de Primera Divisió, només demanava que el respectessin les lesions per poder complir el seu objectiu: demostrar el seu futbol a Montilivi.
Un curs més, però, els problemes físics van fer-li la guitza perdent-se gairebé dos mesos de competició per una lesió en el múscul semimembranós de la cama esquerra. L’andalús ha reaparegut aquest gener amb ganes de reivindicar-se i tenir continuïtat a l’equip de Míchel Sánchez. De moment, en la poc més de mitja hora que ha jugat entre els duels de la Copa del Rei i de Lliga ha estat a punt de decidir a favor dels gironins. Primer va veure com li anul·laven un gol per un fora de joc mil·limètric que hauria suposat la pròrroga contra el Rayo (1-2) i després va quedar-se a prop de donar la victòria amb el Lugo (1-1) provant una tisora en l’últim sospir.
«Va apostar per Girona perquè sempre s’ha sentit molt còmode i acompanyat. Esperava que les coses li anessin millor en l’àmbit esportiu, però ha tingut un altre inconvenient per les lesions», explica el responsable del Ciudad de Granada, Francis Lozano. Ell va ser un dels entrenadors de Moreno, quan tot just començava a fer els primers passos al futbol després d’iniciar-se en un equip de futbol sala (Granada 74) i ja despertava l’interès dels més grans per cada lloc que passava. L’etapa al Ciudad de Granada va ser breu -hi va jugar en edat de benjamí i aleví-, però la seva actuació amb els andalusos per guanyar la Lliga de la temporada 2011-12 i la Copa d’Andalusia amb dos gols a la final va ser suficient per marxar al Barça amb només 10 anys. «Destacava per ser determinant amb un nivell tàctic enorme per la seva edat. Era un exemple: lluitador, potent físicament, ben ubicat al camp... Tots els planters d’Espanya anaven darrere seu. El Barcelona va seguir-lo amb un scout durant dos exercicis fins que se’l va endur quan encara era aleví. No va ser fàcil marxar tan jove, però per la qualitat que demostrava tenir havia de fer-ho», comenta.
A la Masia, Moreno va créixer una barbaritat convertint-se en el màxim golejador amb més de 200 gols en les cinc temporades que hi va ser fins que va fitxar-lo el Juventus l’estiu de 2018. Tot seguit va venir el Manchester City (2020) pagant un traspàs de 10 milions d’euros per fer-se amb els seus serveis. Amb 19 anys, podria semblar que l’andalús viu en una bombolla particular havent conviscut al mateix club que Leo Messi, entrenant al costat de Cristiano Ronaldo o posant-se a les ordres de Pep Guardiola la darrera pretemporada. «Des de petit que té molta personalitat. Sempre ha semblat un adult i és precisament per haver passat per aquests llocs. A vegades dona una impressió diferent, però és un noi súper tímid i molt noble. Toca de peus a terra perquè sap que el recorregut que li queda per endavant serà dur. El futbol no és gens senzill», diu Lozano.
Les lesions al Girona li ho han recordat. El davanter no havia tingut mai una experiència similar, la qual cosa preocupa a la seva família, en especial a la seva mare. «És el pitjor que li pot passar a un futbolista. Em consta que s’està cuidant i posa èmfasi en aquest aspecte. Té un entorn favorable, molt sa, que el protegeix perquè segueixi el seu camí amb responsabilitat. Sap de sobres que està cedit pel City, ha de demostrar de què és capaç i per això necessita minuts de confiança. Va començar la temporada amb incertesa perquè era el seu primer any de sènior», apunta. Lozano està convençut que Moreno explotarà «en qualsevol moment» al conjunt blanc-i-vermell: «Aposto el 100%. Per talent, predisposició i treball, segur que ho aconseguirà. Va apostar pel Girona perquè vol demostrar el que no va poder demostrar la temporada passada. És molt caparrut, en aquest sentit. Aquesta segona volta donarà alguna alegria. Té molt potencial, a part que té el millor entrenador de Segona».
Tot Granada segueix el Girona
El Granada juga a Primera, però a la ciutat cada cap de setmana tenen una cita amb la categoria de plata. «Aquí a Granada tots som del Girona, és un grandíssim equip», afirma Lozano. I si ho són, és per Moreno. El davanter andalús és molt estimat pels seus veïns. Nascut a la barriada de la zona Norte, «una de les més marginals pel que fa a pressupostos», va començar allà a entrenar amb el Ciudad de Granada, arribant al futbol professional «des de la màxima humilitat». «Som un club molt modest, de barri, i és un exemple per a la nostra escola», apunta orgullós. En la seva etapa al Ciudad de Granada, Moreno va ser company d’equip de Ramón Enríquez del Màlaga.
Un cop recuperat de la lesió, Moreno ha d’agafar pes a la segona volta per donar una alternativa a l’atac del Girona. «Des del coneixement que tinc d’en Pablo, sé que quan tingui continuïtat i estigui al 100% farà un salt de qualitat enorme. El d’aquestes dues temporades al Girona no és el jugador de veritat que es coneix de les categories inferiors del Barcelona. Si trepitja àrea, té molt gol. Probablement, no està jugant a la posició que més li escau perquè a la plantilla hi ha jugadors específics i contrastats, però de seguida que estigui a prop de la porteria i tingui arribada, marcarà. Els seus gols arribaran més aviat que tard perquè de qualitat en té a cabassos. Hem de ser optimistes», manifesta. Lozano considera que «com que l’inici de curs va començar sent irregular, va dificultar el fet de poder entrar i tenir continuïtat». «Però això no només li va passar a en Pablo perquè hi ha una barreja de veterania amb joves de gran projecció. Segona és una categoria dura perquè un jugador de la seva edat tingui continuïtat. El talent que té sortirà en qualsevol moment», conclou.
