Possiblement ningú comptava tancar el mes de gener amb un resultat negatiu com el d’ahir al camp de l’Amorebieta; i qui sap si aquesta ensopegada farà que el Girona FC perdi avui la seva plaça en els llocs de promoció d’ascens, però el que és segur és que l’equip de Michel, sigui o no sisè, entrarà ara en un mes clau pel seu futur, situació que ja s’entreveia des de fa algunes setmanes.

Amb el Valladolid i l’Eibar disputant-se la primera i segona plaça de la competició en companyia de l’Almeria; i la Ponferradina, cinquena i amb ganes de ser un aspirant a pujar si algun dels de davant fallen, o com a mínim amb ganes d’assegurar una plaça de promoció d’ascens, el calendari immediat del Girona vindrà marcat per una alta dosi d’adrenalina.

Cal recordar que Ponferradina i Eibar visitaran Montilivi i que enmig d’aquests dos partits els gironins viatjaran a Valladolid. Vaja, que seria com anar a Port Aventura i pujar de manera seguida al Furius Baco, al Dragon Khan i al Shambhala. I ja se sap que aquestes atraccions o es gaudeixen molt o s’hi pateix moltíssim.

I per si no fos prou, el febrer es tancarà amb la visita al camp del Leganés, que vindria a ser la rematada de tot plegat -si seguim amb el símil- pujant a l’Hurakan Condor, una caiguda lliure que si no es gestiona bé et fa tremolar les cames molta estona.

Per cert un Leganés que s’ha convertit en la gran decepció de la lliga i que des de fa setmanes lluita de manera aferrissada per sortir i escapar de la zona baixa de la taula, fet que no sé sap mai si el pot convertir en un rival vulnerable o en un equip encara més temible del que teòricament diu la composició de la seva plantilla.

Però vaja, si es vol que el futbol sigui passió i es té clar que les coses importants mai poden resultar fàcils -ahir va quedar demostrat-, afrontar aquest segon mes de l’any amb aquest calendari sembla una benedicció pels bons aficionats del Girona FC. Cinturons lligats que comença el Furius Baco!