Més que veure junts després de moltes jornades Álex Baena, Samu Saiz i Borja García, la novetat que va cridar més l’atenció de l’onze titular de dissabte contra el Ponferradina va ser el retorn de Juan Carlos Martín a la porteria. Tot i que Míchel Sánchez no va voler parlar de càstig al final del partit, la realitat és que la suplència d’Adrián Ortolá va anar lligada a l’errada de l’alacantí que va costar la derrota la jornada passada al camp de l’Amorebieta. Al final del duel a Montilivi, el tècnic recordava que el gol de Guruzeta havia estat «una errada» d’Ortolá però ho desvinculava al canvi de porter. De fet, Michel va argumentar el relleu a la porteria per cercar «un canvi de dinàmica» després d’haver sumat un punt dels darrers sis possibles. A més a més, assegurava que, no és un entrenador dels que tenen un porter titular i un de suplent. «No considero que s’hagi d’apostar per un porter que jugui durant 42 jornades i dir que és el meu porter. No som això», deia. Per contra, sí que, com en la resta de jugadors de l’equip, veu que a la porteria hi ha «situacions, dinàmiques i estats de forma» i per això va decidir que Juan Carlos, quatre jornades després, havia de tornar a ser titular a la Lliga.

Les bones intervencions a la Copa contra el Puertollano i l’Osca, amb penal aturat inclòs, i el positiu per Covid de Juan Carlos van fer que Ortolá s’estrenés a la Lliga a l’Alcoraz. El bon paper (0-1) va fer que Míchel el mantingués a la Lliga també contra el Fuenlabrada (2-1) i el Lugo (1-1) a Montilivi i al camp de l’Amorebieta (1-0). A Lezama però, una errada en la sortida de la pilota va generar el gol de Guruzeta que va costar la derrota gironina i, al cap i a la fi, la suplència altra vegada. «No és cap càstig. Tenim les dues alternatives. Juan Carlos no va sortir de l’equip per cometre errades. Va agafar la COVID i hi havia bona una dinàmica (amb Ortolá). Ara considero que aquesta dinàmica s’havia trencat», va afegir Míchel.

Adrián Ortolá saluda l'afició a Montilivi durant el partit contra el Lugo de fa tres setmanes en què va ser titular MARC MARTÍ

Els precedents al Rayo i l’Osca

Analitzant la trajectòria de Michel com a entrenador, hom pot observar que no li ha tremolat el pols a l’hora de fer canvis de porter per mirar de trencar dinàmiques. En l’any de la seva arribada al primer equip del Rayo Vallecano, a mig curs 2016-17, el tècnic es va decantar per l’argentí Gazzaniga de titular (14 partits) i Mejías (2) de suplent. La temporada següent, la porteria del Rayo va canviar completament i van arribar-hi Alberto García (Sporting) i Mario Fernández (Racing). El barceloní va comptar amb la confiança total de Míchel i va disputar la majoria dels partits (41), deixant-ne només un, l’últim i amb l’ascens ja al sarró, per al càntabre. Ja a Primera, Alberto García va continuar de titular fins que a l’onzena jornada va decidir situar el macedoni Stole Dimitrevski (17 partits) a l’onze per mirar de trencar la mala dinàmica. Els mals resultats van provocar la destitució del tècnic a la 28a jornada.

La següent etapa del Míchel entrenador seria a Osca. En la seva primera temporada a l’Alcoraz, el madrileny comptava amb Álvaro Fernández i Rubén Yáñez de porters. El jove internacional sub21 va ser indiscutible (36 partits) mentre que el de Lloret de Mar va jugar 6 partits quan el navarrès era amb la selecció espanyola. A Primera Divisió, el conjunt aragonès es va reforçar amb el veterà Andrés Fernández, que va començar de titular (11 partits). La mala dinàmica de resultats va fer que Míchel es decantés per fer el canvi i donés l’alternativa a Álvaro Fernández (7 partits) abans de ser destituït a la divuitena jornada.

Riesgo i Bounou, els últims suplents que van acabar de titulars 

El ball a la porteria d’aquesta temporada pot sobtar una mica sobretot recordant les últimes temporades a Montilivi. De fet, en les dues anteriors, sempre hi ha hagut relleu sota pals a mig curs però sense que el titular a l’inici recuperés el lloc. El curs passat, Francisco Rodríguez comptava amb Juan Carlos i Arijanet Muric. El kosovar cedit pel Manchester City va començar de titular però aprofitant una convocatòria amb la seva selecció i una cantada grossa al segon partit contra el Fuenlabrada, va fer que Francisco entregués la porteria a Juan Carlos. Al gener, el club va canviar Muric per Ortolá (Tenerife) però el de Marchamalo es va mantenir sota pals fins a final de curs. En l’anterior (2019-20), el club havia incorporat Juan Carlos (Lugo) i Asier Riesgo (Eibar) per intentar el retorn a Primera. D’entrada, Unzué va fer confiança a Juan Carlos i també Pep Lluís Martí al principi. Tanmateix, a partir del gener i coincidint amb el primer partit de la segona volta, el tècnic balear va fer el canvi i Riesgo ja no va deixar la titularitat, tampoc amb l’arribada a la banqueta de Francisco Rodríguez les deu últimes jornades. Riesgo i Juan Carlos es van repartir, amb 21 partits cadascun, els 42 de la Lliga regular però el basc va disputar els dos de play-off contra Almeria i Elx.  En les dues temporades a Primera, el Girona va comptar amb Gorka Iraizoz i Yassine Bounou. El navarrès va començar de titular la 2017-18 però a partir de la 7a jornada, Pablo Machín li va donar l’alternativa al marroquí. Bounou ja no deixaria la titularitat tampoc la temporada següent amb Eusebio, on només les lesions van donar minuts a Iraizoz (7 partits).