«Em pensava que tot era una broma». Era la darrera setmana del mes de novembre del 2020 i Bambo Diaby acabava d’arribar a casa seva després d’un entrenament amb el seu club, el Burnsley, de la Championship (Segona Divisió anglesa). De cop i volta, i sense saber-ho, una trucada li va canviar la vida. El club l’instava a tornar a les oficines per un tema urgent. «Dòping, jo? I ara! Què dieu? Com voleu que em dopi, jo?» Entre la incredulitat i l’empipamenta, encara amb l’esperança que fos una broma pesada, el defensa mataroní, exjugador del Girona 2017-18, entomava uns fets que suposarien un cop duríssim a la seva carrera. Diaby havia arribat al Burnsley procedent del Lokeren belga després d’una bona temporada al Peralada que li havia permès debutar a la Copa i jugar diversos amistosos amb el primer equip del Girona. «El meu somni era jugar a Anglaterra i ho havia aconseguit. Tenia 21 anys i cap necessitat de dopar-me. No podia arriscar-me a perdre el que tant m’havia costat d’aconseguir», explica.
Un control antidopatge va li havia detectat higenamina, una substància que es fa servir per perdre pes. «Encara no sé com va poder ser que sortís positiu», explica dos anys i dos mesos després. Diaby va començar llavors un judici per mirar de demostrar la seva innocència. «Jo estava tranquil perquè sabia que era innocent, però no vam saber trobar d’on podia haver sortit aquella substància», detalla. Al cap de dos mesos, l’Agència Mundial Antidopatge va dictaminar que no havia estat culpable d’haver ingerit la substància de manera conscient» però el va sancionar amb dos anys sense poder jugar. Obria, així, el període més gris de la seva vida on barrejaria moments de ràbia, depressió i buidor en què només el suport de la seva parella i els seus amics i família van evitar que engegués a rodar la seva carrera esportiva. Dos anys, molta suor, i també moltes llàgrimes després, Diaby, de 24 anys, es va incorporar el mes passat al Preston North End, també de la Championship.
«Mai havia estat sense futbol. Em faltava una part de mi; no era jo». Enrere queden mil-i-una nits d’insomni i dies grisos i llarguíssims en què no es podia «ni aixecar del llit». Alhora, Diaby també recordarà aquest temps com una etapa de superació en què va ser capaç de canalitzar la ràbia interior per «ser més fort» i demostrar que podia tornar «sent millor futbolista que abans». Així li va deixar clar a la seva parella, Helena: «No sé com però tornaré i seré millor jugador». No va ser fàcil. Gens. Després d’uns mesos a Burnsley en què va comptar amb «el suport total del club i dels aficionats», Diaby va rescindir contracte i va tornar a Mataró. S’entrenava a Barcelona i «mai» va deixar de ser professional. Això sí, els dies se li feien llargs i feixucs. «Era una lluita constant contra mi mateix. Qualsevol cosa em feia plorar i em sentia molt dèbil», relata. A més a més, patia per la seva família. «Tota depenia del meu sou. Els vaig prometre que seria professional per ajudar-los, per això la sanció em va fotre tant. Primer per no jugar però sobretot per no poder-los ajudar».
El gener del 2021 va arribar un punt que va decidir canviar d’aires i anar-se’n a viure a Igualada amb el seu millor amic, l’exjugador del Llagostera, Anselm Pasquina. Allà va canviar el xip. «El veia llevar-se a les quatre per anar a treballar i pensava, i jo em queixo? Des de llavors mai més vaig parar d’entrenar-me i posar-me a to fins ara», relata.
Durant aquests dos anys l’ex del Girona també va aprofitar per fer coses diferents. Es va treure el títol de preparador físic i de nutricionista, mentre es preparava per tornar. «A casa sempre m’han dit que cal tenir un pla B», destaca. A més a més, entre estudis i entrenaments, també va decidir posar-se a pencar. Així, va començar a treballar al concessionari Auto Bribón de Cabrera de Mar on feia tasques de community manager. «Els estic molt agraït. Feia una mica de tot, allà. També vaig arribar a vendre algun cotxe!», confessa tot rient.
Ara el malson de Diaby s’ha acabat. Dissabte passat va entrar a la convocatòria del Preston pel partit de FA Cup contra el Hull City però finalment va ser descartat. És un primer pas per a continuar vivint el «somni» jugar a Anglaterra. Mentrestant, el maresmenc confia que el seu cas «serveixi d’experiència a tots els professionals» perquè «vagin amb compte» sempre, perquè «qualsevol aliment pot estar contaminat».
Agraït al Girona
Bambo va pertànyer al Girona el curs 2017-18, cedit pel Sampdoria. Aquell curs va jugar al Peralada, a 2a B, i, a part d’algun amistós, també va debutar amb el Girona a la Copa del Rei al camp del Llevant. Tenia només 20 anys. El mataroní guarda una «gran estima» al club i recorda la seva etapa aquí com «molt feliç». «El primer dia que em va veure Gorka Iraizoz em va dir ‘llamp de bèstia’...Jo vaig pensar, mira qui parla, serà que ets petitó», riu. De la seva època al filial, Diaby recorda que feia tàndem de central amb Santi Bueno. «Dèiem ‘cama negra i cama blanca; si no hi arribes tu, hi arribo jo’». També té paraules d’agraïment cap a Chicho Pèlach. «Jo era lluitador i fort però em mancava qualitat. Un dia em va dir que volia treure or als meus peus. Ara la bona sortida de pilota que tinc, és gràcies a ell. A final de curs, el Girona va intentar fitxar-lo però no es va entendre amb el Sampdoria i Diaby se’n va anar al Lokeren de la primera belga.
