Va ser bo l’empat a Valladolid o no tant com podia semblar?

És bo perquè ells feia molts partits consecutius que guanyaven i no encaixaven gols. La lectura és positiva i, la línia, ascendent. L’hem de fer bo contra l’Eibar.

Va ser estrany no tenir Míchel a la banqueta? Va poder fer la xerrada abans del partit al vestidor d’alguna manera?

Evidentment que es feia estrany no tenir-lo allà i que et donés consignes. Tot i això el nostre segon entrenador (Salva Fúnez) està igual de preparat i ens va ajudar molt. I sí, la xerrada prepartit va ser telemàtica al vestidor amb una pantalla. Ens va donar les quatre claus del partit.

Està signant actuacions destacades i col·leccionant elogis en els darrers partits. S’ha vist ja la millor versió de Pol Lozano o encara n’hi ha una de més bona?

Estic en una etapa de creixement. Aprenc molt aquí i la sensació que tinc és que puc fer encara molt més. Considero i sé que hi ha una versió encara més bona de la que s’ha vist. Tant de bo la pugui treure. Hi fa molt poder gaudir del futbol i sentir-se valorat. Són aspectes importants.

Des que es va recuperar de la lesió ha encadenat 10 titularitats.

Va ser complicat arribar a un nou equip i no tenir la continuïtat que cercava. Llavors va venir la lesió. Vaig fer un esforç mental molt gros i va haver-hi un canvi. S’està notant en el joc i la meva manera de pensar. Als dos anys a l’Espanyol vaig aprendre molt, tot i no jugar. Mentalment, no estava al màxim nivell. Llavors aquí, la lesió em va ajudar i vaig fer un canvi brutal.

La confiança del míster la té tota.

Sí. La noto sempre. Li he demostrat que també pot confiar en mi. Al final però, si veu que no rendeixo al camp, no em posarà.

Deia fa uns dies que mai havia gaudit tant al camp com ara a les ordres de Míchel. Què té d’especial?

Ens ha inculcat des del començament que hem de ser guanyadors i tenir mentalitat guanyadora. Des del primer dia ens diu que no només pujarem sinó que ho farem directament. Ara l’ascens directe el tenim a 10 punts però encara que fos a 20, amb la mentalitat que té l’entrenador, continuaríem pensant que podem assolir-lo. Que un entrenador tingui tanta confiança en la plantilla i ens inculqui aquesta mentalitat guanyadora és boníssim. Només ens ha aportat coses bones.

S’hi és a temps, així, encara de pujar directe?

Sí, i tant. És el nostre objectiu. Considerem que tenim plantilla per assolir-ho i tothom del club ens ajudarà a fer-ho.

És a dir, que vostè mira el segon classificat i no pas el setè.

Mirem el primer. Mirem l’ascens directe. Cap a dalt, sempre.

Hi ha gent a qui vénen esgarrifances quan sent la paraula «play-off» per les males experiències. Ho ha notat?

Des de fora es veu que classificar-se per la final del play-off any rere any i no pujar, és una mica frustrant. No s’hi ha de pensar. Cada temporada és un món.

Va seguir els últims «play-off» contra Elx i Rayo?

L’any passat el vaig seguir més perquè l’Espanyol era a Segona. Evidentment, volia que pugés el Girona, però és futbol al final...No és fàcil arribar al play-off.

Què li demana el míster?

En aquest sistema la meva posició és una mica agafada en pinces o especial. És de molt d’equilibri, sobretot. Ser un suport en la sortida de pilota i circular amb velocitat de costat a costat. També ser un pilar en defensa per davant de la línia de cinc, que no quedi despoblada la zona.

Vostè va tenir Pablo Machín a l’Espanyol. Són gaire diferents amb Míchel?

Molt. Totalment diferents. Malgrat que ara fan servir més o menys el mateix sistema, les pautes de joc són molt diferents. Totes dues són respectables perquè fixi’s que amb Machín vam fer molt bons partits a l’Espanyol. El joc, això sí, no té res a veure.

El dia que va debutar va marcar un golàs contra l’Sporting. En veurem més?

Tant de bo! Hi treballo...Ens hem de posar les piles els de segona línia i aportar-ne més per no dependre de només un sol jugador.

En feia gaires de juvenil o de més petit?

La veritat és que no gaires, no...Dos o tres per temporada... Sempre em diuen que xuti més. Veurem si en puc fer un parell més aquesta temporada.

Té 22 anys i al seu costat hi ha Terrats, Kebé, Artero, Baena o, fins i tot, Aleix Garcia, que també són molt joves. Anirà bé la veterania de Víctor Sánchez?

Hi vaig coincidir a l’Espanyol l’any del descens quan jo vaig arribar al primer equip. En futbol se sol dir sovint que els que menys ajuden quan s’arriba al primer equip són els de la mateixa posició. Amb ell va ser al revés. Va ser de les persones que més em va ajudar, més consells em donava i més pendent de mi estava. La qualitat humana que aporta al vestidor era necessària i sobretot la professionalitat que té per fer veure als joves que no és fàcil fer carrera. Quan vaig al gimnàs ja hi és i sempre és l’últim de sortir-ne. I pensi que té més de 300 partits a Primera!

Vostè que ha estat internacional sub16, sub19, sub 21, quins consells donaria a Arnau, Artero i Gabri, que han estat citats per la sub19?

Quan et convoquen és una sensació única. Vol dir que fas bé la coses i és una satisfacció. Se n’ha de gaudir. Sovint a les seleccions hi van els que tenen més vistos i potser si es ve del Girona costa més d’entrar, fins que no et veuen realment allà. L’únic que els diria és que en gaudeixin i que siguin conscient d’on són, amb responsabilitat.

Li va costar deixar l’Espanyol aquest estiu?

Va ser un mercat difícil. Jo volia sortir i el club tenia clar que havia de fer-ho. No sé per què es va allargar molt i fins gairebé l’últim dia no es va tancar la cessió amb el Girona. Ho havia passat malament dues temporades i arribava a la darrera setmana veient que no hi havia res resolt.

El Girona ja li anava al darrere des de principis d’estiu?

L’opció del Girona va sorgir al final del mercat. Jo tenia altres opcions per anar i alguna fins i tot estava gairebé tancada. No es van tancar i al final el Girona es va posar més seriosament en contacte amb nosaltres i no en vaig tenir cap dubte de venir cap aquí.

Ha trobat el club que s’esperava o l’ha sorprès quelcom?

Vaig parlar amb Bernardo, amb qui havia jugat a l’Espanyol i també amb Néstor Salmerón, preparador físic que l’havia tingut al filial. Tots dos me’n van parlar molt bé del club. Des de fora potser no es veia així, però un cop a dins em sembla un club de Primera quan a persones, instal·lacions, serveis i tot. Per mi hi ha clubs de Primera que no ofereixen als jugadors aquests serveis i benestar que tenim al Girona.

Els derbis entre Girona i Espanyol aquests últims anys...

És futbol. De vegades les aficions van per un costat i els clubs per un altre. Les relacions entre els dos clubs és molt bona. Les de les aficions, en els últims partits s’ha vist que potser no tant. Forma part del xou i és bo que hi hagi una mica de competència. Al final, som dos clubs catalans i ens hem d’ajudar entre tots.

L’Eibar es pot guanyar? Té la sensació que és l’Espanyol de la temporada passada o no tant?

Es pot guanyar 100 per 100 i n’estem ben convençuts. Sincerament, té molt bona plantilla i està molt treballat. Tot i això, la sensació no és com la de l’any passat amb l’Espanyol. Tenim una plantilla molt semblant a la seva i fins i tot, en alguns aspectes, superior. Els podem guanyar.

Quan va a menjar a cals sogres deu menjar futbol tota l’estona. (La seva xicota és Thaisa Alcántara, filla de Mazinho)

(Riu). La meva família és futbolera, però allà encara més! Es respira futbol per tot arreu! El pare de la meva parella va guanyar un Mundial (Estats Units 1994 amb Brasil), o sigui que imagini’s!

Mazinho jugava a la seva mateixa posició. Es repassa els partits i li diu què ha fet bé i què no?

(Riu). L’any passat es mirava els de l’Espanyol encara que no jugués jo. Enguany es mira tots els partits del Girona i em diu «mira, aquí això, i llavors allà allò». No només de coses meves sinó de tot l’equip. És curiós i s’agraeix.

Se l’agafa bé l’informe que li fa el sogre?

És clar! Tenir consells d’un campió del món que juga a la meva posició no passa cada dia!

Els cunyats, Thiago i Rafinha, també li donen consells?

També i tant, quan ens veiem. Em van ajudar molt a l’estiu amb la situació del mercat. Els estic molt agraït.

EN CURT

Té algun sobrenom al vestidor? 

No... Bé, al principi sí que Stuani em deia Perico. 

Qui és el més graciós del vestidor?

Pablo Moreno.

Ha tingut temps de fer turisme per la ciutat i comarques?

No coneixia gaire Girona i l’he anat visitant. M’encanta. La Costa Brava ja la coneixia, sobretot Begur i Platja d’Aro. Tinc pendents els pobles i ciutats del voltant. 

Quina és l’última sèrie que ha vist?

Ara no en miro cap. L’última potser va ser El joc del calamar. 

Juga gaire a videojocs?

Abans moltíssim. Ara tinc menys temps, poquíssim. Abans podia passar-m’hi tota la tarda després de l’entrenament i fins a la nit. 

Quantes llengües parla?

A part de català i castellà, vaig estudiar l’anglès. Ara estudio portuguès per la família de la meva parella. L’entenc tot, però em manca parlar-lo. 

Quina música escolta?

Molta de brasilera, per anar aprenent i també perquè m’agrada. Llavors també el pop espanyol.

Quina és l’última cosa que s’ha comprat per Amazon?

Uns arnés pel gos.

Quina és l’última samarreta que s’ha canviat amb un rival?

La de Ricard Pujol, del Ponferradina, excompany meu a l’Espanyol. 

Quin és el millor entrenador que ha tingut mai?

Doncs em quedo amb David Gallego i Míchel.