Edu Expósito: «Per com ens van les coses, no pujar a Primera seria un fracàs»

Està molt bé. L’equip cada cop està molt millor. Fora de casa estem jugant bé i també sumant punts. Per exemple, els últims desplaçament els hem fet a Gijón i Almeria, davant dos rivals complicats, i el balanç ha sigut positiu.

I això que a l’inici va costar i no pas poc.

Sí, sí. Al principi no ens anaven massa bé les coses, vam encaixar dues derrotes només començar. No estàvem jugant bé fins i tot quan van arribar les victòries. Partits com el d’Amorebieta (1-1) o més recent, com a Saragossa, que et fan un gol d’estratègia (1-0) i et quedes sense punts. Llavors estàvem intentant arribar a dalt però no ens en sortíem. Però ara la cosa es veu diferent.

A l’estiu, l’Eibar era el clar favorit a l’ascens.

No sé si érem els favorits. Però sí que la plantilla era tota nova. Veníem de Primera i saps que tothom et mirarà perquè tindràs molts diners. Però tot i els fitxatges, molts dels jugadors encara no han jugat mai a Primera, a l’elit. I la il·lusió per ser-hi és el que està fent que l’equip tiri cap endavant. Quan tens un somni t’esforces al màxim per intentar-lo aconseguir.

Com es viu des de dins la reconstrucció gairebé total d’un vestidor?

Calia un canvi bastant radical, això era evident. L’entrenador i també molts jugadors feia quatre o cinc anys que estaven junts i tot plegat estava una mica desgastat. El canvi s’ha notat, és clar. El nou tècnic coneix la casa, va estar-hi fa temps i va aconseguir-hi grans fites.

No en tenen prou que a l’hivern fitxen a un campió del món com Fernando Llorente. Com es la convivència amb jugadors de renom, ja sigui ell o futbolistes amb cartell a Segona?

Al cap i a la fi, com més bons siguin els teus jugadors, millor per tothom perquè se’n beneficia el grup. La feina arriba després, quan has d’aconseguir que tota aquesta barreja sigui un equip. Aquí a Eibar tothom ha intentat posar el seu gra de sorra des del principi i això és el més important. Hi ha vegades que, quan no surten les coses, el companyerisme és el que suma.

Vostè és un dels que es va voler quedar.

Sincerament, va ser un estiu bastant complicat. Tenia alguna proposta per sortir, però el director esportiu, i també el club en general, em van dir que comptaven molt amb mi, que viuríem un any molt bo. Ara, veient com estem, estic convençut que vaig encertar quedant-me.

El va voler el Girona?

Diria que no. Vaja, el meu agent no em va dir pas res d’això.

No pujar aquesta temporada seria un fracàs?

Ara mateix li he de dir que sí. Estem en ascens directe i per com va tot, el play-off crec que l’assegurarem. Per com ens surten les coses, no pujar aquest any seria un fracàs. S’ha de tenir aquesta responsabilitat i no passa res per dir-ho. Hem de pujar i ja està. Som un equip que ve de Primera i el nostre objectiu ha de ser aquest.

El Girona és un rival directe o el veuen massa lluny?

Per nosaltres, és un rival molt directe. Quan vam jugar a Ipurua ja sabíem que era un gran equip tot i que llavors els resultats no l’acompanyaven tant. L’inici no va ser del tot bo i Montilivi tampoc era aquell fortí que se li suposava. Però ara van bé. Estan sobrats. Tenen gent boníssima com Stuani o l’Aleix, a qui conec.

Ara parla de Montilivi. Són 8 partits de Lliga a casa sense perdre-hi del Girona.

És que és una sortida molt complicada. Ja al principi, mirant el calendari, sabíem que seria un desplaçament difícil. Molt més ho és ara. Només cal veure quina és la seva inèrcia i que ve d’empatar al camp de tot un Valladolid.

Què me’n destaca?

Em quedo amb la personalitat de tots els jugadors de la seva plantilla, de la seva manera de jugar. Gent com Stuani, Samu Saiz, Borja García, Álex Baena… A la part de dalt hi ha moltíssima qualitat. Però també al darrere, amb Bernardo i la seva trajectòria, o Juanpe, Bueno… És un gran equip. Va deixar-se punts a la primera volta però ens ha anat recuperant i ja està on mereix. Hem de veure fins a on pot arribar.

Quedem-nos amb Aleix Garcia. Van jugar junts la passada temporada a Eibar.

És un futbolista de molta classe i qualitat. Ell vol ser de Primera i està disposat a fer el que sigui per arribar-hi. No para quiet, va amunt i avall i és dels que més quilòmetres fa cada partit. No para de córrer!

Mirant els seus números, les últimes quatre o cinc temporades no baixa de la trentena de partits, més o menys.

Sí, sí. Per destacar alguna cosa meva em quedo amb la regularitat. No sé si faré massa bons números pel que fa a gols i assistències, però el meu treball fa que sempre estigui allà i que els entrenadors comptin amb mi.

Em recorda els seus inicis?

Sempre he jugat al Cubelles, l’equip del meu poble, fins que era cadet de segon any. Llavors vaig passar al Vilanova, abans d’anar-me’n al Gavà. L’últim any de juvenil em fitxa la Damm i quedem segons a Divisió d’Honor, jugant fins i tot la Copa del Rei.

Llavors, el gran salt. Decideix anar-se’n a la Corunya. Va ser complicat?

Sí, va ser un canvi molt gran. I això que en un primer moment els vaig dir que no. Jugava a Divisió d’Honor i em seguien, fins que m’ho van proposar. Recordo com si fos ahir que estava a l’estació de tren i vaig parlar amb la meva mare per telèfon. Li vaig dir que no hi volia anar, que allà hi fa molt de fred. No ho oblidaré mai. Després, al cap de no massa temps, em van venir a veure en un partit de Copa amb el Rayo i vam estar parlant de tot plegat. Vam arribar a un acord. Ha sigut un pas molt important en la meva carrera i van apostar molt fort per mi.

Ha coincidit més d’una ocasió amb Cristóbal Parralo, amb passat al Girona. Com el recorda?

Em va tenir a la Damm i després també a la Corunya. Per mi va ser un entrenador que m’ha marcat molt. Quan ets juvenil, et prepares per viure un salt molt gran. Si no saps a on caure, pots anar-te’n a Tercera o Primera Catalana i mai saps quina decisió pot ser la bona. Soc del parer que, fins que no tens 22 o 23 anys, has d’estar en un filial. Ho dic per experiència. Ara bé, mai se sap què pot passar. Cristóbal em va marcar perquè em va ajudar a fer aquest pas i després, al Deportivo, sempre va apostar per mi. Jo debuto al primer equip amb Pepe Mel, però quan ell hi arriba, em puja i em dona minuts.

Ara té contracte amb l’Eibar fins al 2024. El seu objectiu personal és triomfar-hi o què és el que vol Edu Expósito?

El meu somni, ara per ara, és jugar a la Primera Divisió. Ho vaig dir el passat estiu i ho repeteixo ara. Tinc ganes de jugar-hi i estar-m’hi molts anys més. Estem parlant d’una categoria diferent. I això que a Segona hi ha molta qualitat, però la Primera és un altre nivell.