Si els tres partits jugats aquest mes de febrer contra rivals directes de la zona alta de la taula com Ponferradina, Valladolid i Eibar havien de servir per saber si el Girona FC podia optar als dos primers llocs de la classificació, després de sumar una victòria, un empat i una derrota la cosa està fàcil, el tren de l’ascens directe s’ha escapat.
Amb el seu triomf d’ahir a Montilivi i a manca de catorze jornades pel final de la lliga regular, l’Eibar està a catorze punts; avui l’Almeria podria posar-se a tretze i pel capbaix dos equips més -Valladolid i Tenerife- estan a deu. O sigui que el Girona pot anar pensant en el pròxim tren, que és el de la promoció.
Però si algú pensa que aquest segon objectiu serà fàcil pot tenir un desengany fort. Las Palmas i Cartagena, tot i haver perdut aquesta jornada, estan a només tres punts del Girona FC. Burgos i Oviedo estan a quatre, però castellans i asturians s’enfronten avui entre ells i, per tant, si un dels dos guanya se situarà a només un. És a dir, un autèntic mocador per decidir les dues places que semblen quedar lliures per la promoció, lluita en la qual caldria no oblidar que la Ponferradina surt amb cert avantatge.
El que segur que no decaurà serà l’interès en les catorze jornades que resten. D’aquestes, els gironins en disputaran sis a casa i vuit a fora. Entre els rivals que vindran a Montilivi hi haurà l’esmentat Oviedo i també el Tenerife. I a fora s’hauran de visitar camps com el de Las Palmas, l’Almeria, el Cartagena i el Burgos. És a dir, mirant la classificació actual, partits de més de tres punts pel que pot significar sumar i que no ho faci un rival directe.
O sigui que poca broma, que el darrer terç de lliga segueix prometent emocions fortes. La primera el pròxim diumenge a Burtarque, davant un Leganés que fa no res lluitava per allunyar-se de la zona de descens i que si guanya demà a Lezama, rebria el Girona a només sis punts de distància. O sigui amb la mirada posada a dalt. Això continua...
