Tres exjugadors de Primera per repassar la vida d’un dels primers grans referents del futbol gironí a l’elit, Josep Puig Puig «Curta», el dia que hauria fet 100 anys. «Si arribar a jugar un sol partit a la màxima categoria ja és motiu d’un esforç, mantenir-t’hi deu anys amb un equip com el Barça ja és descomunal», ha dit Pitu Comadevall, mite històric del Llagostera i que va tastar la Primera divisió a San Mamés, amb el Barça de Rijkaard, el 2006. Pitu, al costat de dos altres il·lustres futbolistes saltencs més, Delfí Geli, l’actual president del Girona, i Dani Toribio, ara al Lleida a 2a RFEF, han sigut els protagonistes al Museu de l’Aigua de Salt en la primera de les xerrades sobre futbol que s’organitzen arran de la presentació del llibre Cent Catorze, noranta anys de gironins a Primera divisió, de Josep Guardiola i Jordi Agustí. El col·loqui portava per títol Curta, el primer referent del futbol gironí i també havia d’incloure la participació d’un altre exprimera saltenc, Dani Cabezas, que al final ha sigut baixa d’última hora.
L’acte ha exposat la carrera esportiva de Curta I (el seu germà, Joan, també va ser futbolista, destacant, per exemple, al Girona dels anys 50 i 60 del segle passat), que va estar onze temporades consecutives vestint la samarreta del Barça entre els anys 1942 i 1953. Va disputar 270 partits -179 de lliga- i va guanyar tretze títols: 5 lligues, 2 Copes Llatines, 3 Copes del Generalíssim, 2 Copes Eva Duarte i una poc reconeguda Copa d’Or Argentina. A més va ser internacional en tres ocasions i només va faltar-li disputar un Mundial, cosa que segurament no va fer perquè no es varen disputar els de 1942 i 1946 a causa de la Segona Guerra Mundial, per tant, en el període de temps en el qual el central saltenc era titular indiscutible al Barça.
L’exjugador i actual president del Girona Delfí Geli, amb un llarg historial a l’elit en clubs com el Barça, l’Albacete, l’Atlètic de Madrid i l’Alabès, elogia la brutal estadística de jugar deu anys seguits al Barça «al costat d’una generació tant destacada». I és que Josep Puig «Curta», a l’equip blaugrana, hi va coincidir amb futbolistes de la talla de César, Escolà, el també gironí Balmanya o Samitier, que n’era l’entrenador. I amb el pas dels anys també va fer-ho amb el blanenc Rafael Casamor, els tres germans Gonzalvo, Basora, Ramallets, Aldecoa, Biosca, Manchón, Moreno, el banyolí Joaquim Brugué o la figura del moment Ladislao Kubala. Curta va ser protagonista de l’anomenat Barça de les Cinc Copes i d’un equip que Joan Manuel Serrat va immortalitzar amb la davantera formada per Basora, César, Kubala, Moreno i Manchón.
Un altre saltenc amb passat a Primera (Màlaga), Dani Toribio, ara al Lleida, destaca que «era una època amb ben poques imatges, però si poguéssim veure jugar en Curta, entendríem millor el grandíssim jugador que va ser». Josep Puig va néixer a Can Curta de Sant Martí de Llémena i d’aquí el seu nom futbolístic, però amb només deu anys la família es va traslladar a Salt, poble del qual ell sempre s’havia considerat. Va jugar al Coma Cros, al Salt, a l’Escala i al Girona FC, abans del seu fitxatge pel Barça la temporada 42/43. Curta comparteix el protagonisme gironí en aquestes dècades de futbol en blanc i negre amb el blanenc Josep Parra i amb el vidrerenc Martí Vergés. Parra va militar dotze temporades al RCD Espanyol, amb 216 partits disputats i set internacionalitats, entre elles la participació en el Mundial de Brasil de 1950 on va ser escollit el millor central del torneig. Per la seva banda, Vergés va estar deu temporades al Barça, amb 189 partits de lliga jugats i vuit títols. Va ser onze vegades internacional i va jugar el Mundial de Xile el 1962.
L’acte també ha servit per posar en valor una característica de Curta en diferència a d’altres d’aquells pioners gironins a l’elit: i és que Salt li va dedicar un carrer -a tocar de la zona esportiva, que el converteix en un dels pocs futbolistes d’Espanya que tenen aquest privilegi a la seva pròpia localitat. Així es va fer un onze inicial amb jugadors que tenen carrers dedicats i que formarien Íker Casillas (Móstoles), Puerta (Sevilla), Curta (Salt), Gordillo (Guillena), Camacho (Cieza), Luis Aragonés (Madrid), Del Bosque (Salamanca), Iniesta (Fuentealbilla), Juanito (Fuengirola), Quini (Gijón) i Gento (Astillero). La resta de la convocatòria la formarien Josep Samitier i Ricard Zamora (Barcelona), Germán (Las Palmas), Puchades (Sueca), Melo (Plasencia), Carlos Lapetra (Saragossa), Diego Tristán (La Algaba) i els bilbains Pérez Lezama, Rafael Moreno «Pichichi» i Telmo Zarra. L’entrenador seria Arsenio Iglesias (Arteixo). Després del seu comiat com a jugador, Curta va rebre un homenatge del FC Barcelona, que va ser l’últim que es va fer a l’antic camp de les Corts, d’on el saltenc en va sortir convertit en una referència absoluta del futbol gironí.
