Després d’una lesió que li va fer la guitza a la primera volta i fins ben bé al gener, l’extrem panameny Yoel Bárcenas de mica en mica recupera la seva millor versió. Diumenge serà una de les amenaces del Leganés a un Girona amb qui la temporada passada va viure el disgust de quedar-se a les portes de l’ascens. 

Dilluns va fer un bon gol al camp de l’Amorebieta. És el segon en 16 partits. Està satisfet de moment de com li van les coses a Leganés? 

No, no estic content. Vaig patir una lesió que em va apartar unes jornades de l’equip i no m’ha deixat aportar més. Em sap greu no haver pogut ajudar més. Ara ja estic bé i el gol contra l’Amorebieta m’anirà bé. 

S’ha vist la millor versió de Bárcenas aquesta temporada?

No s’ha vist ni de broma. Ni quan estava bé al principi, liderant l’atac, ajudant i sentint-me important a l’equip. La lesió va ser una molt mala passada. Ara vull mirar de trobar el punt de forma amb el que vaig acabar la temporada amb el Girona

Així, a Montilivi es va veure el millor Bárcenas possible?

Sí! Segur. Vaig ser important per a l’equip. Els companys i el cos tècnic sabien què podia aportar i com podia ajudar. Tot s’ajuntava. Per mi, com a jugador va ser una alegria jugar aquell grup. 

Hi ha pensat gaire en el desenllaç del «play-off» contra el Rayo?

Sap greu perdre una final i més com va anar, a casa. Sobretot per l’afició, que ho ha viscut ja un parell de vegades consecutives. Va ser trist veure companys plorant al vestidor, realment. Van ser dies de ressaca després. Dormia sí, però feia qualsevol cosa i de seguida em venia al cap el moment que vam tenir i no vam poder aprofitar. Al final, hi dones voltes un parell de dies i llavors, amb l’ajuda de la família, vas tirant endavant. 

Va tenir una bona ocasió vostè aquell dia.

Sí... Bé, tampoc era tan clara. La va aturar bé Luca Zidane

Què va passar? O què va faltar?

No ho sé... Vam fer el mateix que havíem fet els deu partits anteriors en què havíem encadenat tantes victòries i bons resultats. Vam sortir a pressionar a dalt i mirar de guanyar el partit. Potser ens vam equivocar i hauríem hagut de quedar-nos més al darrere. No se sabrà mai... No vam tenir la sort de poder guanyar o marcar un gol, que també ens hauria servit.

La fotografia quan va entrar al vestidor quina era?

No ens ho podíem creure perquè ho teníem quasi fet. Em vaig quedar mitja hora a la gespa amb Mamadou Sylla, amb la mirada buida analitzant què havia passat. Després quan vaig entrar al vestidor i veure companys i membres de l’staff tècnic plorant, em va colpir molt. 

Era la segona final seguida, però el Girona ja n’acumula uns quants de disgustos en finals... Hi ha fantasmes a Montilivi?

No ho sé... Per a mi, era la primera final i jo era d’allò més positiu. Considerava que havia de ser la bona, però el futbol és així. Ja li tocarà pujar algun dia al Girona després d’insistir tant. 

Què enyora de Girona?

No vaig poder fer pràcticament res per la Covid. Sí que m’agradava molt passejar pel Barri Vell amb la família. També van anar a visitar la Costa Brava uns quants cops. 

Hi va haver opcions que tornés a l’estiu?

La veritat és que el club volia renovar-me i jo em volia quedar. Al final, els temps no van concordar. Ells volien tancar-ho després i jo abans, pel tema de partits amb la meva selecció. Si no, ja hauríem arribat a un acord.

L’objectiu del Leganés és fer el «play-off»?

En principi sí, però vam tenir molts lesionats i es va complicar. Ara amb el canvi de tècnic anem partit a partit per assegurar la salvació i després ja es veurà. Contra el Girona serà una bona prova per saber on som nosaltres. 

Nafti és gaire diferent de Francisco?

Sí. És molt proper. No dic que Francisco no ho fos, però Nafti de vegades sembla un company més i tot. Quan ha de posar ordre ho fa, però també fa bromes i ens ho passem bé amb ell. 

Si marca diumenge, ho celebrarà?

Impossible. Per respecte als companys i a l’afició no ho faria.

Veu el Girona a dalt al final? 

Està molt bé. Van començar fluixos, però han redreçat el rumb. N’he vist uns quants partits i tenen una qualitat innegable. Si continuen així, ho poden aconseguir.