«Aquí al Girona estic comprovant que no tot s’acaba fora del Barça»

Míchel diu que juga com si fos Stuani, però que no és l’Stuani. Què interpreta?

Potser és per la personalitat que tinc. Com que no tinc nervis ni por, sempre és com si jugués un partit més. Igual que un veterà, tot i que jo no ho veig així... Jugo com sé i com crec que ho he de fer amb el que ens diu.

Aquest mes serà clau: Oviedo, Las Palmas, Eivissa... Tenen la sensació que totes les opcions passen per aquí? 

No. Hem d’anar partit a partit i el primer és l’Oviedo. Crec que podem guanyar els tres, és el que intentarem fer.

 Com ha paït l’equip la realitat d’haver de lluitar per mantenir-se al play-off?

Hem lluitat fins al final. De moment no ha pogut ser, però nosaltres ho seguirem intentant. És aviat per saber què passarà perquè encara podem entrar a l’ascens directe. Lluitarem per això. Si no hi arriben, doncs a pel play-off.

Mirar els rivals de sota els provoca la mateixa il·lusió i motivació?

Personalment, no miro els de sota. Miro els de dalt: Tenerife, Valladolid... Si que és veritat que els de sota estan a prop, amb un o dos punts menys que nosaltres, però s’ha de mirar sempre els de dalt i anar a per ells. Sobretot perquè si després no aconseguim l’ascens directe puguem quedar el més amunt possible al play-off.

Pel que diu, no descarta l’ascens directe.

No, no, no. Jo no.

Ja va dir que el seu objectiu és «jugar a Primera amb el Girona». S’ha d’aconseguir aquesta temporada?

Sí. Tinc contracte fins al 2025, però com més aviat s’aconsegueixi millor. Tant de bo sigui aquest any.

Si no, continuarà per seguir-ho intentant l’any vinent?

Sí. Bé, jo tinc contracte i he firmat fins al 2025. De moment, si no passa res, em quedaré aquí i seguiré lluitant si no pugem.

Molts clubs han trucat a la seva porta. Què té el Girona que no li puguin oferir els altres equips per haver renovat?

Aquí estic com a casa, han tingut cura de mi des del primer dia i m’han fet professional. Això és el que més m’ha fet convèncer. El Girona va apostar per mi i jo pel club perquè m’ha donat l’opció d’escalar fins arribar al primer equip.

Ni el Barça? Tenim entès que és un bon culer des de petit.

Sempre he sigut del Barça. El que passa és que ara ho segueixo sent, però és diferent perquè miro per mi i pel Girona. Només m’interesso pels partits.

Allà hi va arribar sent prebenjamí i s’hi va estar fins a infantil. Com va encaixar quan li van dir que no continuaria?

Vaig plorar molt, era petit. Els meus pares em van ajudar molt tota aquella època, sobretot quan vaig sortir del Barça. Recordo que ens vam reunir el meu pare, la meva mare i jo i m’ho van explicar. Al principi no m’ho volia creure, però no vaig tenir cap més remei. Després vaig anar a l’Hospitalet i als primers entrenaments ja vaig tenir clara quina era la realitat: no seguia al Barça. També em va servir per adonar-me que no s’acaba tot fora del Barça. Ho estic comprovant aquí al Girona i crec que si estigués al Barça potser no seria on soc ara.

En algun moment va sentir la pressió que tenen molts nanos quan fitxen per clubs grans?

Anar a un club gran fa que et vegi més gent. Si pots destacar allà, tot això que tindràs guanyat. Jo no vaig patir i vaig entrar al Barça en edat de prebenjamí. Gràcies a ells també puc estar aquí per tot el que he après. Si pots anar a un club gran i et volen, crec que has d’agafar-ho i disfrutar-ho al màxim tant com es pugui.

L’etapa a l’Hospitalet devia ser un canvi important. També per la filosofia de joc.

Va ser un canvi important per això. Vulguis o no, al Barça no t’arriben tantes pilotes sent defensa com jo. Potser me n’arribaven entre 10-15 per partit, o fins i tot menys, mentre que a l’Hospitalet unes 30 de cop. No ho sé, però eren moltíssimes perquè l’estil de joc també és diferent. Allà vaig aprendre a estar tancat, a sortir al contraatac, etc., uns conceptes que no formen part de la filosofia del Barça i que sinó no sabria.

Al Girona, en canvi, s’aposta per sortir des del darrere i jugar amb la pilota des de la base. Va agrair-ho quan va incorporar-se al cadet A?

Sí. És l’estil de joc amb el qual m’identifico més. Vaig aprendre’l al Barça i allà m’hi vaig estar 8 anys. És el que m’han ensenyat des de petit. Per tant, vaig tornar a fer el que ja sabia fer per seguir progressant.

Ha cremat etapes excessivament ràpid. Tant, que va fer el primer entrenament amb el primer equip saltant-se els passos de passar pel filial. S’ha deixat alguna cosa pel camí?

No. Crec que en aquest cas havia de ser així perquè a la base ens preparen per això. Després quan ja estava en dinàmica de primer equip i no jugava podia baixar a ajudar el filial. Això també em permetia agafar ritme per no estar aturat. Ho he agraït bastant.

A la roda de premsa de la renovació va recordar-se de tots els tècnics que ha tingut aquí (Antonio Rivera, Àlex Marsal i Axel Vizuete). És important saber d’on vé?

Molt. Gràcies a tots ells, també els que he tingut a la resta d’equips on he estat, Premià, Barça i Hospitalet, soc aquí. Sempre és bonic recordar-se de qui t’ha acompanyat al llarg del camí.

Què recorda del primer dia a Girona?

Al principi pujava i baixava des de Premià fins que vaig entrar a la residència. Em van cuidar molt bé a Les Hortes, la veritat. Potser a l’inici se’m va fer dur perquè mai havia sortit de casa tant temps -al Barça hi anava en taxi-, però de seguida que vaig conèixer a tothom ja va ser diferent. Ens portàvem molt bé amb els de l’equip i els treballadors del club que s’encarreguen de nosaltres.

Quan va tenir clar que podia ser futbolista professional?

Quan vaig començar a trepitjar el primer equip, sobretot. Va ser quan vaig començar a dir-me a mi mateix «estàs a un pas, molt a prop, si t’esforces i t’esforces qui sap si...». M’ho repetia cada dia fins que ho he aconseguit gràcies al treball i la dedicació que he posat tots aquests anys, els místers que m’han donat l’oportunitat i el club.

17 de desembre de 2020 (Gimástica Segoviana-Girona de Copa). Sap quina data és?

(Rumia). El meu debut amb el primer equip!

Francisco va ser valent apostant per vostè?

Crec que sí. Tampoc hi havia jugadors per posar, però sempre podia reconvertir algú i posar-lo de central. Va ser valent posant-me. Portava força temps entrenant i abans havia anat uns 15-16 partits convocat sense jugar, potser va veure que podia confiar en mi. Li estic molt agraït per donar-me l’oportunitat.

Encara mantenen el contacte?

No. Des que va marxar, no hem tornat a parlar.

Per la seva part, Míchel va ser valent fent-lo jugar de carriler?

Va arriscar-se en el primer partit, però ho vaig fer bé. Tenint els tres centrals que tenim (Santi Bueno, Bernardo i Juanpe), em va fer un favor reconvertint-me perquè pogués jugar. Podria estar jugant també de central, tot i que amb més competència.