La victòria de diumenge passat contra l’Oviedo a Montilivi va anar d’allò més bé al Girona. D’una banda, va servir per trencar una dinàmica de tres jornades sense guanyar; de l’altra va anar d’allò més bé, no només per frenar les aspiracions dels asturians, sinó també per obrir una mica més de forat amb tots els rivals que no van fer els deures. Els tres punts van reforçar la moral i la confiança dels de Míchel de cara a aquest tram final de temporada que promet emocions fortes sí, però a dotze jornades pel final, ni de bon tros hi ha res fet. I si no, només cal veure la remuntada del Girona de la temporada passada, en què en aquesta 30a jornada estava a 7 punts del play-off i a 10 de l’Sporting, a qui va fer caure de la promoció amb unes darreres jornades de somni. «Això és molt llarg» s’afanya a recordar tothom. Tant els que ocupen llocs de privilegi com els que els que hi volen entrar. Sigui com sigui, el que sembla clar és que històricament la darrera plaça de play-off s’ha mogut al voltant dels 64’8 punts. Una xifra que, en el cas el Girona, l’obligarà a sumar, com a mínim, a aconseguir 18 o 19 punts més. O sigui, amb sis victòries en aquestes dotze jornades restants, l’equip tindria molts de números d’accedir a la promoció.

Evidentment que fixar el play-off als 65 punts és fer càbales i d’això el primer que no en vol ni sentir a parlar és Míchel. El tècnic s’ha alineat a la filosofia del «partit a partit» i no és amant de fer números. Tanmateix, la història diu que el darrer bitllet per al play-off s’ha mogut sempre entre els 61 i 71 punts i indica que la mitjana des que va instaurar aquesta modalitat per pujar és, arrodonint, de 65 punts. El Còrdova, la temporada 2011-12, va ser l’equip que més en va necessitar per entrar a la promoció amb 71. La xifra més baixa, fins ara, han estat els 61 amb els quals hi van accedir el Còrdova (13-14), el Saragossa (14-15) i l’Elx (19-20). Curiosament, els andalusos i els il·licitans van acabar pujant a Primera eliminant equips que havien sumat molts més punts a la fase regular. Els mateixos 61 en va fer el Saragossa, que es va desfer del Girona a les semifinals, quan els gironins n’havien sumat 82 a la Lliga. Una dada a tenir en compte i que diu molt de la dificultat de la categoria és que dels últims sisens classificats des del 2010, un juga a 1a RFEF (Dépor) i dos a 2a RFEF (Còrdova i Numància).

Tot plegat assenyala, i el Girona, mesell com pocs, ho sap per experiència pròpia, que un cop arribats al play-off pot passar de tot. El repte és, sens dubte, entrar-hi. I és que per molt que l’afició del Girona s’hagi acostumat a veure-ho normal o, fins i tot, alguns ho vegin com un premi menor, arribar-hi seria, per a l’actual equip, un èxit. I més tenint en compte que pot donar un ascens a Primera. Per a assegurar el bitllet, això sí, de feina encara en queda molta. Els de Míchel hauran de sumar, aproximadament la meitat de punts (18) dels que queden en joc (36). Dotze jornades d’allò més emocionants i en què els de gironins se les veuran amb rivals directes com el Las Palmas, dissabte, l’Eivissa, Cartagena, Saragossa o Tenerife, entre altres.