Si fa un any el Gran Canaria es va convertir en el punt d’inflexió del Girona, aquesta temporada ha sigut l’escenari de la confirmació. La d’un equip que vol jugar el play-off i que demostra, per mèrits propis, que té ingredients per disputar-lo. Una altra vegada. El mateix estadi que li va donar ales a Francisco Rodríguez, qüestionat pels resultats que llavors es col·leccionaven, ara corrobora que Míchel sap el que fa i que és el guia excel·lent per dur l’equip el més amunt possible. La intervenció de l’entrenador al descans va ser eficient, efectiva. Per sota en el marcador però amb superioritat numèrica, no va deixar que l’enèsima burla del VAR en forma de decisió controvertida descentrés els seus jugadors. Hi va sumar alguns retocs. Canvi de dibuix i l’entrada de Samu Saiz i Iván Martín. Llum, just el que es necessitava. Amb la dosi justa de paciència i orgull, la remuntada va ser un fet. Bustos va rebre el perdó general amb dos gols consecutius i la sentència arribaria al descompte. La victòria té encara més mèrit, perquè rivals directes com Eivissa i Cartagena van ensopegar. Ara, tot esperant els resultats d’avui, el coixí amb el setè és de sis punts. Tot plegat, fa patxoca.
Els noms propis s’acumulen. La tarda va ser rodona. A títol col·lectiu i també individual. L’equip creix, cotitza a l’alça. Eren tres els enfrontaments amb conjunts que també lluiten per la promoció i, de moment, ja s’enllacen dues victòries: Oviedo (2-1) i Las Palmas (1-3). La d’ahir, treballada, en un matx que va tenir de tot i no va deixar a ningú indiferent. De menys a més va mostrar-se el Girona, serè amb superioritat numèrica, i clarivident amb jugadors com Samu i Iván Martín, dos dels artífexs de la remuntada. El primer, perquè cada partit confirma que tot el que toca es converteix en or. Va ser la pausa, el criteri, el saber estar. El segon, va desequilibrar i va aprofitar els espais. De les botes de tots dos va néixer el doblet de Nahuel Bustos, desesperant abans del descans, com és habitual, però determinant a la represa.
Ell va ser la viva imatge dels gironins. A la primera mitja hora, les veia quadrades. Un contracop mal decidit, un últim control horrorós. El pa de cada dia. No estaven massa més bé els seus companys. Sobretot Aleix Garcia, que va cometre penal sobre Jesé, posant el peu quan no tocava. La jugada va continuar, amb el davanter estès al terra, i va ser el propi Aleix qui va llançar la pilota a fora. Amb el joc aturat, Arcediano Monescillo va deixar-se alliçonar per Ocón Arráiz qui, des del VAR, el convidava a veure l’acció repetida. No hi havia massa dubtes. La pena màxima la va transformar el mateix Jesé, enganyant Juan Carlos i complicant el panorama als de Míchel quan el partit feia ben poc que havia començat.
Un punt i a part
Sense dos pilars com Stuani ni Juanpe, Terrats repetia com a central i era Bustos l’encarregat de fer gols. Samu s’ho mirava des de la banqueta, on va ser amonestat per protestar. I llavors el Girona es va posar a jugar. A ser pacient. Així va arribar una claríssima oportunitat per a Borja García, que va connectar amb el cap la quirúrgica centrada de Jairo i només la cuixa d’Álvaro Valles va evitar un gol cantat. A la voluntat de fer alguna cosa s’hi va sumar la irresponsabilitat de Mújica. El davanter del Las Palmas, que havia vist ja una targeta groga, va intentar una rematada acrobàtica i li va plantar la bota a la cara de Santi Bueno. L’expulsió estava cantada i de poc li van servir les protestes i les dels seus companys.
Punt i a part, perquè des d’aquell moment fins al xiulet final, el partit el va monopolitzar el Girona. Sense discussió. Els últims minuts del primer temps van ser un allau i si no va arribar el gol va ser per la mala fortuna (Bueno rematava a fora una falta lateral servida per Aleix Garcia) i, sobretot, pel criteri del VAR. Perquè Bustos, que se n’anava sol cap a porteria, va ser caçat per Lemos. L’àrbitre va xiular penal sense pensar-s’ho, abans de posar-se la mà a l’orella. Mala senyal. Minuts de deliberació fins que li va tocar anar a veure les imatges. Llavors, davant la sorpresa general, Arcediano Monescillo va fer marxa enrere. Sí, considerava que era falta, però va decidir-la endarrerir-la uns pams i posar-la fora de l’àrea.
Malgrat tot, l’equip no es va ensorrar. Ni molt menys. Va créixer i ja amb Samu i Iván Martín al damunt de la gespa, va dominar. Movia la pilota amb rapidesa i criteri, tot buscant el moment oportú per fer mal. Valles va mantenir amb vida als seus amb intervencions de mèrit però era qüestió de temps que el gol visitant pugés al marcador. I així va ser. Bustos, a passades de Samu i Jairo, en va fer dos en només tres minuts. S’havia aconseguit el més difícil. Calia rematar la feina i la cosa es posava encara millor quan Navas s’autoexpulsava amb una agressió sobre Terrats que va necessitar la intervenció del VAR per ser corroborada. Ho va intentar el Las Palmas, que jugava amb nou, però no se’n va sortir. Bustos va tenir temps de fer un altre gol (anul·lat per fora de joc) i enviar una pilota al travesser. Fins que Valery va decidir que ja n’hi havia prou. L’escalenc, ja al descompte, va ser l’encarregat de deixar el partit vist per sentència i lligar una victòria ben valuosa.
