Montilivi va viure dissabte passat a la nit una festassa de les grosses. Tot va sortir rodó en una vetllada fantàstica en què Stuani va convertir-se en centenari, Bustos va confirmar que s’ha alliberat i el Girona va escombrar l’Eivissa amb una golejada que va fer xalar fort els aficionats. La victòria encara va ser més bona perquè va anar acompanyada d’ensopegades dels rivals directes en la lluita pel play-off. Ponferradina, Oviedo, Burgos i Saragossa van fallar i ara el marge de punts respecte al play-off és d’un punt més: 6. Aquests sis punts de distància sobre el setè són el màxim avantatge que ha tingut mai el Girona aquesta temporada. Una dada que deixa clar el bon moment pel qual passa l’equip, que suma tres victòries consecutives contra tres rivals directes (Oviedo, Las Palmas i Eivissa) a les portes d’entrar al tram més decisiu de la temporada.
Després de la derrota contra l’Eibar que va fer esvair, o no, les possibilitats de somiar amb l’ascens directe, la línia de resultats ha estat ben ascendent i així ho corrobora l’estrip que està fent el Girona respecte al setè. Deixant de banda les dues primeres jornades de Lliga en què l’equip va ocupar, anecdòticament, posicions de play-off, els de Míchel han entrat i s’han consolidat a les posicions de privilegi d’ençà del canvi d’any. Tot va començar en l’última jornada abans de Nadal, quan la victòria contra el Burgos (3-1) va fer passar unes vacances d’allò més dolces a l’equip. El triomf a Osca el segon dia de l’any va confirmar que el canvi de xip de l’equip que sumava dues jornades sisè però amb els mateixos punts que el setè, el Las Palmas. A partir d’aquí la distància ha anat sempre in crescendo movent-se entre un punt i els sis actuals. Només a la 25a jornada, arran de la inesperada derrota al camp de l’Amorebieta (1-0) els de Míchel van caure de la promoció. Va ser només una setmana, perquè després es va guanyar el Ponferradina (3-0) i l’equip va recuperar la sisena plaça. Des de llavors, només la derrota davant l’Eibar (0-1) va fer rebaixar els dos punts de coixí sobre el setè. Fins i tot els empats a Valladolid (2-2) i Leganés (1-1) van ser bons i van permetre ampliar el coixí. L’última sèrie de tres victòries consecutives ha fet que els gironins hagin passat d’un marge de 3 als 6 actuals.
Tot plegat, a més a més, és encara més positiu si es té en compte que els de Míchel tenen guanyat l’average particular amb Oviedo, Ponferradina, Eivissa i Las Palmas a més a més del Valladolid. En aquest sentit, diumenge a Almeria, el Girona obrirà les deu últimes jornades de la temporada. Un tram de calendari en què s’ha d’enfrontar a Màlaga, Reial Societat B, Tenerife i Mirandés a Montilivi i, ha de visitar Saragossa, Cartagena, Alcorcón, Sporting de Gijón i Burgos. Dels deu rivals, Almeria, Tenerife i Cartagena són els únics que lluiten per l’ascens directe o bé per una plaça de play-off. La resta són a la dura pugna per evitar el descens a Primera RFEF. Aquestes pròximes jornades definiran, per exemple, si l’Sporting acaba patint o si el Tenerife s’enganxa a la lluita per l’ascens directe fins al final. Els gironins tindran dues sortides seguides a Cartagena i Alcorcón.
