Està recuperat per jugar diumenge a Almeria?

Sí. Estic bé. Preparat per entrar.

Una bona notícia.

Personalment estic molt content. Fins ara no havia tingut molèsties ni lesions i, encara que hagin estat pocs dies, es fa dur. Durant la temporada s’han ajuntat moltes baixes i és important recuperar gent.

Tenen sis punts de marge sobre el setè. El bitllet pel «play-off» va per bon camí?

A l’època en què ens vam enfrontar als rivals de dalt com Eibar i Valladolid i no vam aconseguir cap victòria, vam passar a centrar-nos en el partit a partit. Ens va bé. Encadenem tres victòries. Ara la idea és aquesta, mirar de guanyar a Almeria i després contra el Màlaga.

L’ascens directe sembla una quimera. Les opcions depenen de guanyar a Almeria?

Les opcions comporten guanyar el partit de diumenge que, casualment, és contra l’equip que marca l’ascens directe. Deu punts són molts. Hem de centrar-nos a guanyar el partit, perquè no hem pogut fer-ho encara contra cap dels de dalt. Tant de bo puguem diumenge.

On seria el Girona si no hagués començat tan malament?

Buf! Això no se sap... Si haguéssim sumat cinc o sis punts més, seria una història ben diferent, perquè, a més potser els n’hauríem tret als de dalt. Al final, no serveix de res parlar-ne gaire si no guanyem.

Stuani deia l’altre dia que l’objectiu és pujar. Hi està d’acord?

Sí. Òbviament. El que tenim més a prop és conservar el play-off i ho intentarem de totes les maneres possibles. Si hi arribem, llavors serà pujar. Sabem que hi ha molts equips que hi volen entrar. Seria el tercer any consecutiu que hi estaríem i segur que serà igual de dur o més que els altres, perquè enguany hi ha molta competència i molt més nivell que altres temporades. Cada any l’equip està més preparat i té una mica més d’experiència en aquest tipus de competició. Ho tornarem a intentar si es pot.

Cada estiu baixa el límit salarial i se’n van peces importants, però el Girona sempre hi és...

Arribar tan lluny i no pujar sempre fa que siguem els últims de començar la pretemporada, perquè no se sap si estarem a Segona o Primera. Es fa difícil perquè hi ha molts jugadors amb el futur decidit i és complicat. El club ho té complicat perquè els futbolistes arriben a darrera hora i tenir el grup complet costa. Fa dos estius després de perdre contra l’Elx vam començar la temporada gairebé sense plantilla i ara ha tornat a passar. De totes maneres, l’equip s’ha aixecat, el míster ha aconseguit que la seva idea floreixi i l’equip va creixent.

A les últimes deu jornades es decideix tot. Es pot repetir el 25 de 30 del curs passat?

Tant de bo! El que vam fer l’any passat semblava fàcil però era molt difícil. L’equip es va acostumar a guanyar i van arribar moltes victòries. Realment és molt complicat perquè tothom vol guanyar. Hi ha molts equips que volen entrar al play-off, els de baix volen esgotar les últimes opcions... Serà més complicat que l’any passat.

Enguany la plantilla encara és més jove. És bona tanta joventut o bé en els moments decisius pot passar factura?

A molts jugadors els manca experiència però estan molt preparats. Es nota la feina del club que fa anys que treballa molt bé el planter. Quan arriben a dalt estan més preparats. Aquesta injecció de ganes i il·lusió els fa suplir el que no tenen. Al final la combinació amb els més veterans és molt bona. N’han debutat molts i molts s’han quedat, que ja no baixen amb el filial. És una gran notícia pel club.

Des que va arribar el 2016 ha viscut un ascens, dos anys a Primera i dos «play-off». Què toca ara?

La sensació que tinc és que ja és l’hora de tornar a Primera. L’equip i el club està més preparat i consolidat. S’ha treballat molt bé aquests anys tot i anar-se’n jugadors. La base hi és i l’equip està més preparat que altres anys per aconseguir l’objectiu.

Que si puja el que ve del darrere en bona dinàmica, que si el sisè... Vostè que ja sap de què va, el «play-off» és una loteria?

És com si fos una competició diferent. Els que arriben malament al play-off fan un reset i llavors competeixen com mai. Els que ho fan en bona dinàmica arriben amb la il·lusió de continuar guanyant i poder pujar. Nosaltres l’any passat veníem en una dinàmica espectacular i no vam pujar. El Rayo va aprofitar l’ensopegada de l’Sporting i va acabar pujant. Qui més bé rendeixi serà el que pujarà i estic convençut que, si ens toca, aquest any serem nosaltres.

Signa arribar a una altra final amb la tornada a Montilivi?

Per descomptat. Tindríem, més que mai el suport de l’afició i seria molt bonic.

No li agradaria provar de jugar la tornada fora de casa?

Si toca, endavant. Ho intentarem. Contra l’Elx vam jugar a porta tancada, amb el Rayo hi havia 1.500 persones i semblava que el camp fos ple. Aquest any, si ens toca, Montilivi estarà a rebentar i si no, la gent ens acompanyarà on sigui.

Què li diuen els amics d’aquesta malastrugança?

Bé, tothom diu moltes coses. Que si el camp està maleït, que canviem de vestidor... Al final tot depèn del que fem al camp. Tot és esportiu; l’extern no hi té res a veure i, lògicament, tampoc hi ha bruixes ni res.

Saben què va passar el dia del Rayo?

Et quedes amb les coses puntuals. Ens va faltar un gol. A Vallecas ens en van anul·lar un, però vés a saber si després haguéssim fet el de la segona part. El futbol canvia molt i passen moltes coses a dins d’un partit. Cada detall compta.

És un dels capitans i el jugador amb més antiguitat de la plantilla. Sent que té més responsabilitat al vestidor? Li toca cuidar i vigilar els més joves?

Bé, sí. Sóc una mica més de predicar amb l’exemple. M’agrada ser molt responsable i al final això influeix entre els joves. Els val més el que veuen, que potser el que se’ls pugui dir. Això és el que puc aportar.

Són tranquils, els nanos?

El jovent d’avui és molt diferent del d’abans. Els vestidors també. La veritat és que són bona gent i aprofiten el moment que els toca viure.

És gaire actiu a les xarxes socials i explica què fa cada minut?

No. Les coses canvien molt. Fa quinze anys o així, no crec que Fernando Hierro, per exemple, hagués publicat tantes coses a les xarxes. És el que hi ha ara i cal conviure-hi.

És a punt d’arribar als 200 partits amb el Girona (193) i només ha estat expulsat un cop. Es considera un central net?

Sóc una classe de central a qui li agrada donar continuïtat al joc. Potser per això no sóc de joc brusc ni de veure gaires targetes. Si he de ventar una coça per tallar un contracop, la vento i avall, només faltaria. M’agrada jugar i, ara més que mai amb Míchel que ens demana donar continuïtat al joc sempre que puguem. El meu rol va per aquí.

S’ha perdut la figura del central llenyataire-assassí?

Sí. Allò de «passa la pilota però el jugador no», queda molt enrere ja. Ara als defenses i també als porters se’ls demana moltes més coses. Cal evolucionar perquè si no, et quedes enrere.

Amb només 18 anys, Arnau fa un parell de temporades que és indiscutible. Tot i això, Míchel el colla sempre. Li veu recorregut a la màxima categoria?

Per descomptat. Té una virtut molt bona que és la polivalència. L’hem vist a un gran nivell de central i ara ha explotat de carriler. No és una posició fàcil, perquè cal tenir molt de recorregut i prendre bones decisions en atac. A ell n’hi sobren, de condicions. Míchel el colla amb motiu perquè ha de continuar millorant i no ha d’anar dret. És molt jove i li queda molt de recorregut encara.

Havia vist mai res semblant a Baena?

Dimecres li explicava al míster. L’altre dia contra l’Eivissa, jo estava lesionat i era el primer que vaig veure a la graderia. Va ser una passada. Té un talent increïble. Aquí durarà fins a final de temporada, perquè el més normal és que la temporada vinent formi part de la plantilla del Vila-real. Per això és a la sub21. És un jugador molt complet, d’un rendiment espectacular i una sort tenir-lo. Es nota d’on ve. Ens dóna la vida.

Machín, Eusebio, Unzué, Martí, Francisco... Què ha donat de diferent Míchel a l’equip?

Potser el model de joc. Li agrada fer-ho tot a partir de la pilota. Tot i que funcionem bé, a mi em fa l’efecte que encara estem lluny del que ell vol. Ell demana el control dels partits a partir de la pilota i això és el que més ens costa. Hi som a temps encara perquè queden deu jornades. Estem en el bon camí i a final de temporada ens hi podem acostar encara més al que vol.

O sigui que després de les tres victòries seguides, del 5-1 amb l’Eivissa o d’altres recitals anteriors, encara no s’ha vist el millor Girona?

No. El míster és molt inconformista i ens ho diu. Ens manca encara tenir el control dels partits per no patir tant. Hi som a prop.

Acaba contracte al juny. Hi ha hagut algun contacte amb el club per renovar?

Sí. Hi ha hagut contactes amb el meu agent. Jo li vaig dir que em deixés tranquil aquests mesos que estàvem en un moment molt important de la temporada. Igualment, si pugem tinc un altre any de contracte. La meva sensació és que puc continuar per aquesta situació, perquè crec que podem pujar. I si no, ja es veurà. Aquí estic molt bé, el club s’ha portat sempre molt bé amb mi. No és fàcil aguantar tant de temps en un mateix clubs avui dia amb tants canvis. Ja es veurà. Les meves sensacions són aquestes.

És a punt de fer tot just 31 anys i ha estat indiscutible tant a Segona com a Primera. Ha de ser un caramel per a molts equips...

No ho sé això ja... Aquí cada any ha estat una història diferent. La posició de central ha estat cada any on més competència hi ha hagut de tot l’equip. Això ha fet que gairebé tots els centrals que han sortit d’aquí han tocat la Primera, tret de Richy que es va retirar per la lesió. Per mi és un orgull ser aquí tants anys.

EN CURT

Quin és el davanter més difícil de marcar o que li ha fet més la guitza?

Potser Cristiano Ronaldo o Luis Suárez. Els anys de Primera van ser els més complicats. A Segona són tots molt pesats i bons també. 

Qui era el seu ídol de petit?

La meva família em va inculcar el Madrid i, perquè jugava a la meva posició, em fixava molt en Fernando Hierro. El del meu germà era Roberto Carlos i també m’encantava. El futbol d’abans enganxava moltíssim i era divertit de veure. 

Pedri o Jonathan Viera?

Uf! Amb Pedri no hi he jugat. Viera és al Las Palmas perquè és l’equip de casa, si no, seria impossible veure’l a Segona. Són diferents. He vist en directe el talent de Viera i em quedo amb ell perquè hi he jugat. 

Què és l’últim que ha comprat per Amazon?

Coses pels nens. Bolquers o tovalloletes.

Quina música escolta?

Llatina. Vinc de Canàries i m’agrada molt el verbeneo, les festes majors dels pobles. 

Té algun sobrenom al vestidor?

Alguns em diuen Joan Pere, però cap de fix.

S’atreveix amb el català?

L’entenc molt, però el parlo poc. Sé dir algunes frases curtes per agrair coses.