Avui els proposo un exercici compartit. Jo he escrit aquestes ratlles abans que es jugués el matx d’ahir a l’estadi Juegos el Mediterráneo d’Almeria i, per tant, sense saber-ne el resultat final. Queda clar que si aquest era de victòria gironina, s’allargava el somni de l’ascens directe, però que si hi havia un empat o una derrota, l’objectiu ja no és altra que defensar la plaça de promoció.

Però més enllà d’això, em mirava el partit contra els andalusos, i no és l’únic fins a final de temporada, com un assaig general de les sempre temudes eliminatòries d’ascens.

Per això em feia preguntes prèvies, més enllà del marcador definitiu, sobre el comportament de l’equip davant d’un rival tan potent com el de Rubi i també potents com els que sol haver-hi en el cara o creu del play-off.

L’equip va competir ahir? Va ser un conjunt fiable al darrere? Va mostrar les seves millors armes en atac? Va tenir moments de desconnexió que solen ser mortals de necessitat? Va saber aprofitar les badades del rival, si va haver-n’hi?

De les respostes que donin totes aquestes preguntes sabrem si el Girona FC està a punt per jugar-se una vegada més la vida en els darrers quatre partits de la temporada. I si les respostes són majoritàriament afirmatives, comença a ser el moment de treure’ns del damunt els complexos dels anys anteriors.

És veritat que Rayo Vallecano i Elx han barrat el pas als gironins les dues darreres temporades, de la mateixa manera que també ho havien fet l’Osasuna, el Saragossa o el mateix Almeria, però potser de veritat és que aquest Girona FC, si supera amb bona nota aquests assajos generals, té potencial i joc per pensar en tot.

Queden encara un parell de bones pedres de toc per acabar de confirmar-ho tot plegat. El matx a casa contra el Tenerife i la visita a Cartagena. Després d’això, si la línia és bona i fiable, gens de por a la graderia i res de mirar al passat. Perquè el futur és a Primera, on s’hi pot arribar per un camí que encara mai hem explorat. Només per això, val la pena ser valents i positius.