Doncs ja ho tindríem, cinquena victòria consecutiva de l’equip de Montilivi i màxima pressió per l’Almeria i el Valladolid, els dos equips que pugnen per la segona plaça de la competició.

No hi ha dubte que aquest Girona FC és, a hores d’ara, un dels conjunts més en forma de la Lliga i que havent-se posat a quatre punts de l’ascens directe, s’ha guanyat el dret de tornar a somiar. Tot i que amb els comptes que feia Michel abans-d’ahir, calia guanyar set o vuit partits dels nou que quedaven. O sigui, ara, sis o set més dels vuit que hi ha pendents.

És futbolísticament possible? Segur que sí, però si això passés significaria que l’equip de Míchel hauria guanyat onze o dotze partits dels darrers tretze, que és una brutalitat. I també, que Valladolid i Almeria haurien fallat, pel que són les seves expectatives, com una escopeta de fires.

De moment, els gironins han fet allò que calia, posar pressió als rivals i continuar enviant missatges que l’equip està disposat a tot i que si s’ha de conformar amb la promoció serà el gran candidat al bitllet premiat.

I ja que parlem de pressió, la que s’acumula ara mateix a la UE Olot, que aquesta setmana ha fet un canvi sorprenent. No tant per la destitució del fins ara tècnic, sinó pel relleu escollit. Res a favor, ni en contra d’un i altre, però haver perdut el lideratge i la possibilitat de pujar directe fa la sensació que també ha fet perdre una mica la filosofia, que no el rumb.

L’objectiu no és altre que assolir la Segona RFEF i per això s’ha sacrificat un estil de joc que havia donat resultats, però que darrerament no en donava; per un altre d’aquells que en diuen més resultadista.

A partir d’aquest mateix cap de setmana, a la Garrotxa jugar bé i guanyar ja no hauran d’anar de bracet, perquè la victòria ho valdrà tot i valdrà tot per obtenir la victòria. I això no vol dir que l’equip no pugui jugar bé, però serà un segon terme.

Ja ho veuen, coses del futbol, uns lluitant per allò que els quedava molt lluny en el primer terç de lliga i els altres pugnant per no perdre allò que fins a mitjans del campionat semblaven poder lligar amb relativa facilitat.