«He complert tot el que somiava i només em queda pujar a Primera»

Era conscient de tot el que l’esperava aquesta temporada quan Míchel va cridar-lo a l’estiu?

No, no. Era impossible saber tot el que m’està passant. Jo estava amb el juvenil i, tot i que va ser molt bona, venia de fer una temporada normal i corrent de futbol base. No havia ni jugat amb el filial encara. Quan Míchel em va cridar per fer la pretemporada, vaig dir-me: «És una oportunitat boníssima i l’he d’aprofitar perquè vegi que els que venim de baix també tenim potencial». El que ha arribat després és conseqüència de tot això.

No només ha debutat amb el primer equip, sinó que el consideren un més de la plantilla. Com es gestiona a la seva edat?

L’entrenador m’ha donat la seva confiança al 100%. A l’equip hi ha més jugadors joves i sovint ho comentem. Al principi es fa dur perquè tot es veu molt gros arran del canvi que hi ha del futbol base al professional, però es tracta de tenir cap i molta paciència perquè hi ha moments complicats d’agafar-los. També s’ha de treballar dur. L’oportunitat potser no t’arriba aquest cap de setmana, però ho farà el següent.

S’ajuden entre els més joves, llavors?

Exacte. Aquesta temporada vaig començar-la vivint amb l’Arnau (Martínez) i m’ha ajudat moltíssim perquè ell ja havia passat pel mateix l’any passat. Ens donem suport entre nosaltres.

També té minuts al filial. Li queda algun dia de la setmana per descansar?

Aquesta és la part més complicada perquè estic entre el filial i el primer equip. Sempre que no jugues amb un, vas amb l’altre i jo estic encantat d’ajudar on sigui. L’únic «problema» és que per mi els dies de festa no existeixen. Però tot sigui això, és el més positiu que pot passar-me. (Ahir el Girona B va tenir el dia lliure i Artero va anar a entrenar amb el primer equip a La Vinya).

Ha tingut l’oportunitat de complir el seu somni a casa. Es pot demanar alguna cosa més?

(Rumia). No m’esperava gens aquesta temporada. He complert tot el que somiava i l’únic que queda és l’ascens. Tant de bo pugem aquest any i el que ve pugui jugar amb el Girona a Primera. És el que més desitjo.

Quin és el seu primer record a Montilivi?

Soc soci des de fa moltíssims anys. Recordo veure el primer partit del Girona a Primera des de la grada i al·lucinava. Per mi va ser espectacular. No em creia que el Girona estigués jugant a Primera i, tot i que no m’hi imaginava per res del món, pensava en si algun dia tindria la sort d’arribar-hi. I mira ara, som a prop d’aconseguir-ho...

«El dia de l'ascens a Primera el 2017 era a l'estadi i amb un amic, l'Albert Grau, vam saltar al camp com bojos»

On era el dia de l’ascens a Primera?

Estava a Montilivi. Vaig saltar al camp com un boig. Estava amb un company d’equip, l’Albert Grau, i els dos vam fer el mateix com animals allà pel mig.

Al primer equip hi ha Juncà, Valery, Ureña, vostè... Dona importància al fet que la plantilla torni a fer-se més gironina?

Naixent aquí a la terra sents molt més els colors del Girona. Tots nosaltres i els que estan pujant estimem molt el club. Amb això no vull dir que els altres no, però tenim un sentiment diferent. Ho sentim tot molt i molt fort.

Es considera un referent per als nanos de l’Acadèmia?

Vaig arribar de ben petit i per mi els grans que estaven al juvenil eren els meus referents. Ara que hi soc jo, me n’adono que els nens s’emmirallen amb l’Óscar (Ureña), amb l’Arnau, amb mi... Crec que hem d’agafar la responsabilitat de mostrar una bona imatge i donar-ho tot perquè ells vegin que també poden aconseguir-ho.

Quin consell donaria a tots els que estan pujant?

El Girona és una de les millors bases que hi ha avui en dia. Està treballant molt i molt bé. Es veu amb tots els jugadors que estan sortint. El meu consell és que tinguin paciència perquè no els vindrà d’un dia per l’altre i hauran de treballar dur, però l’oportunitat els arribarà i llavors serà qüestió d’aprofitar-la.

«Quan jugava a la base el meu mirall era Felipe Sanchón. Flipava veient-lo jugar i després vaig tenir la sort de conèixer-lo»

Amb quins jugadors del Girona s’emmirallava quan jugava a la base?

Amb en Felipe Sanchón. Flipava amb la manera com jugava. Aquest any va estar un temps al filial d’entrenador i quan vam coincidir li vaig dir que em tenia encantat. M’hi emmirallava molt. Era un jugador que m’agradava moltíssim i vaig tenir la sort de poder-lo conèixer després.

Enguany també li ha arribat l’estrena amb la selecció sub-19 i no hi ha passat desapercebut, precisament.

És difícil no pujar en un núvol. Al principi et criden, hi vas, que ja és molt, però després mostres una bona imatge i marques gols... Tot és molt gros i intento tenir molt cap perquè no se’m puguin els fums ni que ningú m’infuenciï dient-me que ho he fet molt bé. Faig la feina i continuo treballant.

El marquen molt des de casa?

Sí, sempre m’han ensenyat això. Ells són els únics que em diran la veritat pel meu bé. En aquesta edat a vegades ens deixem influenciar molt pels de fora i crec que és important tenir clar que ni les coses bones han de fer que et relaxis ni les dolentes baixar-te els ànims. Escolto el mínim per agafar confiança i seguir a la meva.

Va entrenar el prebenjamí i el benjamí A del Bisbalenc amb el seu germà, Gabriel. Manté relació amb el club?

Sí, i tant. El meu germà juga amb el Bisbalenc i el vaig a veure sempre que puc. M’agrada anar al camp per veure com estan treballant perquè és un equip que fa les coses molt bé. Jo vaig sortir d’allà.

Les cinc victòries consecutives han disparat les opcions d’atrapar l’ascens directe. Quin ambient es respira al vestidor?

L’equip hi confia. Aquest diumenge tenim una oportunitat clau per demostrar si volem l’ascens directe o no. Portem una molt bona dinàmica i l’hem d’aprofitar.

«El partit a Saragossa és una oportunitat clau per demostrar que volem pujar a Primera»

Tot passa pel partit a Saragossa?

Exacte. La setmana passada no hi pensàvem i aquesta és el nostre objectiu. Anem partit a partit. Ara ens toca el Saragossa i és l’oportunitat perfecte per demostrar que volem pujar a Primera.

En cas de guanyar, posarien més pressió als rivals de dalt i es refermarien encara més al play-off.

Si ens posem en la situació dels primers classificats i veiem que per darrere hi ha un equip que va pujant i no frena, comencen els nervis. És el que li està passant una mica a l’Almeria. Nosaltres venim molt confiats. És important tenir una bona dinàmica.

A La Romareda s’hi desplaçarà molta afició.

És molt maco. Sentim molt el suport que ens donen i en un partit clau com aquest és important saber que els tenim tan a prop al costat. Ens animen, encara que les coses surtin malament. Sembla que no, però als jugadors ens fa molt.

L’experiència de jugar amb tants espectadors és nova per vostè.

A la base et venen a veure els pares i alguna gent, però no és el mateix. Veure Montilivi amb tanta gent és increïble. T’ajuda molt.

La plantilla en general és molt jove. Pot ser un handicap?

Està força compensada. Hi ha jugadors amb molta veterania i d’altres que tenim poca experiència, però amb unes ganes de menjar-nos el món increïbles. Crec que aquesta combinació és molt bona.

Demana gaires consells als veterans?

Ja t’ho diuen. Com més ganes tens d’aprendre, més t’ajuden. Si veuen que estàs molt interessat, encara t’estan més a sobre.

Com està el filial? Dimecres va escapar-se una gran oportunitat per aspirar a l’ascens directe.

L’equip està tocat. Era una oportunitat única per posar-nos a dos punts del líder i haguéssim tingut el goal-average a favor, però se’ns va escapar. Jugàvem a casa, a Montilivi, amb la nostra gent... Era un partit clau i vam deixar-lo escapar als últims minuts.

Tenint en compte com va acabar el curs passat i com està anant aquest, el Girona B mereix estar en una categoria superior?

Segons el meu parer, sí. Però s’han de treballat petits detalls que encara tenim per polir perquè no pot ser que els partits clau se’ns escapin d’aquesta manera. La feina s’està fent molt bé i mereixeríem una categoria més. Rebre aquestes hòsties també ens va bé per fer-nos forts i aprendre. Tenim molta fam i personalitat. Hem de fer tot el possible per pujar.

Contra el Manresa es queixava de la cuixa. Té molèsties?

No. És bàsicament la càrrega d’entrenament i de minuts. La setmana passada vaig anar amb la selecció, després diumenge vaig jugar amb el primer equip, dimecres amb el filial... Estic bé.