Un mal dia el té tothom. L’únic problema és que el Girona no se’ls pot permetre. Com a mínim si vol aspirar a la lluita per l’ascens directe o, si no, aconseguir una plaça per al play-off -un objectiu que encara no té ni de bon tros assegurat per més que els números siguin bons. Les cinc victòries consecutives havien disparat la il·lusió, mobilitzant més de 600 persones a Saragossa per donar suport a l’equip. Els de Míchel, però, no van estar a l’altura de les expectatives marcades. No només van perdre a La Romareda, sinó que ho van fer mostrant una de les pitjors imatges de tota la temporada. Van quedar-se bloquejats, sense esma ni cap mena d’argument per plantar cara al conjunt entrenat per JIM.
L’empat in extremis del Valladolid havia deixat una jornada maca per als de Míchel que, pendents del que faci avui l’Almeria, tenien l’ocasió de deixar l’ascens directe a 4 punts. Una oportunitat d’or que van deixar escapar i ara, a part de distanciar-se 7 punts el segon classificat, perden un lloc situant-se cinquens per darrere el Tenerife. La gran novetat a l’onze va ser Iván Martín. El basc va ocupar el lloc de Samu Saiz, després de la polèmica pel canvi del madrileny abans de la mitja part en l’última jornada. Mentre que Bustos va tornar a ser titular, deixant Stuani a la banqueta. La resta, els titulars habituals amb el retorn de Santi Bueno i Aleix Garcia un cop complerta la sanció.
Míchel havia avisat. Si és vol optar a l’ascens directe, la victòria contra el Màlaga a Montilivi (1-0) no era el camí. Sembla que no va quedar prou clar. Els primers minuts van ser d’adaptació. El Girona encara s’estava traient la son de les orelles, quan els de JIM van sortir a pressionar. Des de l’inici, amb Pep Chavarría buscant les pessigolles a Arnau per la banda dreta. El figuerenc va ser el detonant del primer ensurt per part del Saragossa col·locant una pilota al cor de l’àrea per Iván Azón, que va quedar frustrada gràcies a la solvència de Juan Carlos a la porteria. Els locals van tenir el refús, però el xut de Bermejo va sortir per damunt del travesser. L’avís no va servir massa als gironins, que si bé és cert que van fer un pas endavant liderat per l’eix de la defensa també ho és que va ser tímid i va durar ben poc. Bernardo demanava calma per sortir des del darrere i d’aquesta manera anar tocant. Una jugada combinada d’Iván Martín i Baena va acabar amb una centrada del de Roquetas de Mar penjada a l’àrea on hi havia Arnau. El carriler no va poder engaltar-la bé i la pilota va acabar a fora en una situació de fora de joc.
El Girona arribava, sense frenar tampoc el conjunt aragonès. Juan Carlos va estar atent per escapçar a córner una falta perillosa a la frontal servida per Eugeni. El joc, majoritàriament, va concentrar-se al mig del camp. Baena va perdonar veient com Álvarez aturava el seu xut. No ho va fer Borja Sainz. Després del primer córner a favor, el Girona va badar mentre que els de JIM ho aprofitaven per guanyar-li l’esquena. Sainz, fent una carrera des del mig del camp, va endur-se els duels contra Jairo, primer, i després, Pol Lozano. El basc va superar Juan Carlos amb una vaselina definida amb destresa sense que el porter pogués fer res per impedir-ho. El gol local, fruit de la parsimònia gironina va indignar Míchel, que només feia que rondinar i ja havia enviat a escalfar a la banda Samu Saiz i Terrats.
Era previsible que els canvis no trigarien a arribar. L’entrenador del Girona va aprofitar el descans per fer entrar Samu Saiz i Terrats i, de retruc, canviar el sistema passant a jugar amb una línia defensiva de quatre homes. No obstant això, el Girona seguia encantat. Va haver d’apareixer Juanpe per tallar una jugada que anava directa per Vada. Ja fos per la mala maror que es respirava per l’afició de La Romareda o per qualsevol altra cosa, però el Girona no es reconeixia. Per acabar-ho d’amanir, Terrats, que tot just feia un quart d’hora que jugava, va haver d’abandonar el terreny de joc per lesió. Llavors, Míchel va posar tota la carn a la graella fent entrar Stuani i Moreno. Sense impedir, això sí, els atacs constants d’un Saragossa que no es conformava amb l’1-0. La sensació era de descontrol total i Míchel no trobava la tecla, tampoc amb l’últim canvi després de substituir Baena per Valery. Els de JIM tenien el conjunt blanc-i-vermell fora de si. Mal posicionament, pèrdues incomprensibles, sense línies de passada… La pilota als núvols des de la frontal d’Iván Martín era la prova que no era el dia de prendre bones decisions. Per més que s’intentés. El més lúcid va ser Juan Carlos, vital per impedir un xut de Sabin. El Girona va tenir l’empat a prop als últims minuts quan una rematada de cap d’Arnau impedida per Álvarez va convertir-se en una falta perillosa al lateral de l’àrea. Stuani va enviar la pilota al pal amb un cop de cap. Els 9 minuts que van afegir-se significaven la vida per al Girona. Era o ara o mai. Va anar-hi a totes, malgrat els nervis i la crispació. Però va seguir mancant la determinació en els metres finals. Un cacau de Jairo des de la frontal va sortir fregant el travesser.
