«En feia molts, de gols. Amb la dreta, amb l’esquerra, de cap, d’esquenes i fins i tot, assegut». No ho diu la llegenda ni és cap cançó al·legòrica de Joan Manuel Serrat. Són paraules de Roser Camps, la filla del màxim golejador de la història del Girona, Arcadi Camps. «Era una cosa increïble. Els meus cosins diuen que era boníssim; un fora de sèrie», continua tot recordant el comentari que li fa un bon amic tot sovint. «Si feies cinc minuts tard a l’estadi els dies de partit, ja t’havies perdut un parell de gols d’en Camps. Era el millor», li diu. Oblidada pel pas del temps i per la discreta atenció a la memòria històrica del club, la figura de Camps torna a aparèixer en l'actualitat blanc-i-vermella. Ho fa perquè el seu lideratge al capdavant del rànquing de golejadors de la història del club comença a córrer perill. Amb 105 gols en 130 partits, Camps veu com Cristhian Stuani ha arribat al centenar de dianes i amenaça un domini que només Martín Abad (102) va inquietar. L’uruguaià té 7 jornades, més els partits d’un hipotètic play-off, per atrapar Camps.

Roser Camps MARC MARTÍ

«Segur que n’estaria orgullós de veure com el Girona actual s’ha convertit en un club modèlic, consolidat a l’elit i que ha tastat la Primera» assegura la seva filla que recorda que el seu pare i la seva colla d’amics i excompanys que «no es perdia mai cap partit del Girona». Un amor, el de Camps pels colors blanc-i-vermells que va continuar un cop retirat en els «partits de veterans i de casats contra solters» i que es va veure interromput de cop quan va morir sobtadament el 12 d’abril del 1972, avui fa cinquanta anys. «No he vist mai més tanta gent en un enterrament. Era una persona que es feia estimar arreu. Tothom el coneixia i l’aturava pel carrer i, si no, ho feia ell, que n’era molt de xerrapeta» recorda la Roser que, llavors tenia 20 anys i quatre dies després es casava. «No sé pas quants gols va fer. Van ser molts, segur, però l’únic que sé és que era el millor pare del món», diu mentre se li neguen els ulls després de posar-se una samarreta dels anys quaranta que el seu pare va lluir en un partit. «És un orgull i em fa molta il·lusió».

Un onze del Girona dels anys quaranta, amb Camps a baix DIARI DE GIRONA/JAUME CURBET

La història de Camps i el Girona es remunta al 1942. De família de flequers de tota la vida de Riudellots de la Selva, el futbol el va dur a Girona, on es va instal·lar a viure a la Casa Marieta, la llar de tots els jugadors de fora de la ciutat. Sa filla recorda que la seva mare li explicava que, en Camps i els seus companys es feien notar quan sortien a passejar. «Tothom els coneixia. Abans no hi havia gaire res més que el futbol i quan sortien de la fonda, ho feien mudats, elegants, amb barret. Eren una mica xulets i, és clar, tothom els hi deia coses...». De seguida, Camps va guanyar-se Vistalegre a còpia de gols i va posar-se l’afició a la butxaca. El seu caràcter obert i extravertit el van convertir en un dels primers ídols de la història i membre d’una davantera que els aficionats se sabien de memòria (Franch, Grabuleda, Medina, Camps i Huguet).

La llicència federativa de Camps del curs 1949-50 DIARI DE GIRONA/JAUME CURBET

Els bons registres golejadors al Girona, tant a Tercera com a Segona, van fer que el Múrcia s’hi fixés i el fitxés per jugar a Primera Divisió. L’Agustí Angelats, home de la Roser i gendre de Camps, recorda que el seu sogre va cobrar «un milió de pessetes (6.000 euros)» per tota la temporada al Múrcia (1946-47). Després de l’experiència murciana, Camps va tornar al Girona fins que el 1950 pengés les botes, es casés i, al cap de poc, comencés una nova etapa a la vida al capdavant de la peixateria de la família de la seva dona. «El negoci era de la meva iaia Carmelita, però van triar el nom de Peixos Camps perquè havia estat un futbolista famós i el seu nom tenia més tirada entre la gent», explica. Els néts de Camps, Xavi i Eva, mantenen el negoci al Mercat del Lleó, en una parada que guarda molts records d’un dels millors jugadors de la història del Girona.

RÀNQUING DE GOLEJADORS DEL GIRONA

  1. Arcadi Camps (1942-50): 105 gols
  2. Martín Abad (1976-86): 102 gols
  3. Balbí Clara (1930-39): 102 gols
  4. Cristhian Stuani (2017-22): 100 gols
  5. Josep Viñas (1952-61): 86 gols
  6. Javi Morata (1980-85): 77 gols
  7. Ramon Espelt (1953-59): 74 gols
  8. Pedro Medina (1946-50): 71 gols
  9. Vicenç Coma (1958-67): 67 gols
  10. Llorenç Riera (1959-70): 64 gols
  11. Iñaki Daucik (1982-86): 64 gols