El 2 de setembre del 2001, el Girona s’estrenava amb una patacada sonora a Gavà (4-0) en el primer partit de Lliga a Tercera. A l’equip que entrenava llavors Quim Barti hi debutava a l’onze titular un jove Chechu Flores que havia arribat aquell mateix estiu procedent del Banyoles. Amb només 19 anys, Chechu segurament no s’imaginava que començava una carrera que el duria a jugar 236 partits i fer 11 gols amb l’equip de la seva terra (2001-11) i que, vint anys i mig després, encara continua, ara amb l’Athletic Torrellano, de la 3a RFEF valenciana. El futbol ha dut l’extrem de Sarrià de Ter a terres alacantines, on es va establir arran del seu aterratge a l’Hèrcules el 2014 i ja s’hi ha quedat a viure. A Cox (Vega Baixa), Chechu hi ha trobat estabilitat i felicitat al costat de la seva família amb la qual ha bufat avui les espelmes per celebrar els 40 anys. 

«M’han renovat fins al 2023 i diuen que encara em queden tres anys bons més... No tinc lesions i em trobo molt bé físicament, però ja ho veurem», diu. El gironí és conscient que la seva carrera esportiva és a les acaballes i, per aquest motiu, mira d’aprofitar cada instant que li regala el futbol. «Sé que s’acosta el final i per això gaudeixo tant o més que quan tenia 20 anys», confessa Chechu que pot compaginar els entrenaments i partits amb el Torrellano amb donar un cop de mà a l’empresa familiar i, sobretot, tenir temps per estar amb la seva filla de quatre anys, la Martina. 

Si a Girona va ser una figura destacadíssima en l’impuls de l’equip de 3a a Segona A, a Alacant Chechu també hi ha deixat empremta. De fet, és un dels jugadors més importants de l’Hèrcules dels darrers temps i ha estat nomenat un dels ambaixadors del centenari del club alacantí. Segurament per això, Chechu explica que molts jugadors rivals el reconeixen de la seva etapa a l’Hèrcules i li demanen la samarreta. «A mi el que em passa als partits, és que conec més els entrenadors rivals que no pas els futbolistes», diu tot rient, mentre recorda que s’ha enfrontat contra els equips que dirigeixen els seus excompanys Jandro Castro (Acero) o Abel Buades, fins fa poc a l’Atzeneta. Chechu va ser titular aquest cap de setmana en l’empat (0-0) del Torrellano contra l’Atzeneta. 

Tot i ser a 645 quilòmetres, Chechu no s’oblida de Girona i del Girona. «Hi venim de vacances i per Nadal. També parlo sovint amb en Delfí (Geli) i li dic a veure si pugem», revela. El migcampista va dibuixar una llarga trajectòria a Montilivi en la qual va viure dos ascensos a Segona B (2002-03 i 2006-07) i un a Segona A (2007-08). Tot plegat li va permetre viure moments inoblidables. «L’ascens a 2a A contra el Ceuta és el millor record que tinc. Va ser un any dur perquè no cobràvem i al final ens vam treure l’espina amb la nostra gent en un dia històric», descriu. En aquest sentit, ja a la categoria de plata, Chechu es queda el partit contra el Granada (2-0) en què Montilivi va vessar mentre somiava amb la possibilitat de lluitar pel play-off d’ascens el 2011. Una opció que, uns anys després s’ha convertit en gairebé «una rutina» pel Girona. «Fa goig presumir del Girona», diu.

Chechu, que ha disputat 8 fases d’ascens tant a 2a B com a 2a A amb sort diversa, intenta trobar una explicació a la malastrugança del Girona els últims anys. «És una bogeria», diu mentre assenyala que la clau de tot, per a ell, són «els petits detalls». «Un mal arbitratge, una expulsió, un penal, el que sigui pot decantar-ho». En aquest sentit, Chechu insta el Girona a donar als partits de promoció «la mateixa importància» que un partit de Lliga.  Repassant la seva trajectòria, Chechu es queda amb Raül Agné, com el millor entrenador que ha tingut. De bons companys, n’hi ha hagut molts. «Miki Albert, Ángel, Jose, Rangel, me’n deixo molts...». Els camps que més l’han impressionat han estat «el Camp Nou i el del Cadis», en una eliminatòria fatídica d’ascens a 2a A quan jugava amb l’Hèrcules.