El Girona és una mica més a prop de garantir-se un dels preuats bitllets per disputar el play-off d’ascens. L’equip no va fallar ahir i va cobrir l’expedient contra la Reial Societat B gràcies a un gol de penal d’Stuani i un altre de Bustos, ja a les acaballes, per sentenciar. Un triomf còmode davant un rival sense verí, que s’enfonsa cap a 1a RFEF, i que permet els de Míchel consolidar-se en els llocs de promoció amb un coixí de 7 punts respecte al setè. És veritat que l’ascens directe torna a acostar-se a 6 punts però amb només 18 per jugar-se i tres rivals per davant, sembla més una il·lusió que no pas un objectiu real. Ara bé, en futbol se n’han vist de més grosses i mentre les matemàtiques no diguin el contrari, per què no somiar-hi? Així ho van fer els 7.432 espectadors que van ser a l’estadi i que van rebre la millor medecina després de la derrota a Saragossa que havia rebaixat el souflé de la lluita per pujar directe.

L’absència per lesió de Bueno no va fer que Míchel variés l’esquema habitual de tres centrals i va optar per recol·locar Arnau a l’eix i situar Valery al carril dret. No va ser l’única novetat en un onze en què Víctor Sánchez i Iván Martín van formar una parella inèdita al pivot. Stuani també tornava a l’equip en detriment de Bustos. Míchel volia una versió d’equip completament diferent de la que s’havia vist al camp del Saragossa i segurament d’aquí, en part, va venir l’absència fins i tot de la convocatòria d’Aleix Garcia, que va veure com Artero i Sala li passaven a davant. Fos amb qui fos, el Girona necessitava els tres punts per continuar fent camí cap al play-off i, de passada, acostar-se al màxim a les posicions d‘ascens directe. Malgrat la posició i a la classificació, avantpenúltim a deu punts de la salvació, Míchel tenia clar que no seria fàcil batre la Reial Societat B. La tendresa i poca experiència dels jugadors txuri-urdin no volia dir que no tinguessin una gran qualitat individual, la qual cosa obligava tothom a posar-hi els cinc sentits. La presència d’homes fets i drets en futbol com Víctor Sánchez i Stuani d’entrada anava en la línia d’intimidar els joves jugadors visitants.

Va costar i molt al Girona tenir el control del partit. La Reial B la va monopolitzar molts minuts i va protagonitzar la primera clara ocasió del partit quan les cames d’Arnau Martínez van evitar que la rematada de Lobete des del punt de penal entrés. Els gironins ho havien intentat abans amb dues rematades d’Stuani, que Zubiaurre va desfer sense gaires dificultats. L’acció de Lobete va despertar el Girona en els minuts finals d’una primera part més aviat insípida. Les aparicions de Baena van fer créixer el Girona i, entre ell i Stuani van tenir bones arribades per obrir la llauna. El porter basc va neutralitzar una rematada escorada de Baena i, al cap de poc, Stuani enviaria de cap, la pilota llepant la base del pal esquerre. L’andalús ho tornaria a provar de cap en l’última acció d’una primera part en què el Girona va ser superior.

Nahuel Bustos celebra el 2-0 quesentenciava el partit Aniol Resclosa

Les bones sensacions dels minuts finals van tenir continuïtat a la represa. El Girona va sortir amb un parell de marxes més i de seguida començar a collar el Sanse. Stuani va fer estirar de valent Zubiaurre per desviar a córner una rematada de cap abans que Iván Martín gaudís de dues claríssimes ocasions per avançar l’equip. El pal i un misto de cap, ho van evitar. Eren els millors del Girona que trobaria el premi abans del quart d’hora de joc des del punt de penal. Un eslàlom genial marca de la casa de Baena iniciat després d’una sotana a Gómez, va acabar amb falta de González de Zárate a Stuani dins l’àrea i l’àrbitre va assenyalar els onze metres. L’uruguaià no va perdonar i va avançar els Girona per continuar el seu camí particular cap al rècord històric de golejadors del club.

El gol feia justícia al pas endavant del Girona que, tot i això, arran de l’1-0 en va fer un de petit enrere i va veure com el rival el collava. Una acció d’Alkain va posar l’ai al cor al millor Montilivi de la temporada i l’entrada del davanter Karrikaburu feia pensar que el filial posava tota la carn a la graella i caldria patir. A l’hora de la veritat, va ser molt soroll per no res. Míchel va fer descansar Stuani i Baena per fer entrar Bustos i el jove Farrés. L’argentí va ser decisiu per a acabar amb la incertesa al marcador en rematar una precisa centrada d’Iván Martín des de la banda dreta. El 2-0 va posar fi a les esperances del Sanse de puntuar i va multiplicar les de Girona de continuar mirant amunt.