El partit d’abans-d’ahir contra la Reial Societat B va deixar uns quants aspectes positius per al Girona. D’una banda, i sobretot, el resultat. La victòria permet l’equip fer un pas més per consolidar-se en posicions de play-off i tenir un matalàs de 7 punts respecte al setè classificat (Las Palmas). A més a més, gràcies al triomf, els gironins es tornen a situar a 6 punts de l’ascens directe i, amb sis jornades per endavant, les matemàtiques diuen que encara es pot somiar. L’altra gran notícia de dilluns no va ser al terreny de joc sinó a la graderia on es va viure un ambient que ja no es recordava. Un total de 7.432 espectadors es van aplegar a Montilivi en el que va ser la millor entrada de tota la temporada. Va costar, però amb el gol d’Stuani i sobretot amb el de Bustos, l’estadi va retrobar-se amb un ambient, una gresca i, sobretot, una sonoritat que feia més de dos anys que no es vivia. Concretament des del 7 de març del 2020, en l’últim partit a l’estadi contra l’Albacete (1-1) abans que aparegués la pandèmia. Aquell dia, l’entrada va ser de 7.914 espectadors. Des de llavors, entre partits a porta tancada, amb restriccions d’aforament i que a l’afició li ha costat engrescar-se, no s’havia tornat a superar el sostre dels 7.000 aficionats. «Els necessitem. Junts som més forts i podem aconseguir quelcom bonic», recordava Míchel al final del partit respecte al paper dels aficionats en aquest tram final de temporada.
L’arribada de la pandèmia el març del 2020 va trasbalsar-ho tot. La competició es va aturar després d’aquell Girona-Albacete (1-1) i no es va reprendre fins tres mesos després, al juny, al camp del Las Palmas (0-0). Montilivi, això sí, viuria la resta de partits de Lliga (5) i els dos de play-off d’ascens contra Almeria i Elx a porta tancada sense cap espectador. La buida absoluta de les graderies per culpa de les normatives Covid va fer que la temporada passada no hi hagués públic en cap partit de Lliga regular. Només al final, en el play-off d’ascens, primer en la semifinal contra l’Almeria i després, en la final, amb el Rayo Vallecano, es va permetre l’entrada de 1.500 espectadors.
Les autoritats van obrir una mica l’aixeta al juny passat coincidint amb el play-off d’ascens. Tot i això, no va acabar d’estar oberta del tot fins a l’octubre passat. Fins aleshores, en els primers partits de Lliga d’aquesta temporada, amb restriccions de capacitat les entrades havien estat de 1.871 espectadors contra l’Amorebieta, 2.163 davant el Las Palmas, 2.141 amb l’Sporting, 3.544 contra el Valladolid i 4.904 davant l’Almeria. El final de les restriccions va coincidir amb l’arribada als sis milers (6.101) contra l’Osca. Tot i això, aquella entrada no va tenir continuïtat i, tot i disposar de l’aforament al complet, l’estadi va quedar lluny del ple (11.200). Només contra el Cartagena (6.055), el Rayo a la Copa (6.405) i l’Eibar (6.511) es va superar els sis milers.
Fins abans-d’ahir, l’entrada contra el conjunt basc era la millor de tota la temporada. Tanmateix, dilluns es va unir que era festiu, l’horari era bo i feia bon temps. Tot plegat va fer que 7.432 persones s’apleguessin a Montilivi i es trenqués el sostre d’aquest curs de cop amb gairebé mil espectadors més. Resten només tres partits de Lliga regular a l’estadi però, ben segur que si l’equip manté la bona dinàmica de resultats les assistències s’acostaran o igualaran la de dilluns contra el Sanse. Si l’equip aconsegueix finalment classificar-se pel play-off d’ascens, l’estadi tornarà a bullir com ho feia a l’època de Primera i en el primer any a Segona després del descens. Tenerife i Mirandés són els dos últims rivals que li queden al conjunt gironí abans d’acabar la temporada. El partit contra els canaris serà d’aquí a tres setmanes, després de dos desplaçaments consecutius als camps del Cartagena (dissabte, 16:00) i de l’Alcorcón (diumenge 1 de maig, 16:00).
