Guanyar al camp del cuer i ja descendit Alcorcón era una obligació. Cap excusa hauria servit per justificar res que no hagués estat una victòria. Que fos innegociable el triomf no volia pas dir que seria fàcil aconseguir-lo i el Girona n’era ben conscient. Segurament per això va anar per feina d’entrada i va gaudir d’un bon grapat d’ocasions a la primera part per haver deixat el partit dat i beneït i dedicar-se a descansar a la represa. Tot i això, la manca de punteria dels gironins, ahir evidenciada sobretot -per increïble que sembli- amb dos penals fallats per Stuani, van fer que el marcador al final de la primera fos només de 0-1 (Stuani m.40). L’avantatge mínim va fer que el Girona hagués de patir, res de l’altre món, a la represa quan els madrilenys van cercar l’empat. Els de Míchel, superats en joc pel rival, van estar jugant amb foc uns quants minuts però al final no es van cremar i van sumar tres punts d’or en la cursa cap al play-off. Els rivals no van fallar i això fa que l’avantatge continuï sent de 4 punts respecte al setè, el Ponferradina.
El Girona va començar el partit com ho havia de fer. Els de Míchel van aconseguir el control de la pilota i de seguida van trepitjar àrea local amb arribades d’allò més clares. De fet, podrien haver sentenciat el partit tranquil·lament abans de la mitja hora de joc. El porter Jesús Ruiz es va convertir en el gran protagonista d’uns minuts on el Girona va continuar amb la punteria desafinada seguint amb la dinàmica del darrer partit a Cartagena. Baena va ser el primer d’intentar-ho després de rebre una gran assistència de Stuani. El porter local ho va evitar amb una gran intervenció que repetiria al cap de pocs minuts en una ocasió encara més clara dels gironins. En aquest cas va ser Stuani, des dels onze metres, qui va veure com Jesús Ruiz li endevinava la intenció i li desviava un llançament a mig camí de Panenka i un xut centrat. No hi havia maneres. El pal esquerre de la creueta evitaria que, al cap de ben pocs minuts, Juanpe fes el gol de la temporada amb un cacau enverinat des de fora l’àrea.
La línia era la correcta. El Girona generava molt i havia fet mèrits de sobres per a avançar-se. Finalment ho aconseguiria en una acció a pilota aturada en què Juanpe va cedir de cap per què Stuani, també de cap, rematés al fons de la porteria local. Ara sí, el Girona havia obert la llauna i el partit havia de fer baixada. Fins i tot l’equip podria haver liquidat l’Alcorcón en l’afegit de la primera part en un penal indicat pel VAR sobre Aleix Garcia després de comprovar que Stuani no estava en fora de joc, com havia indicat l’àrbitre. L’uruguaià, tanmateix, no tenia el dia, i va enviar als núvols el segon llançament des dels onze metres de la tarda. Veure-ho per creure-ho.
El segon penal fallat per Stuani feia que el Girona no sentenciés un partit en què, a la primera part, havia tingut ocasions claríssimes per anar-se’n als vestidors amb 0-5. No ho havia fet i l’avantatge era mínim, amb el risc que comportava. La represa va començar amb un petit pas endavant de l’Alcorcón sobretot en intensitat i faltes, que els van costar una bona colla de targetes grogues. Els madrilenys van clavar un bon ensurt en la primera arribada del partit en un cop de cap de Borja Valle que va sortir fora per no gaire. Amb Baena calent, Míchel va enviar l’andalús a la banqueta per fer entrar Samu Saiz. L’Alcorcón, per la seva banda, feia un triple canvi ofensiu (Appeh, Moyano i Fraile) amb mitja hora per davant, senyal que no es rendia. En aquest sentit, un fora de joc indicat pel VAR va salvar el Girona de quedar-se amb un home menys perquè Juan Carlos havia tallat una acció de perill local amb les mans fora l’àrea.
El Girona havia perdut frescor i veia com l’Alcorcón començava a menjar metres, sobretot al mig del camp, i amb pilotes a l’esquena dels centrals blanc-i-vernells. Veient-ho, Míchel va decidir fer entrar Kébé en el lloc d’Iván Martín per reforçar el mig del camp i mirar de tenir més la pilota. Amb Stuani fos i Borja García pel camí, Samu Saiz no entrava en joc i l’equip patia perquè no tenia prou la pilota.
Els minuts avançaven i arribava l’hora de demostrar, qui ho hauria dit a la primera part, capacitat de resistència. No és pas que l’Alcorcón premés l’accelerador i sotmetés els gironins una cosa de no dir; tanmateix, sí que és veritat que la darrera mitja hora de la segona part, va treure la pilota al Girona. I ja se sap que si aquest Girona no té la pilota, no està còmode i pateix. La incertesa del marcador feia que el partit fos obert i, segurament més des de casa o des de la banqueta es va patir més que no pas al terreny de joc, on l’Alcorcón, més amb el cor que amb el cap, va sovintejar la zona de tres quarts i penjar pilotes a l’àrea dels gironins sense conseqüències. Més perill podria haver tingut una falta -necessària- a la frontal de l’àrea de Juanpe a Appeh, que Hugo Fraile va estavellar a la barrera en la darrera acció clara de perill del partit. El Girona s’havia salvat i s’enduia un botí ben preuat cap a casa. La feina, però encara no està feta i caldrà continuar pedalant per assegurar el play-off en les darreres quatre jornades.
