Quiosc

Diari de Girona

El Girona es complica la vida amb una derrota al Molinón (2-1)

La fragilitat defensiva i les poques idees en atac es converteixen en la segona desfeta consecutiva dels de Míchel, que veuen perillar la seva presència al play-off

Imatge del partit Sporting- Girona LaLiga

Al Girona li han de quedar ben clares dues coses si el que vol és acabar fent el play-off per pujar a Primera. Una: deixar de perdre partits, perquè ja en van dos de manera consecutiva (Tenerife i avui Sporting) i quan queden dues jornades, s'ha de vèncer a Mirandés i Burgos per no sortir dels llocs de privilegi. I dos: ser més contundent a les àrees i saltar a la gespa amb una mica més de fam. Si no, així és impossible. Aquesta tarda, ensopegada al Molinón per complicar-se la vida quan la Lliga és a punt d'acabar-se. Ja no es pot fallar més.

El primer quart d'hora ha sigut un veritable disbarat. El Girona ha estat esborrat del mapa si és que en algun moment s'hi ha col·locat. Semblava que només se la jugava l'Sporting, que hi ha anat més. O hi ha anat, així de simple. Amb intensitat, agressivitat i fam ha guanyat tants metres que ha convertit el camp rival en el seu hàbitat natural. Estava cantat que acabaria marcant i només ha necessitat 11 minuts per fer-ho. Primer, avís de Djuka i gran mà de Juan Carlos en un xut de Pedro Díaz. Fins l'1-0. Evitable, per descomptat, però la pilota ha acabat a dins. En un servei de cantonada, un teòric punt fort dels gironins, Gragera ha burlat la tímida marca de Juncà com ha volgut i ha rematat de cap, lliure de marca. Fàcil i barraca. Ha esclatat El Molinón i feia olor a derrota sonada.

Potser ha sigut això el que precisament necessitaven els de Míchel per despertar. Per adonar-se'n que hi ha un play-off en joc. Ha encès llavors el pilot automàtic i s'ha posat a tocar i tocar. Només així ha recuperat metres i se n'ha adonat que, a l'altre costat, també hi havia una porteria. Aleix, al 16, ha provat els reflexos de Cuéllar, que no ha atrapat de primeres i un defensor ha enviat la pilota a córner. I al 22 ha arribat l'empat. Amb la dosi de suspens habitual, perquè en un primer moment Pulido Santana ha anul·lat el gol de Cristhian Stuani. Després de rebre instruccions de la sala VOR, ha canviat de decisió. Perquè el 7 estava ben habil·litat quan Juncà ha controlat amb el pit una centrada des de la banda dreta d'Arnau.

A l'Sporting li ha entrat de cop i volta la por al cos. Tota aquella empenta dels primers minuts s'han esvaït. Ho ha aprofitat a mitges el Girona, que s'ha atipat de pilota i ha controlat la situació, però no ha rematat la feina. Borja ha tingut l'1-2, per exemple, però no ha connectat bé i el seu remat ha marxat alt. O una centrada enverinada de Samu l'ha acabat collint Cuéllar. Pel mig, un nou revés en forma de lesió. Aquest cop, Juncà. S'ha estirat al terra, amb la mà al bessó, i Jairo ha entrat en el seu lloc. Semblava que l'empat manaria al descans; o fins i tot podia caure el segon pels visitants. Però no ha sigut així. En el moment més inoportú, la defensa ha fet un clínic de fragilitat en un moment i ha permès als d'Abelardo posar-se per davant de nou. El "Puma" Rodríguez li ha guanyat l'esquena a Arnau com ha volgut i la seva centrada l'ha connectat Djuka davant la tímida oposició de Juanpe.

Les llums i les ombres del primer acte, amb moments per esbotzar-ho tot i d'altres per a l'esperança, s'han calmat després del descans i l'equip ha ofert una imatge més lineal. El que passa és que això ni de bon tros li ha servit per portar el partit cap al seu terreny. Ja no ha ofert tants forats al darrere i aquí ha controlat un xic més la situació, però tampoc ha presentat arguments en atacs com per pensar en una hipotètica remuntada. El joc ha sigut poc fluïd i les sensacions, massa inconsistents. D'arribades, ben poques. És més, Juan Carlos ha hagut de salvar els mobles al 50 davant un xut ras i sec de Djurdjevic. Potser la millor ocasió del segon temps. Perquè Cuéllar no ha hagut d'intervenir massa. Només per enviar pilotades sense sentit als seus companys o per quedar-se estebornit ja al descompte, guanyant alguns segons. De feina n'ha tingut ben poca. Un cop de testa de Bernardo, massa fàcil al 69. I un altre, aquest sí més exigent, de Cristhian Stuani al descompte, amb el temps ja exhaurit. Hauria sigut l'empat, en el darrer sospir.

Però res de res. Aigua. L'equip s'ha atipat de pilota sense ser capaç de trobar solucions. En necessitarà perquè té dues oportunitats només per lligar una promoció que, ara sí, pot escapar-se després d'aquestes dues derrotes consecutives.

Compartir l'article

stats