Quiosc

Diari de Girona

Sense coixí i amb molts dubtes

Stuani iguala el gol incial de Gragera, però el 2-1 de Djurdjevic (m.44) deixa els de Míchel sense resposta a la segona part

Gragera va fer el primer gol del partit amb aquest cop de cap. marcos león/la nueva españa | MARCOS LEÓN/LA NUEVA ESPAÑA

El panorama comença a enfosquir-se per a un Girona que defalleix en el tram decisiu de la temporada. L’equip va perdre ahir a Gijón en un mal partit i va exhaurir el poc marge d’avantatge que tenia respecte als rivals que lluiten per entrar al play-off. Només l’average manté els de Míchel en llocs de promoció quan tan sols queden dues jornades per disputar-se després d’encaixar la segona derrota consecutiva i la quarta en sis partits. L’equip continua depenent de si mateix gràcies i si guanya el Mirandés i el Burgos disputarà la seva fase d’ascens consecutiva. Ara bé, les sensacions ahir al Molinón no van ser gens positives, sobretot a partir del 2-1 que va deixar els gironins -sense Baena- sense resposta en tota la segona part. Gens fluid, lent amb la pilota, poc vertical i tou en defensa, el Girona sembla haver sofert una involució i, en comptes d’arribar bé a la recta final, recorda més al de principi de curs que no pas a la millor versió que ha ofert, o no pas pocs dies, aquesta temporada.

La decepció va ser majúscula a Gijón. L’empresa era complicada, sí, però el Girona va veure’s sotmès per un Sporting que s’hi jugava la vida i que va convertir la seva necessitat en més intensitat i determinació. I això que, després d’encaixar un gol en els primers minuts de Gragera a la sortida d’un córner, el Girona aconseguiria anivellar el marcador gràcies a Stuani. Amb l’1-1, l’equip va viure els millors minuts i fins i tot hauria pogut avançar-se en un parell d’ocasions prou clares de Borja García i Juncà. No ho va fer i, abans d’arribar a la mitja part, Djurdjevic va situar un 2-1 al marcador que, ja a la represa, el Girona seria incapaç de qüestionar. El regust que deixa aquesta derrota, sobretot perquè només queden dues jornades, és preocupant. L’única nota positiva del partit d’ahir és que els de Míchel continuen amb la paella pel mànec. El perill és que cremi massa i al final s’escapi.

Amb l'1-1, els de Míchel tenen ocasions per fer el segon però perdonen i Djurdjevic marca el 2-1 abans de la mitja part

decoration

El Girona sabia que hauria de patir en els primers minuts. Evitar-ho era el gran objectiu. Ho va aconseguir durant deu minuts en els quals va veure com de seguida Djurdjevic va estar a punt de glaçar-lo amb una rematada creuada que va llepar el pal. El Girona treia aigua com podia i després d’una bona aturada de Juan Carlos a una gardela de fora de l’àrea de Pedro Díaz, els asturians trobarien recompensa en una acció d’estratègia. David Juncà va badar en el marcatge a Gragera en un córner i el migcampista va batre de cap Juan Carlos. El gol dibuixava el pitjor escenari per al Girona i el millor per a un Sporting que volia encarar-se el partit ben d’hora perquè no entressin els nervis.

Tot i l’1-0 en contra, el Girona va poder aturar el setge local quan va aconseguir tenir la pilota i va poder combinar. Samu Saiz començava a trobar-se amb Borja García i Stuani. L’uruguaià apareixeria en el moment ideal per enviar al fons de la xarxa una centrada d’Arnau des de la dreta al segon pal, que primer havia tocat Juncà. Malgrat que inicialment, l’assistent no havia concedit el gol per fora de joc d’Stuani, des del VAR, Pérez Pallas, no va tenir cap més remei que validar-lo perquè les imatges ensenyaven que l’uruguaià estava claríssimament en posició reglamentària.

El Girona equilibrava les forces en una de les primeres arribades a l’àrea. Podia ser un cop d’efecte al partit i un senyal per a intimidar l’Sporting de com les gastava. L’1-1 va fer mal als asturians i va permetre el Girona a avançar metres. Així, els de Míchel van començar a sentir-se còmodes i a trobar situacions en zona de tres quarts on fer mal. Així, Juncà es va plantar sol davant Cuéllar, però va fer un mal control que va liquidar el perill. Al cap de pocs minuts. Borja García rebria una deixada amb el pit i ho provaria amb un xut que va sortir un parell de pams per sobre el travesser.

Els bons minuts del Girona es van apagar de cop. L’Sporting havia fet mal per les bandes on el Puma Rodríguez i Aitor García feien anar de corcoll Arnau i Jairo, que havia substituït el lesionat Juncà. En aquest sentit, els asturians van tornar a trobar el forat a l’esquena d’Arnau i Djurdjevic, massa sol, va rematar de cap una centrada del Puma Rodríguez poc abans de la mitja part. L’Sporting es tornava a avançar segurament quan més bé estava el Girona i en un moment psicològic.

Els gironins continuen depenent de si mateixos i entraran al play-off si guanyen els dos partits que resten

decoration

El guió a la represa va d’allò més decebedor. Amb quaranta-cinc minuts al davant, l’equip no va saber fer mal a un Sporting seriós i amb ofici, que va adormir el partit. De fet, en una altra sortida dels vestidors molt forta, els d’Abelardo van collar fort els gironins a base de córners i arribades que no van trobar el camí del gol gràcies a un esplèndid Juan Carlos. Arnau, incorporat a l’atac, va tenir el gol de l’empat, però va voler cedir la pilota a Stuani i es va desfer el que era una claríssima ocasió. Tot i dur la iniciativa, els recursos del Girona van ser centrades laterals sense incidències. Això sí, tot hauria pogut ser molt diferent si Stuani, ben bé abans del xiulet final, en l’afegit, hagués estat més afinat en un cop de cap que va atrapar Cuéllar, sense problemes.

Juncà es lesiona al soli i ho té complicat per jugar dissabte

Tot i que surt a la foto del primer gol de l’Sporting perquè va perdre la marca de Gragera, David Juncà va ser un dels millors jugadors del Girona durant la primera mitja hora. Intens en defensa i, sobretot, profund en atac, el de Riumors es va incorporar amb molt de perill un parell de vegades. Tot se’n va anar en orris per al defensa al llindar de la mitja hora quan va notar una punxada a la cama i va veure que no podia continuar. Míchel de seguida va reaccionar i va fer entrar Jairo Izquierdo al seu lloc mentre Juncà se n’anava capcot als vestidors. El defensa alt-empordanès té el soli afectat i, a manca de fer-se proves mèdiques, ho té molt complicat per ser-hi dissabte contra el Mirandés a Montilivi. 

La lesió arriba en el millor moment de la temporada per a Juncà, que encadenava ahir la cinquena titularitat consecutiva (Màlaga, Cartagena, Alcorcón, Tenerife i Sporting). Tanmateix, un cop més els problemes físics tornen a frenar Juncà. Fitxat després d’un any en blanc al Celta, ha disputat aquesta temporada un total de 27 partits entre Lliga i Copa, dels quals en 14 ha estat titular. Amb contracte fins aquest 30 de juny, el club té una opció per renovar-lo una temporada més.


Compartir l'article

stats