El Girona s’ha instal·lat en una muntanya russa i ara caldrà esperar dues jornades per veure si acaba a dalt o a baix d’aquest embolic on s’ha posat. Un mal inici de campionat el va obligar a fer una segona volta pràcticament perfecte, quan va aconseguir una dinàmica de bon joc i resultats es va convertir en un dels millors equips de la lliga, va fer gaudir als seguidors quan va guanyar 5 partits de forma consecutiva però haurà d’esforçar-se fins al final si vol repetir una nova promoció d’ascens. Les sensacions que mostra l’equip no són les millors. A Montilivi davant el Tenerife l’equip va merèixer més respecte al que va demostrar a Saragossa, Cartagena, Alcorcón i al Molinón davant l’Sporting, on va deixar molts dubtes a escala competitiva. Manquen dos partits. Com sempre, el proper és el més important i en aquest cas el de dissabte serà decisiu perquè és imprescindible guanyar per continuar depenent d’un mateix fins a la darrera jornada.
Concentració i intensitat. El que no es pot permetre el Girona és perdre els duels directes, les jugades on és necessari, com a mínim, igualar en intensitat als adversaris. A Gijón es van encaixar dos gols per manca de concentració. En el primer i en una jugada de córner, Gragera va rematar amb molta comoditat entre Stuani i Bernardo que estaven en zona després de desfer-se de Juncà, que era el responsable del marcatge. En el segon gol Bernardo va saltar a l’ajuda d’Arnau, que estava a la banda per quedar-se en zona de ningú mentre deixava la marca del davanter centre Djuka a Juanpe, que arribava tard per interceptar la rematada de l’atacant. En els dos casos els gols són evitables. La intensitat en les jugades clau no pot caure sempre a favor dels rivals. Som davant de dos partits decisius on, els adversaris, Mirandés i Burgos, no lluiten per un objectiu concret perquè estan en zona de ningú. Tot i això no regalaran cap punt a un Girona que ha de demostrar en cada jugada que vol aspirar a l’ascens.
Sense marge d’error. En els darrers sis partits de lliga el Girona ha aconseguit dues victòries, però ha patit quatre derrotes. No poder seguir la dinàmica dels capdavanters l’ha condemnat a centrar-se en la lluita per a la promoció d’ascens i no arribar a l’ascens directe. Almeria, Eibar, Valladolid i, ara també, Tenerife queden lluny dels gironins, que a mesura que han anat avançant les jornades han vist com la distància amb els perseguidors s’ha reduït considerablement. L’exigència d’aquest campionat, on caldrà fer més punts del que és habitual per entrar a la promoció no permetrà una planificació especifica per poder preparar als futbolistes per a la fase d’ascens. Primer cal assegurar la plaça i per obtenir-la caldrà lluitar fins al darrer partit de la lliga regular buscant els 70 punts.
Millora individual. Des que Míchel va decidir realitzar el canvi al minut 35 en el partit davant el Màlaga el rol de Samu Saiz ha canviat. Samu, a excepció del partit de Gijón, ja no és un titular habitual. No aporta el que s’espera d’ell i quan surt en els minuts decisius no marca diferències. Com que no estem dins al vestidor desconeixem la relació entre jugador i entrenador, però està clar que és important reconduir una situació que beneficiaria a totes les parts. Samu ha demostrat aquesta temporada que encaixava perfectament dins l’esquema de joc de Míchel. El futbolista se sentia a gust sobre el terreny de joc jugant en un equip on la prioritat és el bon tracte de la pilota. A part de Samu futbolistes com Stuani, Bustos, Borja García, Baena, Aleix Garcia, Pol Lozano ... han de millorar el rendiment. Els futbolistes més destacats de l’equip, els que tenen la confiança de l’entrenador i juguen la majoria de vegades han de recuperar el pic de forma que els permeti marcar diferències. Sense temps per perdre cal millorar en atac, però també recuperar la solidesa defensiva on la tripleta de centrals que formen, Juanpe, Bernardo i Bueno ha de guanyar solidesa fent-se forta i compacte per ajudar a Juan Carlos a mantenir la porteria a zero.
En atac s’ha de millorar. El Girona encara disposa del màxim realitzador del campionat. Stuani amb 20 gols aconseguits està al mateix nivell que Stoichkov de l’Eibar i per sobre de Borja Bastón de l’Oviedo. Enguany Bustos també s’ha destapat amb 11 gols, alguns de molt importants que han servit per decidir partits. Tot i això quan Stuani no participa en la part anotadora és destacable que els jugadors de banda o bé els futbolistes que juguen per dintre tinguin presència a la zona de finalització. El ritme de pilota, la velocitat en el joc, l’aprofitament dels espais lliures, les incorporacions dels carrilers, l’ocupació dels passadissos interiors, l’arribada de jugadors des de segona línia... És el moment de millorar tots els aspectes ofensius. També s’ha de recordar que es poden decantar molts partits en jugades d’estratègia. La sensació és que l’equip confia poc en aquest aspecte perquè no s’està traient rendiment de futbolistes que dominen el joc aeri i que tenen gol en les accions a pilota aturada.
