El gironí és a un partit d’ascendir a la Premier, després d’aconseguir el bitllet per la final del play-off a Wembley. És la seva segona experiència com a segon entrenador després d’estar amb Juan Carlos Unzué al Girona i ara amb Carlos Corberán. Abans havia dirigit el Figueres i el Peralada.
Wembley. S’hauria imaginat mai arribar-hi?
La veritat és que no. Ha sigut una sorpresa. Primer perquè s’ha d’estar treballant a Anglaterra i després perquè les nostres expectatives amb el Huddersfield no eren jugar un play-off ni ascendir. Tampoc era l’objectiu del club, però a poc a poc l’equip ha anat responent i sobreposant-se a tot. Hem tingut una molt bona dinàmica durant la temporada i ara tenim la possibilitat d’aconseguir un ascens somiat. Hi som de ple.
Deu fer il·lusió, sobretot en un escenari d’aquesta magnitud.
Ara mateix som amb l’equip i les famílies concentrats a Portugal per intentar destensar-nos una mica. Fa il·lusió perquè no ens ho esperàvem. El club va estar a la Premier fa poc i tothom té un record espectacular. L’afició, membres de la plantilla, part de l’staff... El nivell d’entusiasme és molt alt.
El Nottingham Forest serà el rival i ja va eliminar-los de la FA Cup. Tenen l’espineta clavada?
Sí. Ens van eliminar quan anàvem a jugar contra el Liverpool en la següent ronda. Sabem que és un equip fort i el favorit perquè té una plantilla feta per pujar. Però bé, el futbol és capritxós. Nosaltres som un equip complet i segur que competirem per tenir les nostres opcions.
Passi el que passi, quina valoració fa de la temporada?
És un 10. Contra tot pronòstic, el Huddersfield s’ha posat a lluitar amb els més grans. És la força del grup, la il·lusió d’un somni... S’ha reunit gent amb molta gana i ganes de treure el cap treballant amb humilitat. Que tothom tingui el mateix perfil, ha fet que arribem tan lluny. Ens agradaria culminar-ho de la millor manera, tot i que hem de ser realistes perquè arribar a la final ja és un èxit. Intentarem aconseguir el desitjat ascens sense pressió.
Aquesta és la seva segona temporada al Huddersfield. Com es viu el futbol a Anglaterra?
És molt apassionat. La principal diferència que he notat és que aquí la gent és del seu equip. A Espanya ho aglutinen els clubs més grans com Barça, Madrid, Atlètic, Sevilla... Aquí no. Cadascú és del seu club. És espectacular perquè, vagis al camp que vagis, de seguida hi ha 20.000 o 30.000 persones. A Championship (segona divisió anglesa), els camps estan plens, amb gairebé sempre un 90% de capacitat, i les televisions tenen menys efecte. Els partits són a l’hora que toca sense moure’s per adaptar-se a la retransmissió. És maco de veure i viure.
Canviaria gaire si el Huddersfield jugués a Premier?
Sí perquè la Premier és la millor lliga del món ara mateix. Poder jugar contra gegants com United,Leeds, Liverpool, City, Tottenham... Pel club seria un pas molt important en tots els aspectes: social, econòmic, esportiu... Tenir la imatge d’haver-hi estat fa poc ajuda a pensar que és possible. Ningú no ha comptat mai amb nosaltres, però hem arribat fins aquí i ja es va aconseguir un cop.
El Huddersfield s’assembla gaire al Girona? Els dos van ascendir a la màxima divisió el mateix any (2017) i també van consumar el descens al cap de dos cursos (2019). A més, van enfrontar-se una pretemporada.
Hi ha molts paral·lelismes. No sé si és perquè tinc amor pel Girona i tendeixo a escombrar cap a casa, però els dos pugen a Primera igual, després fan una gran temporada aconseguint la permanència i la següent baixen. L’única diferència és que els dos darrers cursos el Girona va quedar-se a les portes de l’ascens i el Huddersfield va patir per no baixar, però aquest podria equiparar-se. Per població, la ciutat també és semblant.
L’equip de futbol és el màxim atractiu de la ciutat?
Sí. Hi ha rugbi i més esports, però tothom el segueix. El futbol és allò principal.
Com és el dia a dia? Troba a faltar gaire el sol?
Hi ha canvis, sobretot pel que fa a la climatologia. El temps és molt pitjor, però Anglaterra està molt bé en tots els altres aspectes. És un país molt preparat, malgrat tenir les seves diferències com conduir per l’esquerra, sortir de la Unió Europea, els pounds... La llengua pot ser una barrera, però l’anglès és fàcil d’aprendre. M’he adaptat bé i per una persona que li agrada el futbol és maco viure-hi. Ets un ídol per la gent i t’aturen pel carrer. Hi ha molta passió.
L’adaptació de l’equip a la idea ha tingut a veure entre la primera temporada i aquesta?
És curiós perquè vam arribar al club amb una idea i una metodologia única, la de Marcelo Bielsa, perquè Carlos Corberán havia sigut el seu assistent i van aconseguir l’ascens amb el Leeds. La nostra manera de jugar era molt diferent. A l’estiu vam decidir canviar i portar l’equip cap a altres idees per defensar a l’espai, en zona... També vam canviar la idea d’atacar per un estil més combinatiu i menys vertical... El canvi d’idea i de plantilla, que es va millorar amb reforços, ens han portat fins on som. L’èxit depèn de moltes coses, però hem pogut crear una comunió entre l’equip per competir a cada partit. El cos tècnic també estem més adaptats al país i a la competició. Es nota.
Com és treballar amb algú que pensa com Bielsa?
El tipus de lideratge i entrenament és molt diferent, únic i especial. Marcelo Bielsa és un dels grans del futbol i en Carlos va tenir la sort de compartir amb ell. Per nosaltres, els assistents, és un plaer poder treballar amb en Carlos, una persona que ha viscut de tan a prop un gegant del futbol. Indirectament, s’aprenen moltes coses d’aquest tipus de metodologia o de la idea pròpia de joc, encara que ara l’haguem canviat. Sempre hi ha influències. Em sento un privilegiat d’haver-me trobat amb en Carlos perquè d’una manera o altra també m’he beneficiat del coneixement de Marcelo Bielsa.
Es passen el dia analitzant-ho tot? Els partits deuen ser d’alta intensitat.
Sí, sí. Hem treballat molt aquests dos anys, fent jornades de treball llarguíssimes cada dia. Sentim que d’alguna manera el futbol ens ho està tornant, però hi posem molts colzes. La única manera que coneixem és treballar, intentar ajudar al màxim el futbolista i donar-li tota la informació possible que necessita. No escatimem en res.
«No sé quan durarà l'etapa com assistent perquè estic genial, però en el futur penso tornar de primer entrenador»
És la seva segona experiència com a tècnic assistent. Li agradaria tornar a ser primer entrenador?
Sí. En el futur tinc clar que vull tornar a ser primer entrenador, com havia sigut abans, però també és veritat que aquesta experiència m’està ajudant molt a créixer i veure el futbol des d’una perspectiva diferent. Primer amb Juan Carlos Unzué, ara amb Carlos... Estic tenint l’oportunitat d’aprendre moltes coses sense estar al capdavant. Els estic molt agraït perquè els dos han confiat en mi. No sé quan durarà la meva etapa com assistent perquè estic genial, però en el futur penso tornar.
A Girona, amb Unzué, van ser pocs mesos. Encara mantenen el contacte?
Molt. És una d’aquelles persones que t’alegres d’haver-te trobat en el camí. Mantenim l’amistat i segueixo escoltant els seus consells quan ens truquem. Parlem de partits, idees, temes personals... Juan Carlos és una persona molt sàvia, que ha viscut un munt i jo només puc estar agraït per haver compartit un temps al seu costat. Soc un privilegiat per tenir un amic com ell.
Creu que van pagar els plats trencats del descens amb Eusebio?
Sincerament, no. Un descens sempre és complicat i haver de tornar a ascendir és difícil. Hi ha molts equips que intenten pujar de Segona a Primera. N’hi ha d’històrics, amb bones plantilles... Ho vam fer el millor que vam poder, de veritat, però la realitat és que no va anar bé. Tant Juan Carlos com jo sentim una tristesa enorme, però al final és futbol. El més important és que vam fer la millor feina possible i estem tranquils. Costa saber el per què, encara que penso que no va ser només per una causa.
Li hauria agradat agafar l’equip en comptes que vingués Pep Lluís Martí?
No era el meu moment. Era l’assistent de Juan Carlos Unzué i aleshores em quedaven, i em queden encara, moltes coses per viure. He de seguir aprenent per algun dia estar preparat per tornar a ser primer entrenador i ser-ho al seu nivell. Sento que no hagués sigut el més adient ni havia de ser-ho.
Té contracte fins al 2024 al Huddersfield. Si no pugen, canvia alguna cosa?
No. Tant si pugem com si no, tot segueix igual.
«Quan vaig sortir del Girona em vaig quedar desemparat i vaig decidir marxar a Anglaterra. Vull l’ascens amb el Huddersfield»
Com va sorgir l’oportunitat de fitxar pel club?
Quan vaig sortir de Girona, em vaig quedar una mica desemparat perquè no sabia per on anirien els tiros. Si tornaria a ser primer entrenador a Segona B o seguiria sent assistent amb un altre entrenador... Em generava molta incertesa perquè tampoc havia estat gaire temps al primer equip del Girona. A més, començava la Covid. No obstant això, crec que vaig saber estar tranquil per decidir i me’n vaig anar a Anglaterra. Tenia ganes d’aprendre del City. Anava a veure entrenaments, estudiava anglès i un dia vaig conèixer en Carlos al Leeds. Vam començar a tenir contacte, fer treballs junts durant mesos i, quan li va sortir l’oportunitat d’anar al Huddersfield, em va oferir anar amb ell de segon entrenador. No vaig dubtar. Tenia ganes de començar en un país nou i no etiquetar-me només al mercat d’Espanya per obrir camí. Al final, la Championship és una de les millors lligues del món.
Segueix el Girona?
Segueixo l’actualitat, però no veig partits perquè no tinc temps. Cada tres dies n’hem de preparar un, juguem dues Copes (Carabao i FA Cup), la Championship té 46 jornades... Si vas tenint èxit, te’n vas a 60 partits l’any. Soc un aficionat més i com a soci intento, des de la distància, estar en contacte amb exjugadors, amics i gent del club que aprecio moltíssim. Tinc ganes que tornin a pujar i crec que estan en les millors mans possibles.
Ha parlat mai amb Míchel?
Vaig conèixer-lo fa poc en una aturada internacional. En Quique ens va presentar, però no vaig poder tenir el gust de compartir una conversa gaire estona.
Veu l’equip per fer el play-off?
Està preparat per jugar-lo. Tinc la sensació que hi serem i farem soroll. El futbol ha sigut molt cruel amb el Girona les darreres temporades. No hem tingut mai sort i algun any n’hem de tenir. El Girona està fent una feina espectacular, és un club admirable i ho hem de valorar. Els mèrits que està fent per tornar a Primera són molt grans. El futbol ha de ser just i ens ho ha de tornar.
Què significa per vostè el club?
Hi vaig començar amb 4 anyets, quan el Girona era res, jugàvem contra el Bons Aires i perdíem 15-0. Vaig cremar totes les etapes a la base fins que vaig marxar cedit al Cassà a Tercera, quan va ser el moment de fer el salt al primer equip. Després vaig tornar com a entrenador del filial i vaig acabar sent segon del primer equip. Porto el Girona a la sang. Amb el meu avi, el meu pare... Hem vist tots els partits a Primera Catalana, Tercera, Segona B, Segona, Primera... És especial. Com a gironí que soc, me l’estimo molt. L’ascens seria especial.
Va ser un dels pilars del creixement de la base dirigint el filial.
Era al club quan el Girona no tenia diners per fitxar talent. Veure’l com està ara, només puc estar feliç. Tot és gràcies a la feina de molta gent que s’ha arremangat. Com a gironins, hem d’estar agraïts i feliços de veure que l’equip i el club estan sans. Hem de ser ambiciosos i positius amb el present i el futur perquè tots els senyals són bons.
Li agradaria tornar en un futur?
Intento centrar-me en el present i viure el dia a dia, deixant-me la pell perquè el Huddersfield torni a Premier. Veurem què passa en el futur.
