És clar que el Ponferradina pot relliscar. O que el Las Palmas no guanyi cap partit més. Això és futbol, un esport que no hi entén de lògica, en el que la teoria i la pràctica hi ha força vegades que decideixen no anar de la mà. Però per si de cas, per no fiar-ho tot al que puguin fer els altres, el Girona ha decidit centrar totes les seves opcions de fer el play-off a una única recepta: la victòria. S’ha de guanyar o guanyar. No hi ha terme mig, ni cap altra alternativa. Amb dues jornades per davant, dues autèntiques finals, la promoció serà una realitat si els de Míchel fan els deures. Començant aquesta nit a casa, contra un Mirandés que ja no s’hi juga res, però que ja ha avisat, per boca del seu entrenador, que no vindrà a Montilivi de vacances. La calculadora ja està en marxa i fins i tot es podria lligar l’objectiu avui mateix. Tot i que per no dependre dels altres, sumar els tres punts, encara que sigui patint o amb una gran dosi de sort, es converteix en la missió d’un equip que ha torçat el rumb en el pitjor moment.
Entre març i abril l’equip va posar la velocitat de creuer amb cinc victòries consecutives per enfilar-se fins la quarta posició tot disparant la il·lusió per a l’ascens directe. Es va arribar a tenir un coixí amb el setè classificat de fins a set punts. Un marge que feia patxoca. Però va ser llavors quan la inèrcia ha anat a la baixa. Ben bé en el tram de temporada més decisiu. Són quatre derrotes en els últims sis partits. I a sobre, els rivals directes, els perseguidors, han anat fent la feina, sumant i sumant. Així es presenta un desenllaç ben comprimit. El Girona té 64 punts i és sisè. El Las Palmas, setè, en suma els mateixos. Per tant, és obligatori fer-ho millor que el conjunt canari. Sense perdre tampoc de vista el Ponferradina, vuitè amb 63. Guanyant les dues finals que hi ha per davant, el play-off serà un fet. La primera, aquesta nit. En una hora intempestiva, les deu, però amb ambient de gala a les graderies. S’hi juga molt l’equip i l’afició respondrà a la crida.
Míchel té les baixes confirmades de Sarmiento, Víctor Sánchez i d’un Juncà que es va fer mal al Molinón i pateix una lesió al soli de la cama esquerra. Tots tres estan descartats. No encara Juanpe Ramírez, tot i que és difícil que el canari estigui disponible. Ara per ara és dubte. Si no arriba a temps, el seu lloc a l’eix de la defensa el més probable és que l’ocupi Ramon Terrats per mirar de no canviar el dibuix. La resta de l’onze no presentarà massa novetats. Bueno i Bernardo tenen el seu lloc assegurat a l’eix de la defensa. Arnau pujarà i baixarà la banda dreta, mentre que l’esquerra serà per a Jairo, si Míchel no decideix posar-hi Valery. Al mig, està per veure si Pol Lozano recuperarà presència o si es mantindrà una aposta més ofensiva amb Aleix Garcia, Iván Martín i Borja García. Samu Saiz fa temps que ha quedat destinat a la banqueta, almenys d’entrada. Si és així, Álex Baena i Cristhian Stuani seran les dues principals armes ofensives. El primer d’ells, Baena, torna a estar disponible després de complir un partit de sanció. A tot això, els joves Monjonell, Sala, Ureña i Pau Víctor completaran la convocatòria.
I el Mirandés? Ja està salvat i viatja sense pressió. El seu entrenador, Joseba Etxeberria, no podrà comptar amb el màxim golejador de l’equip: Camello. Simón Moreno i Gelabert estan lesionats i també queden fora de la llista.
