El que es viurà aquest diumenge a la Segona Divisió A desencallarà un dels finals més igualats i vibrants que es recorden. Només s’ha de disputar una jornada perquè s’acabi la lliga regular i encara no hi ha decidits els dos equips que pujaran de manera directa a Primera, ni tampoc els quatre conjunts que intentaran arribar a l’elit mitjançant la promoció d’ascens. Només el Tenerife, ara mateix quart i sense cap opció de ser segon ni tampoc de caure al setè lloc, té assegurat el seu concurs al play-off. Un format, aquell que es va establir ara fa poc més d’una dècada, que ha permès multiplicar l’emoció d’una competició que, del 2010 cap enrere, enviava cap a la màxima categoria als tres primers classificats i para de comptar. A partir de la temporada 2010/2011, es va decidir que només pugessin els dos més ben situats, el campió i el seu perseguidor, i que del tercer al sisè disputessin una mena de lligueta que acabés de definir l’última plaça. Un autèntic encert, vist com han anat les coses en els últims anys. Llavors, en l’inici d’aquesta fórmula, ni de bon tros ningú s’imaginava a Montilivi que una dècada i escaig després, el Girona es convertiria en el rei del play-off. No hi ha cap club que pugui presumir d’haver-s’hi classificat més vegades. Per mantenir aquesta corona en solitari, només cal fer els deures diumenge. I si es vol arrodonir la festa, tancar la promoció amb un ascens que, això sí, el conjunt blanc-i-vermell mai ha sigut capaç d’atrapar jugant aquesta mena d’enfrontaments.
Els de Míchel són cinquens. Tenen 67 punts. Dos més que l’Oviedo, setè amb 65 i l’encarregat de marcar el límit, la frontera. Res de nou i que no s’hagi explicat al llarg d’aquest darrer cap de setmana. Tothom a Montilivi és conscient de què s’ha de fer aquest diumenge al Plantío, estadi d’un Burgos que ja està salvat. Si es guanya, molt millor. Es podria fins i tot ser quart. Si s’empata, el bitllet per fer la promoció serà un fet. En canvi si es perd, tocarà mirar què és el que fan els immediats perseguidors. El Las Palmas juga al camp de l’Sporting i l’Oviedo rep al Tartiere l’Eivissa. Si les combinacions són les desitjades, el Girona tornarà a jugar un play-off d’ascens tal i com el coneixem des del curs 10/11. Tot just és la dotzena temporada que n’hi haurà i els blanc-i-vermells tenen al seu abast arribar-hi per sisè cop. De moment ja n’hi ha cinc a la col·lecció. Cap altre equip n’acumula tants. I això que fins a 26 clubs diferents tenen el privilegi d’haver-hi tret el cap, com a mínim, en alguna ocasió.
Aquesta particular classificació l’encapçalen els gironins, amb un total de 5 participacions. El segueix de ben a prop el Valladolid, que al play-off hi ha estat en 4 ocasions i en dues d’elles ha aconseguit el premi gros: 2012 i 2018. Són 3 les vegades l’ha tastat el Còrdova (va pujar el 2014 en un desenllaç històric al camp del Las Palmas, amb un gol in extremis després d’una invasió de camp massa precipitada), també l’Almeria (atrapa la Primera el 2013 contra el Girona de Rubi), el Las Palmas (també va celebrar el salt de categoria, en aquest cas el 2015) i el Saragossa. La promoció l’han fet 2 cops l’Elx, l’Alcorcón i l’Sporting i només van ser capaços de celebrar un ascens els il·licitans. No fa pas massa, el 2020, i a Montilivi. Ho completen, amb una participació cadascun d’ells, conjunts com el Granada, Celta, Hèrcules, Múrcia, Nàstic, Osasuna, Getafe, Tenerife, Cadis, Osca, Numància, Màlaga, Albacete, Mallorca, Deportivo, Leganés i Rayo Vallecano. D’aquests, n’hi ha que amb un cop n’han tingut prou per pujar. És el cas del Granada, el 2011, que va ser el guanyador del primer play-off que es va fer amb aquesta mena de format. També de l’Osasuna el 2016, amb festa grossa a Girona. I el Rayo Vallecano, el més recent (2021), repetint escenari.
La posició importa
Si juga la promoció, l’equip de Míchel pot ser quart, cinquè o sisè. Classificar-se és l’objectiu, però també importa, i no pas poc, la posició final. Pel factor camp, per quin rival et pot tocar i també a l’hora de desencallar les eliminatòries en cas d’arribar-se a una pròrroga. Que això ja sigui o no determinant a l’hora de pujar és una altra història. Perquè al llarg d’aquests darrers anys, el guanyador del play-off ha tancat la lliga regular més amunt o més avall. Cada temporada ha sigut una història ben diferent. El tercer ha pujat en tres ocasions. Les mateixes que el cinquè i el sisè. Potser el més malparat ha sigut el quart. Només existeix un precedent: el Las Palmas, l’any 2015. Fins i tot un setè va aconseguir superar les dues rondes i plantar-se a la Primera Divisió. Va ser el Còrdova, el 2014. I com és això? La promoció la van haver de jugar el quart, cinquè, sisè i setè classificats d’aquell campionat perquè el tercer va ser el Barça B. El filial blaugrana no podria arribar a Primera, pel que es va haver de saltar una posició. Aquest any, a veure qui se’n surt. I qui hi arriba. El Girona té ganes de repetir. No pas el desenllaç, això sí. Però sent el rei, no vol que ningú li tregui la corona.
