Diari de Girona

Diari de Girona

Un altre play-off al sarró

El Girona jugarà la promoció d’ascens per tercera temporada consecutiva després de tancar la lliga regular en sisena posició gràcies al punt aconseguit al camp del Burgos en un partit sense brillantor d’un equip, el de Míchel, capaç del millor i del pitjor

10

Els jugadors celebren amb l'afició la plaça als play-off LOF

Necessitava un punt el Girona per lligar el tercer play-off consecutiu a la Primera Divisió. Dit i fet. Amb el 0-0 de Burgos l’equip en fa prou per convertir-se en l’especialista per excel·lència d’aquesta mena d’eliminatòries. Hi ha arribat mitja dotzena de vegades en els darrers anys, quedant-se sempre amb la mel als llavis. Però hi ha estat present. Cap club pot presumir del mateix. La lectura es pot fer de moltes maneres. Centrar el focus única i exclusivament en l’empat d’ahir, cuinat gràcies a una actuació discreta, sense inquietar gaire tret d’uns bons primers minuts i fins i tot demanant l’hora, amb Juan Carlos fent-se gegant per evitar un mal major. O donar a la gesta la importància que realment mereix. Si una dècada enrere el que es buscava a Montilivi era la consolidació de l’entitat al futbol professional, l’objectiu s’ha complert amb escreix. Serà la sisena promoció, més de les que ha fet mai ningú. Qui sap si aquesta serà la bona. L’Eibar, primer escull.

Després d’un primer quart prometedor, a l’equip se li fonen els ploms i ofereix dubtes, sobretot al segon temps

decoration

El partit al Plantío passarà a la història pel que va significar el seu resultat final més enllà del camí que es va haver de seguir per aconseguir-lo. No va ser, ni de bon tros, la millor actuació dels de Míchel, que s’han mostrat massa irregulars en aquest tram decisiu de la temporada i es presenten a la promoció amb un munt d’interrogants per resoldre. El positivisme que havia despertat el duel d’una jornada abans amb el Mirandés (2-0) torçava un xic el seu rumb de nou després de 96 minuts farcits de dubtes, nervis, imprecisions. Malgrat el bon primer quart d’hora, amb arribades, control de la situació i arguments per despertar l’optimisme, l’actuació, en general, no va ser massa convincent per més que el marcador final servís pel principal propòsit: acabar entre els sis primers classificats.

No es va marcar ni tampoc es va encaixar. Els rivals directes van fer els deures, però per a l’Oviedo no va ser suficient. Per tant, sisena posició a la butxaca i primer objectiu aconseguit. Empatar era el mínim i just això és el que es va fer, encara que d’entrada, el Girona va oferir una imatge més ambiciosa que no pas el conformisme del darrer tram de partit. Sense Iván Martín, lesionat, Míchel va recuperar Samu Saiz per a la causa i el va col·locar en un onze ple de talent ofensiu. La posada en escena, prometedora. Situació controlada, malgrat una excursió de Pablo Valcarce que Juan Carlos, sortint a temps i tapant molt bé amb el cos, va frustrar. Un petit ensurt en uns primers minuts marcats pel domini, per la paciència i les possessions eternes. Amb arribades, també. Xuts de lluny, això sí. Els d’Álex Baena i Borja García, tots dos a fora; més ben dirigit anava el d’Aleix Garcia i va ser llavors quan va haver d’estirar-se Alfonso Herrero, que va frustrar el 0-1.

Arribaven llavors les males notícies. L’Oviedo s’avançava al Tartiere i una estona més tard ho feia el Las Palmas al Molinón. Malgrat això, el Girona continuava allà on volia estar -queia a la sisena posició encara que no sortia del play-off-, però el context no permetia cap relliscada, cap gol en contra. Fins llavors no s’havia patit massa, per no dir gens. Ara bé, mica en mica el Burgos, que fins llavors havia aparegut ben poc, va començar a treure el cap amb alguna centrada perillosa a l’àrea. Res sense massa importància. Suficient, això sí, perquè la balança s’equilibrés i fins i tot es decantés cap al bàndol local després del pas pels vestidors. Perquè durant el segon temps no hi va haver ni rastre d’aquell equip que, almenys durant un quart d’hora, havia buscat el gol amb cara i ulls, amb certs arguments. Els marcadors, en d’altres camps, anaven canviant. Aquells amb l’ascens directe en joc i també el d’un rival directe com l’Oviedo. Ara empatava l’Eivissa, ara marcaven de nou els asturians. Per si de cas, era el moment de rematar la feina i just llavors és quan més van patir els gironins.

Juan Carlos es fa gran salvant una primera ocasió de Valcarce i, sobretot, amb una mà excel·lent a xut de Medina

decoration

Ni de bon tros va ser un setge del Burgos, però les ocasions van ser pels de casa. Una, sobretot, de molt clara. Al 68, Jairo va fer allò que no s’ha de fer mai: perdre una pilota a tocar de la pròpia àrea. L’esfèrica va acabar a peus de Claudio Medina, que acabava d’entrar. La seva rematada, de primeres i creuada, va topar-se amb l’excel·lent resposta de Juan Carlos, un dels noms propis de la temporada. El manxec evitava d’aquesta manera l’1-0, el que hauria multiplicat els dubtes, obligant als de Míchel a buscar la porteria d’un Alfonso Herrero que de feina en va tenir ben poca. Costava sortir amb encert de la pressió, la pilota cremava als peus. I a l’hora d’atacar, es presentaven ben poques solucions. Pilotada llarga o centrades tot buscant Cristhian Stuani. I para de comptar. Es va perdre talent al mig del camp quan Borja García es va lesionar. Saltava Juanpe al camp i una mica més tard ho feia Víctor Sánchez. Era important salvar el marcador. Mentrestant, el Burgos continuava picant pedra. Álvaro Rodríguez signava una centrada perillosa i Claudio Medina no connectava amb encert. Era el minut 83. Començava el compte enrere, quedava prohibit fallar. Per sort, la cosa va acabar bé. El marcador no es va moure i el Girona, potser amb més dubtes dels desitjats, atrapa el play-off per tercer curs consecutiu. Una gesta inèdita.

Borja García es lesiona i és dubte per jugar la promoció

Un punt, cap gol encaixat i el bitllet per jugar la promoció d’ascens a Primera a la butxaca. La jornada hauria sigut rodona pels interessos del Girona però l’expedició tornarà de Burgos amb alguna mala notícia. Borja García es va lesionar i és dubte per disputar la primera eliminatòria del play-off contra l’Eibar. 

Titular per setena jornada consecutiva, el madrileny va haver-se de retirar del terreny de joc a la segona meitat. Cap al minut 75, i després d’una jugada a la banda esquerra amb Samu Saiz, va notar que alguna cosa no anava bé i es va quedar una estona al damunt de la gespa, sense moure’s. Després de ser atès per les assistències mèdiques en un primer moment, Míchel se’n va adonar ben ràpid que li tocava moure fitxa. Borja se’n va anar cap al vestidor i el seu lloc el va ocupar el central Juanpe. «Ha notat una punxada a l’adductor. Sembla que ha patit una lesió però quan el mirin els doctors sabrem què és el que té», va explicar el tècnic durant la roda de premsa. Depenent del diagnòstic, serà difícil que pugui jugar contra l’Eibar com li passa a Iván Martín. El club va informar que el futbolista, cedit pel Vila-real, pateix un problema muscular a l’isquiosural esquerre.

Compartir l'article

stats