Diumenge passat, a la sala de premsa del Plantío i després d’haver sumat el punt que confirmava la presència del Girona al play-off, Míchel deixava anar un missatge. «No és un èxit, és una bona temporada i ara l’hem de rematar. L’èxit total seria ascendir. Volem lluitar per aconseguir-lo i ho farem». Tota una declaració d’intencions d’un entrenador que des del primer dia ha fet de l’ambició la seva bandera. El Girona, sisè, no surt d’entrada amb el cartell de favorit en el duel contra l’Eibar, tercer, en aquesta primera eliminatòria de play-off. Ara bé, en el grapat d’experiències que ha viscut el conjunt gironí en aquestes fases, ha quedat clar que els favoritismes ben poc importen i que, al final, els quatre equips participants tenen un 25% d’opcions de pujar.
Una mala mitja hora, una expulsió, un penal absurd... Qualsevol detall pot decantar un play-off. De moment al Girona, li han sortit sempre creu, sobretot a les finals. Des que es va instaurar aquesta modalitat d’ascens a Primera, el conjunt gironí és el club amb més participacions. La d’enguany serà la sisena. Les cinc anteriors totes van sortir creu. L’equip va arribar a la final dels play-off dels cursos 2012-13, 15-16, 19-20 i 20-21 però va perdre contra Almeria, Osasuna, Elx i Rayo Vallecano. A més a més, la temporada 2014-15 va perdre la semifinal contra el Saragossa.
La història del Girona i el play-off va començar el curs 12-13. Sota la batuta de Rubi a la banqueta, l’equip no va aguantar la cursa amb el Vila-real per l’ascens directe i es va haver de conformar amb un play-off que va ser un èxit absolut i que aleshores hom veia impossible de repetir. A la primera eliminatòria l’equip va superar l’Alcorcón (1-1 a Santo Domingo i 3-1 a Montilivi). A la final, l’Almeria va ser molt superior (0-1 a Girona i 3-0 al Juegos del Mediterráneo).
El Girona és l'equip amb més participacions des que es va instaurar el play-off
Al cap de dues temporades, el Girona tornaria a disputar un play-off. Ho faria, això sí, després de quedar-se a les portes de l’ascens directe en el fatídic partit contra el Lugo (1-1). El Saragossa va ser el rival i, tot i el fantàstic 0-3 aconseguit a la Romareda, els aragonesos van aprofitar la debilitat física i mental de l’equip per remuntar increïblement a Montilivi (1-4).
L’equip ho tornaria a intentar la temporada següent (14-15). Els de Pablo Machín van eliminar el Còrdova (2-1 al Arcángel i 3-1 a Montilivi) i es van jugar un lloc a Primera amb l’Osasuna. Després del 2-1 a Pamplona, el Girona va ser incapaç de remuntar i va perdre a l’estadi 0-1, amb gol de Kenan Kodro.
El curs següent (16-17), els gironins ascendirien directament i s’estarien dues campanyes a la màxima categoria. Arran del descens, l’equip tornaria a intentar-ho per la via del play-off sense èxit. Els de Francisco van eliminar l’Almeria (1-0 a Girona i 1-2 a Almeria) però l’Elx els va deixar amb un pam de nas a la final amb el gol de Pere Milla en l’afegit (0-1 a Montilivi, després del 0-0 a Elx). La temporada passada el guió encara seria més cruel. L’Almeria no va ser rival per als de Francisco (3-0 a Montilivi i 0-0 a Andalusia) a les semifinals. A la final contra el Rayo i amb tot de cara arran de l’1-2 a Vallecas, els gironins van perdre 0-2 a l’estadi i l’ascens va ser pels madrilenys.
