El Girona necessitarà un miracle diumenge a Ipurua per continuar viu en la lluita per l’ascens. Qui no cregui en miracles pot encomanar-se a la il·lògica del futbol- un esport sovint imprevisible- per somiar amb una remuntada del Girona a Eibar, on necessita guanyar per dos gols per no quedar eliminat de la cursa per pujar. Montilivi no va plorar perquè l’eliminatòria, objectivament, encara està oberta. Ara bé, tota l’empenta, il·lusió i ganes que van oferir els més de 9.500 espectadors que van ser al camp es va convertir en decepció total amb el resultat final. Sense verticalitat, atreviment ni espurna, un Girona d’allò més inofensiu va veure com un golarro d’Aketxe des de 35 metres li deixa molt coll amunt la possibilitat d’arribar a la final del play-off. La genialitat del mitjapunta basc va decidir un partit on els de Míchel van jugar tota la segona part amb un home més arran de l’expulsió de Tejero. Un avantatge que de res va servir per a un Girona previsible i que no va rematar cap vegada entre pals. Stuani va enviar un cop de cap al travesser sí, però l’Eibar va lligar-lo bé tant a ell com a Baena i va deixar en evidència les poques armes ofensives de l’equip. Tot plegat fa que tot el que no sigui una victòria del Girona per dos gols de diferència -l’Eibar ha guanyat els darrers set partits als gironins- suposarà dir adéu, una temporada més al somni de l’ascens a Primera.
Mesell com pocs el Girona tornava a encarar un play-off amb tota la il·lusió i fe. Montilivi va vestir-se de gala com feia temps que no passava amb l’esperança de veure si l’equip era capaç de treure la seva millor versió i aprofitar el, teòric, moment anímic delicat de l’Eibar. Finalment, Borja García no va recuperar-se i va quedar fora de la convocatòria. Juanpe sí que va entrar a l’onze i Míchel va recuperar la clàssica línia de tres centrals al darrere. A l’hora de la veritat, però, aquesta debilitat mental dels bascos no es va veure per enlloc en un dia en què Girona es va veure del tot impotent. Va ser l’Eibar qui de seguida va ensenyar les dents mentre els de Míchel encara es col·locaven al camp. De fet, encara ningú s’explica com Arnau va salvar sobre la ratlla de gol un cop de cap de Chema Rodríguez a la sortida d’un córner en la primera rematada del partit. Un ensurt que va ser respost pels gironins amb una bona combinació entre Baena i Arnau que va acabar amb rematada del maresmenc fora per poc.
L’acció d’Arnau va ser un miratge del que seria el Girona durant la primera part. Un equip impotent ofensivament i que en defensa va mostrar-se nerviós i despistat. En aquest sentit, Expósito, amb un cacau de fora l’àrea va estavellar la pilota al pal. Era un primer avís. Els gironins tornarien a badar al cap de cop quan van deixar sol amb metres per davant i per armar la cama esquerra, Ager Aketxe. El mitjapunta basc, des d’uns 35 metres, va clavar la pilota a l’escaire d’un Juan Carlos que va fer l’estaquirot.
El gol va fer mal a un Girona a qui li costava Déu i ajuda tenir presència en atac. Tot i això, una escletxa de llum va aparèixer en l’afegit de la primera part quan Tejero va veure dues targetes grogues en dos minuts i va deixar l’Eibar en inferioritat numèrica per tota la segona part. L’expulsió va despertar Montilivi que veia possible, amb quaranta-cinc minuts al davant, capgirar el resultat. De fet, els primers minuts de la segona part, fins i tot la primera mitja hora, van ser notables d’un Girona que semblava que s’havia de menjar l’Eibar. Baena ho provava, Baena mirava de trobar Stuani i Baena intentava trencar línies. L’andalús era l’única arma d’un Girona massa previsible que, tot i això, va començar a trepitjar àrea. L’entrada d’Iván Martín va donar aire fresc a l’equip i de les seves botes en van néixer algunes accions de perill de Stuani. L’uruguaià va provar-ho amb dos cops de caps ben intencionats, un dels quals va acabar al travesser. Tanmateix, la solidesa defensiva de l’Eibar, tot i jugar amb deu, no va trontollar en cap moment.
Els bons minuts del Girona van apagar-se amb l’aturada per hidratació. A partir d’aquí, ja més amb el cor que amb el cap, els gironins van continuar-ho intentant, però amb un nivell d’inofensivitat alarmant. En aquest sentit, un xut d’Aleix Garcia des de fora l’àrea, ja en l’afegit, que va sortir llepant el pal va ser la darrera oportunitat d’un Girona impotent. Un cop més els gironins van tornar a topar amb un senyor Eibar que va demostrar haver-se refet del cop de la setmana passada i, sobretot, va evidenciar que disposa d’una plantilla molt més llarga i amb jugadors capaços de marcar més diferències que els gironins. Ahir qui va marcar va ser Aketxe, però a la banqueta sense jugar cap minut s’hi va quedar Stoichkov, el màxim golejador basc amb 20 gols que arribarà ben fresc pel partit de tornada a Ipurua on el Girona, sense res a perdre, buscarà la sorpresa.
L’Eibar allarga la maledicció amb la setena derrota consecutiva
L’estadística tampoc es va trencar ahir i el Girona va tornar a sortir derrotat contra l’Eibar. Montilivi va ser el de les grans ocasions i tothom somiava que el Girona aconseguís acabar amb una maledicció que dura des de la temporada 2017-18 i que deia que l’Eibar havia guanyat els darrers sis partits davant el conjunt blanc-i-vermell. Ahir tampoc va ser el dia i la sèrie s’allarga ja a set derrotes consecutives. Els de Míchel no van estar fluids en el joc i van pecar massa cops de la precipitació davant d’un Eibar que va calcar el partit de Lliga a l’estadi (0-1). A Ipurua, enguany el Girona hi va perdre amb claredat per 4-2. En els anteriors duels, la sort sempre ha girat l’esquena: 4-1 i 1-4 la temporada 17-18 i 3-0 i 2-3 la següent (18-19), totes dues a Primera. Diumenge, si no hi ha victòria gironina per dos gols, s’haurà acabat tot.
