Diari de Girona

Diari de Girona

Girona-Tenerife (0-0): Tocarà guanyar a l’Heliodoro

El Girona fa mèrits per superar el Tenerife, però no troba el camí del gol i necessitarà una victòria diumenge per pujar

El porter Soriano evita que els de Míchel obtinguin cap botí davant un Montilivi entregat amb 11.308 espectadors

21

Girona - Tenerife Marc Martí Font

Un partit és el que li queda a la temporada del Girona i una victòria és el que necessita l’equip per celebrar diumenge que ve a Tenerife l’ascens a Primera. No cal cap remuntada històrica ni cap campanada, però el 0-0 d’ahir obligarà els de Míchel a guanyar imperiosament a l’Heliodoro per aconseguir l’objectiu. El repte pot semblar complicat, potser sí, i segurament el conjunt canari ho té tot a punt per les celebracions, però de més grosses se n’han vist. I si no que li ho preguntin al Girona, que ha vist uns quants cops com li aixaven la guitarra a casa. El 0-0 d’ahir va deixar un regust amarg al millor Montilivi d’ençà del descens.

Davant d’un Tenerife molt ben endreçat al darrere i que va deixar clar que l’empat li servia, els de Míchel van tenir prou ocasions per a, com a mínim, marcar un gol. Ben poc se li pot retreure ahir a l’equip. Només la mala punteria de Baena o l’encert del porter Soriano van evitar que el Girona pogués anar a Tenerife amb avantatge. Queden noranta minuts de passió, de lluita i d’orgull perquè l’equip trobi el tresor que hi a amagat a l’illa i que pot transformar el somni de l’ascens en realitat. Res està decidit.

Miquel Noguer, Pere Guardiola, Marta Madrenas, Delfí Geli i Roger Torrent a la llotja. | MARC MARTÍ

En un escenari d’autèntic luxe que feia més olor de Primera que no pas de res més, el Girona tenia l’oportunitat de fer el primer pas cap a l’ascens. Encomanats d’una ambient de festassa màxima, els gironins tenien el repte de controlar les emocions i alhora sortir a ensenyar les dents de seguida per marcar territori. El record de la remuntada a Eibar era molt present i això havia de suposar un estat anímic òptim per encarar el duel. Míchel va decidir avançar Iván Martín perquè fes de Borja García i fer entrar a l’equip Aleix Garcia d’entrada. L’altre canvi va ser el retorn de pal de paller de l’equip, Stuani, en el lloc de Bustos. El tècnic, convençut de les capacitats dels seus, havia dedicat la setmana a trobar les fuites, o els petits detalls, que havien fet que els dos partits de Lliga contra els canaris haguessin acabat amb derrota.

Baena es lamenta d’una acció durant el partit.

Una de les instruccions era intimidar i posar a prova Soriano ben aviat. Els gironins, així, van ser els primers, a xutar a porteria. Ho va provar Pol Lozano, desequilibrat, en una rematada que va aturar bé Soriano. La pilota era del Girona mentre el Tenerife, contemplatiu, s’ho mirava ben col·locat al darrere i intentava, sense èxit, sortir al contracop. El respecte era màxim entre dos equips conscients que qualsevol badada podia ser letal. Juanpe ho va provar molt forçat de cap, però qui va fregar més el gol va ser Baena. L’andalús va rebre una pilota que havia robat Aleix Garcia i sol dins l’àrea s’ho va pensar massas abans de rematar fort, però centrat perquè Soriano pogués refusar de punys.

L’acció de Baena va ser la més clara de tota una primera part en què els gironins, a través del futbol, havien generat més que no pas un Tenerife, desaparegut en atac, però molt sòlid al darrere.

El partit estava obert. El Girona en tenia el control amb la pilota i tot el que havia passat de perill havia estat a l’àrea canària. La tònica va ser la mateixa a la represa, on els de Míchel proposaven però tornaven a topar una vegada i altra amb la solidesa d’un Tenerife que concedia ben poc. Feia falta obrir la llauna i els gironins, a fe que ho intentaven. Tanmateix, no hi havia maneres. Una centrada de Valery va estar a punt d’acabar amb un autogol de León, que Soriano va evitar encara no sap com. També per un parell de centímetres Baena no va arribar a una assistència d’Arnau des de la dreta. El resultat era injust.

La calor i el desgast físic apareixien. Míchel, pensant que encara quedaven noranta minuts diumenge que ve i que no trobava el camí del gol, va fer seure Stuani i Baena. Els minuts passaven i el gol no arribava. A punt estaria de fer-ho en una de les accions del partit quan Soriano va treure de l’escaire un llançament de falta directe d’Aleix Garcia que Montilivi ja es preparava per cantar. No hi va haver maneres. Tampoc va tenir temps de res Óscar Ureña que va fer un parell d’espurnes des de la banda i va ensenyar que podria ser una bona alternativa si el Tenerife també s’enroca diumenge. Sigui com sigui, els més d’11.000 aficionats de l’estadi no van anar-se’n amb la sensació que l’eliminatòria està perduda, com va passar contra l’Eibar, sinó que el Girona és capaç de guanyar i pujar diumenge a Tenerife.

Compartir l'article

stats