Quan en la seva primera experiència moderna en un play-off d’ascens a Primera Divisió, la temporada 2012-13, el Girona va perdre 0-1 en l’anada de la final contra l’Almeria, tothom veia una utopia pensar a capgirar l’eliminatòria al Juegos del Mediterráneo. El potencial de l’Almeria, molt superior, i les limitacions físiques d’un Girona que arribava amb la llengua fora ho van confirmar (3-0). Enguany, però, la cosa és molt diferent. Evidentment que el 0-0 de dissabte a Montilivi dóna avantatge al Tenerife i obliga el Girona a guanyar, per força a l’Heliodoro per pujar, però això no vol dir pas que sigui missió impossible. Aquest Girona ha crescut molt i està preparat, com ja va demostrar a Eibar a les semifinals, per capgirar un resultat desfavorable (0-1) en un ambient contrari a Ipurua (0-2). Les sensacions que va deixar el 0-0 d’abans-d’ahir van ser molt diferents de les del primer partit amb l’Eibar, en què els nervis van col·lapsar els gironins. Contra el Tenerife, els de Míchel van dominar el partit de dalt a baix i van gaudir de, poques, sí, però les millors ocasions de gol. Un partit molt complet van fer els gironins, que van merèixer una mica més de sort contra un senyor equip que va venir a assegurar l’empat i ho va aconseguir.
El 0-0, doncs, obliga el Girona a guanyar imperiosament a Tenerife diumenge. Difícil? Sí. Impossible? No. El conjunt gironí ha estat el setè millor visitant de la categoria en la lliga regular amb un balanç de 26 punts repartits en 7 victòries, 5 empats i 9 derrotes. D’aquests resultats, els empats i les derrotes, lògicament, no servirien al Girona diumenge. Sí que ho farien les 7 victòries a les quals cal sumar-n’hi dues més a la Copa i una altra a Eibar al play-off. En total doncs, han estat 10 les victòries dels de Míchel aquest curs lluny de domicili i, per tant, repetir qualsevol d’aquests resultats duria a l’èxit. La desena d’exemples s’han recollit a Miranda (1-2), Fuenlabrada (1-2), Reial Societat B (1-2), Osca (0-1), Las Palmas (1-3), Almeria (0-1) i Alcorcón (0-1), a més a més de Puertollano (1-5) i Osca (0-1) a la Copa i Eibar (0-2) al play-off. Això sí, llevat del duel contra el Calvo Sotelo, de 2a RFEF, cap dels triomfs dels gironins ha estat clar i contundent i en tots ha hagut de patir per assegurar-lo. Aconseguir-ne una més és el gran objectiu dels de Míchel en l’últim partit de la temporada.
A Tenerife, mentre el president del Cabildo va dir divendres que ho tenia tot a punt per a la celebració de l’ascens, l’entrenador Lluís Miquel Ramis va mirar de frenar l’eufòria després del 0-0. «El cementiri de l’esport és ple d’equips favorits. Nosaltres no ho som», va dir. En aquest sentit, els números del Tenerife aquesta temporada a l’Heliodoro no són per llançar coets. El conjunt canari, que, recordem-ho, és el millor visitant de la categoria, a casa no té uns números gens espectaculars. De fet, és tot just el 12è millor equip local de la categoria amb 32 punts. Dels 21 partits de Lliga que ha jugat a l’Heliodoro, n’ha perdut 7, resultats que servirien al Girona per a pujar. Mirandés, Eibar, Las Palmas, Valladolid, Almeria, Màlaga i Cartagena han ensenyat el camí al Girona.
