Marea blanc-i-vermella al centre per celebrar l’ascens

19 de juny del 2022. Una data que quedarà, per sempre, marcada amb permanent al calendari de qualsevol gironí. La ciutat va tenyir-se ahir de blanc-i-vermella, fins i tot abans de conèixer el desenllaç miraculós que acabaria tenint lloc a la ciutat. Pocs minuts després d’encetar la festa a Fontajau, amb l’ascens del Bàsquet Girona a l’ACB, arribava el torn del futbol. La jornada podia ser rodona per l’esport gironí i ningú volia perdre’s-ho. I així ho va ser.

Les dificultats per viatjar a l’Heliodoro i la impossibilitat d’instal·lar un punt comú a la ciutat on seguir el partit, no va evitar que els aficionats gironins no volguessin viure una diada històrica, com la d’ahir, sols a casa. Durant el transcurs del partit, les terrasses ja eren plenes de gom a gom, amb aficionats fins i tot drets mirant el partit des de la distància a les televisions que ahir es van instal·lar fora dels locals, entre crits que inundaven Plaça Independència. L'eufòria esclatava amb el penal anotat per Stuani, entre càntics com «El Girona és de Primera» o «uruguayo». Una eufòria que, encara sense saber-ho, tot just acabava de començar i es repetiria fins a dues vegades més, amb les accions de Baena i Arnau que acabarien donant-li al Girona el desenllaç esperat. Un sentiment compartit que tampoc es va voler perdre en Siusplau, l'animador per excel·lència de Montilivi, ahir a Plaça Independència; ni aficionats blanc-i-vermells residents fora de Girona, que van venir expressament a la ciutat des de punts com Mataró, Palafrugell o Barcelona per afegir-se a la festa blanc-i-vermella.

Vídeo: La ciutat surt al carrer a celebrar l'ascens del Girona a Primera

La jornada va acabar de la millor manera, i la massa blanc-i-vermella, amb més d’un aficionat amb noms a l’esquena d’aquell Girona que va assolir l’ascens l’any 2017, com Granell o Portu, o amb samarretes del Bàsquet Girona que, encara amb ressaca emocional, units per la mateixa lluita, van començar una celebració que encara continuaria al dia següent. I Míchel, l’encarregat de dur la batuta d’aquest Girona que, tres anys després, ha tornat a complir el somni de tornar a ser un equip de primera, no passava desapercebut pels aficionats, amb odes com «Míchel català».

La ciutat surt al carrer a celebrar l'ascens del Girona a Primera

Veure Galeria

Milers d’aficionats gironins, entre crits, petards, banderes i càntics, van sortir al carrer per celebrar l’ascens del Girona a Primera, trobant-se a la plaça Independència i iniciant una desfilada cap avall de Jaume I, alguns inclús amb el cos sortit per la finestra del cotxe, passant pel Carrer Nou i concentrar-se a les portes del Pont de Pedra, entre bengales que tenyien el cel gironí de vermell en honor a la fita que ambdós clubs de la ciutat havien assolit amb poques hores de diferència, abans d’arribar a Plaça Catalunya i passar, després a la Plaça del Vi, el cor de l’eufòria gironina en una nit com la d’ahir. El Girona ho havia tornat a fer, retornar a la seva afició la medalla d’afició de Primera. I de la mà del Bàsquet Girona. Un dia rodó per la història de l’esport gironí.

Subscriu-te per seguir llegint