Quiosc

Diari de Girona

L’ascens més desitjat de tots se celebra en «família» a Montilivi

Els jugadors i el cos tècnic comparteixen la celebració de l’ascens a Primera amb l’afició

185

Les millors imatges de la rua de celebració del Girona i el Bàsquet Girona Marc Martí / Aniol Resclosa

Sens dubte, el plat fort de la nit. El més esperat. L’arribada de tota l’expedició del Girona a Montilivi. Si s’havia de celebrar alguna cosa, havia de ser amb els protagonistes. Els responsables que avui la ciutat estigui a Primera. Van sortir un per un des del túnel de vestidors, per rebre’ls a tots amb l’aplaudiment i el reconeixement que mereixien. Primer els membres de l’staff, els del cos tècnic i els jugadors. N’hi havia, però, que l’afició esperava amb candeletes. Sobretot per escoltar-los. Malgrat que amb tanta festa, com és normal, la veu va patir-ne les conseqüències.

El primer va ser Míchel Sánchez. El tècnic que tenia el «somni d’entrenar el Girona a Primera Divisió» i va fer-lo realitat. Com no podia ser d’una altra manera, el seu discurs va ser en català i va ser aclamat al crit de «Míchel, català; Míchel, català». «El més important és la família. Junts hem arribat a Primera i la pròxima temporada només es tractarà de gaudir», va dir. No sense deixar anar el repte per l’any vinent: «Stuani em va dir que Europa és possible». El màxim golejador de la història també va agafar el micròfon per cridar «Som-hi, Girona!». «Ha sigut una lluita constant de tothom. No sabíem si això passaria, però vam esforçar-nos cada dia per intentar-ho. Tots i cadascun dels jugadors s’ho han guanyat i ho mereixen. Estem orgullosos de ser aquí i celebrar-ho perquè és inoblidable. Hem sabut somiar, lluitant fins aconseguir el somni. Hem lluitat amb totes les nostres forces per aquest escut», va assegurar.

La resta de capitans tampoc va lliurar-se dels parlaments. Dels que va portar més la iniciativa va ser Juanpe Ramírez, que, juntament amb Borja García, celebrava el seu segon ascens amb la samarreta blanc-i-vermella. «Veig molta festa aquí i m’agrada», va dir el canari eludint el que va dir el jugador de Las Palmas Jonathan Viera després del triomf del Tenerife en l’anada del play-off a l’Heliodoro. Samu Saiz va fer la mateixa broma. I en faria més... «Hi ha molt pallasso per aquí suelto...», va bromejar desafiant a Míchel el «míster ascens». La bona relació que hi ha entre els dos va fer-se més que evident en el moment que van acabar petonejant-se. Coses del directe i l’eufòria. Samu Saiz va afegir, dirigint-se a l’afició, que «us mereixeu aquest ascens més que ningú»: «Perdoneu per les dues decepcions dels dos darrers anys, però ja hi som».

Va manifestar-ho ben alt i clar Ramon Terrats. El migcampista barceloní va recordar-se de Pere Pons l’any 2017. «Rebentarem el Barça i el Madrid», va assegurar.

«És un premi a la perseverança, el creure i no rendir-se mai. Malgrat totes les caigudes, hi ha una paraula que ens defineix: resiliència. Hi ha molta gent que ha lluitat pel Girona: Eloi, Granell, Pere Pons, Aday...» va dir Borja. Per tots, el Girona torna a ser de Primera.

Compartir l'article

stats