Quiosc

Diari de Girona

Pere Guardiola President del Consell d’Administració del Girona FC i tercer màxim accionista

«Volem portar tres o quatre jugadors que marquin diferència»

Content, satisfet, cofoi. Il·lusionat, també. L’ascens ha multiplicat l’ambició d’un Pere Guardiola que parla de la plantilla, de quina mena de fitxatges es necessiten, de l’experiència prèvia, de la futura ciutat esportiva i de les possibles reformes a Montilivi.

Pere Guardiola, a l'estadi de Montilivi només 24 hores després de celebrar-hi l'ascens Aniol Resclosa

El 2015 va fer d’intermediari dels francesos Samir Boudjemaa i Jean-Louis Dutaret quan van comprar el club a Josel Delgado. S’imaginava llavors tot el que ha vingut després?

Tot ha canviat molt i ho ha fet per bé. No puc dir si llavors ho esperava o no ho esperava. La magnitud del que hem fet darrerament no sé si tinc la capacitat d’extrapolar-ho. Pujarem, lluitarem, farem un estadi... No, no. D’entrada, quan vam arribar, la idea era fer un pas endavant pel que fa al club i dotar-lo d’una capacitat de solidesa. D’allò vam passar a la idea de posar-nos-hi nosaltres i amb la nostra gent. Allò va derivar que necessitàvem un soci i vam trobar el City Group. Després vam pujar a Primera i vam pensar que no ho podíem deixar caure. Una cosa ha portat l’altra. Sí que és veritat que quan comences els projectes i després t’hi vas involucrant, penses en gran. Tot passava per intentar aconseguir el que tenim avui, que és un club que és relativament conegut, amb el qual la gent s’identifica, que intenta fer bé les coses dins i fora del camp... De tot això n’estem orgullosos i ho podem dir amb la boca grossa. 

Parlem de números. Què canvia ara jugant a Primera en relació amb competir a Segona? Pressupost, abonats...

És evident que el sostre salarial augmentarà amb el salt a la Primera. El pressupost serà d’uns 50 milions d’euros. El límit, no sabria dir si de 30, 27 o 32. Per aquí anirà la cosa. Ara era molt més baix i complicat de definir, però ha estat al voltant dels 10 milions. Socis i abonats? urant aquests anys a Segona la nostra afició ha sigut molt compromesa en la causa. En els moments més difícils i complicats que hem tingut, parlant de les patacades que hem patit, ens ha fet costat. Teníem uns 9.000 socis, un número més que decent. A Primera Divisió, tenint en compte que ampliarem la capacitat de l’estadi i hi haurà més de 13.000 seients, les expectatives no sé exactament quines són, però hi haurà més abonats. Són uns molt bon números en aquest sentit. Tot el que ens ha passat en els últims anys, hem generat més aficionats, més empatia. La gent s’ha volgut fer del Girona. Ja érem uns quants i ara crec que en serem més. El normal en aquesta situació és créixer. Una cosa seran els socis i una altra els abonats, això sí. I caldrà deixar algunes localitats per la venda al públic.

Seguint amb aquest fil. Serà més car veure el Girona a Montilivi a la Primera Divisió?

Adaptarem els preus perquè l’última referència que tenim a mà és de la temporada 2018/19.

Era necessari fer pagar els abonats per veure els partits de play-off? 

Això era súper necessari perquè venim d’uns anys en els quals hem patit bastants problemes econòmics, que ens han dut a fer diverses ampliacions de capital de molts diners. És que ho necessitàvem, de veritat. No ho vam fer perquè sí i sense cap argument al darrere, sinó per necessitats econòmiques. 

Estem més ben preparats que el primer cop que vam pujar, coneixem la categoria, ja no som uns nouvinguts a Primera.

decoration

L’experiència prèvia a l’elit, sobretot la segona temporada, què els va ensenyar?

El que hem après és que s’ha d’aconseguir que la plantilla sigui el més competitiva possible. I que cada partit serà difícil, perquè a la Primera Divisió la qualitat dels jugadors és molt important. Primer aconseguir això. Com més capacitat i més eines tingui l’entrenador, i també més nivell, tindrem més possibilitats de salvar-nos. I no patir el que vam patir fa tres anys. Ja no som nouvinguts, sinó que tenim experiència a la categoria. Sabem quin tipus de jugador volem. Crec que aquest ascens ens agafa en un molt millor moment que no pas l’anterior. Evidentment el descens del 2019 ens dona una alerta de què s’ha de fer i què no. Pensem què cal fer millor per tenir millor plantilla. Aquesta vegada hem de ser inconformistes fins al darrer dia de mercat.

Fa pocs dies va assegurar que només es necessitaven tres o quatre reforços.

Jo crec que nosaltres tenim una espina dorsal a nivell de plantilla que és important i que alhora dona el nivell per competir a la Primera Divisió i fer-ho amb garanties. Les plantilles les conformes amb dos o tres perfils de massa de jugadors. Quan jo parlava de tres o quatre reforços, em referia a tres o quatre futbolistes d’un nivell determinat. Un nivell important. Els que haurien de marcar les diferències. Ara a la plantilla en teníem una mica més de vint de jugadors. Ens quedarem els que ens quedarem, veurem quants ens necessitarem. I quan vinguin els fitxatges en seran tres, quatre o cinc amb experiència a la Primera Divisió, que marquin la diferència, com deia abans.

L’altre dia va explicar que Samuel Umtiti no estava descartat. Què volia dir amb això?

No, no volia dir res. Allò va ser una conya, en un programa de ràdio. Em van dir si m’interessaven alguns jugadors del Barça, com ara el propi Umtiti, Riqui Puig o l’altre. I jo, per no ser despectiu i dir que no m’interessava l’Umtiti, per exemple, vaig dir que no el descartava pas. Ostres, i llavors van comentar Ei, que ens has donat el titular. I just així és com va anar. Tothom ho va publicar. 

Havent pujat a Primera, no crec que Cristhian Stuani tingui ara la intenció de marxar. A ell, el que vulgui i quan vulgui.

decoration

Un altre nom propi i aquest el tenim aquí: Cristhian Stuani. Durant molts estius hi ha hagut el neguit de si marxaria. Ara el veu retirant-se a Girona?

Stuani va fer una aposta l’any que vam baixar i no se n’ha parlat prou, encara. Ara li donarem les medalles que en aquell moment ja li hauríem d’haver donat. Ens ho vam prendre com una cosa quotidiana. Ara, havent pujat a Primera Divisió no el veig jo que vulgui marxar. Perquè aquí està bé, està encantat. En el moment que ho tenia millor per anar-se’n no ho va fer. Ara, que suposadament tot li va de cara per quedar-se, el normal és que continuï. Amb Stuani, el que vulgui i quan vulgui. És així.

I el club en cap moment s’ha plantejat que pel bé de l’economia, sobretot a Segona, hauria estat millor que se n’anés Stuani? 

A veure, es pot pensar això, però al mateix temps pots mirar-ho des d’una altra perspectiva. Perquè sempre es necessita gol i ell està bé, i amb un jugador així sempre estàs més a prop d’assolir l’objectiu. A Segona Divisió, si comences a treure i retallar, tot i que estàs obligat a fer-ho, has de fer esforços per no treure-t’ho tot de sobre. Pesaven molt més les coses positives pel que fa Stuani que no pas la despesa negativa que ens suposava. 

Quan es va baixar a Segona, el Girona era el més ric de la categoria. Va ser equivocat invertir-ho tot en una plantilla que no va rendir el que s’esperava?

Aquell any, i tothom ho va dir, crec que es va fer una molt bona plantilla. Potser a dia d’avui faríem coses diferents, no li dic que no, potser dos o tres jugadors que no haurien sigut necessaris. Però és molt fàcil parlar ara. Intentàvem tenir una vintena d’homes molt competitius i doblar les posicions, que el primer i el segon fossin igual de bons. Que aquesta competició interna fos el motor que rodés durant tot l’any. Vam fer una plantilla potent perquè tots competissin contra tots. A la mitja punta, per exemple, teníem en Borja García i al mateix temps en Samu Saiz. Entre ells havien de competir. El paper això ho aguanta tot, però llavors ve el dia a dia, la gestió, qui vol guanyar i qui no... I és aquí, a nivell de gestió, que potser faríem coses diferents. La realitat és que no ens va funcionar.

L’alcaldessa, Marta Madrenas, ha explicat que ha parlat amb vostès amb la voluntat de fer coses a Montilivi. Quines coses?

Nosaltres no hi hem deixat de fer coses!

Guardiola, a Montilivi durant els actes de l'ascens Marc Martí

Sí, però hi ha gent que va al camp de l’Osca, per exemple, i queda meravellat amb el tipus de reforma que s’hi ha fet. A l’estadi tot segueix sent provisional...

Sí, però no podem fer-ho tot. Primer de tot, el camp de l’Osca és de propietat. El nostre és de concessió. Vam baixar a Segona i vam tenir el dilema de què fer: si una plantilla potent i mantenir Montilivi com el tenim, o renovar l’estadi i construir una plantilla no tant potent. Perquè si no es torna a pujar mai més, el camp serà molt maco però no hi vindrà ningú. També entra aquí la Ciutat Esportiva, que serà propietat nostra i quedarà el dia de demà, podent formar jugadors com l’Arnau, Artero, Ureña i companyia. S’ha de decidir. Això no treu que poc o molta inversió a Montilivi se n’ha de fer. 

O un altre dilema: es vol reformar aquest camp o fer-ne un altre?

És que aquí entraríem en una altra discussió. Si passen els anys i tenim una important quantitat de diners, potser haurem de decidir si refem Montilivi o fem un estadi nou. Imaginin que ens consolidem a Primera i tenim 50 milions per fer coses. Hi haurà opinions de tota mena. Els que voldran quedar-se aquí perquè el lloc és magnífic i històric, i els altres, que pensaran que el millor és comprar-se un pis nou que no pas reformar el que ja tens. De moment, la nostra prioritat és mantenir la plantilla competitiva, intentar fer un pas en el tema de la ciutat esportiva, disposar d’una base potent i consolidar-nos a la Primera Divisió. Montilivi? Si podem anar millorant coses, ho farem. Perquè sí, el camp està en un lloc molt maco, les vistes estan molt bé, però l’estadi no està massa ben fet. 

I tenen clar per on es podria començar a millorar?

Sí, sí, sí. Hi ha plans per fer front a la reforma. Quantes fases, quant ens costaria, què hi va a la primera fase, a la segona... Si comences per aquí, per allà. Hi ha diferents escenaris, depenent de quina és la nostra capacitat econòmica. Baixar a Segona ens ha impossibilitat tirar tot això endavant. I has de fer una ampliació de capital de 22 milions d’euros per poder tenir durant tres anys una plantilla competitiva. Que això no t’assegura res, sinó lluitar per no perdre la categoria. Ens ha sortit bé, perquè hem pujat de nou. 

Vilablareix és, per moltes coses, l’opció de construir-hi la ciutat esportiva que a tots plegats ens fa més patxoca.

decoration

Ha nomenat la ciutat esportiva. Vilablareix és la primera opció?

Teníem tres opcions. Vilablareix és una d’elles, és veritat. Després n’hi ha alguna altra. Però Vilablareix, en general, és la que fa més patxoca per la situació i per tot plegat. Però això és com el que dèiem. En funció d’això, es pot fer allò altre. S’ha de tenir un pla A i un pla B. 

Però sigui on sigui, la primera pedra s’ha de posar aquesta temporada vinent?

Sí. És clar. Perquè l’objectiu d’ara, a nivell patrimonial, és tenir-ho el més aviat possible en marxa.

Per tant, en quin moment exacte es troba la construcció de la ciutat esportiva?

Estem en el punt que s’ha d’acabar d’arribar a un acord econòmic i hi ha temes legals i de requalificació pel mig. Ens hem d’assegurar que no fem una inversió i després no es pugui fer res de res. Si aquesta opció, que és la primera, no tira endavant, doncs provarem amb la segona. Els diners, la inversió, el vist-i-plau per començar ja, ho tenim i està fet. 

Havent pujat a Primera hi haurà estada a Manchester?

La intenció és que sí, tothom està a favor de passar una setmana a Manchester. Però com és evident, tot dependrà de les dates i de la disponibilitat de les instal·lacions.

Ha incidit molt en el fet de comptar amb una plantilla competitiva. On no hi ha tanta preocupació és a la banqueta. Amb Míchel, per fi s’ha trobar l’entrenador ideal?

Sí. Crec que l’hem trobat i que ell també ens ha trobat a nosaltres. És una bona comunió la de Míchel i el Girona. Per sort, en aquest sentit tenim a on construir de veritat, que és al voltant de l’entrenador, a qui ja vam renovar abans de pujar.

Compartir l'article

stats