El diumenge 15 de maig passat el filial del Girona s’acomiadava de la temporada amb una nova decepció, després de perdre la final autonòmica amb un empat contra l’Olot a Rubí (1-1) i quedar-se sense l’oportunitat per optar a l’ascens a Segona RFEF. Va ser un cop molt dur, especialment per a futbolistes com Pau Víctor, Jona Morilla o Àlex Sala que l’any anterior ja havien viscut una experiència igual de tràgica en el play-off amb una derrota contra el Cerdanyola (2-3) que va privar-los d’accedir a la final. Mentre la majoria donava el curs per finalitzat i marxava de vacances, hi va haver uns quants jugadors de la plantilla d’Axel Vizuete que van quedar-se a terres gironines per continuar treballant. Aquest cop ho farien sota les ordres de Míchel Sánchez amb el primer equip, per mantenir la dinàmica que havien portat durant bona part del curs.
Així doncs, els joves Ricard Artero, Pau Víctor, Àlex Sala, Óscar Ureña, Èric Monjonell, Jona Morilla i Gabri Martínez van acompanyar el Girona en els entrenaments a La Vinya per aportar competitivitat a l’equip de Míchel i no només això sinó que també van formar part de les convocatòries. Primer va ser la classificació per al play-off a Burgos (0-0); després els dos partits davant l’Eibar amb una remuntada històrica a Ipurua (0-2); i tot seguit la final contra el Tenerife amb un desenllaç apoteòsic a l’Heliodoro (1-3). El migcampista de La Bisbal, Ricard Artero, i l’extrem de Figueres, Óscar Ureña, fins i tot van gaudir d’un parell de minuts entrant en el temps afegit del duel d’anada contra els de Lluís Miquel Ramis a Montilivi (0-0). El major premi per a tots, però, va ser sens dubte l’ascens a Primera Divisió. Això no els ho pot treure ningú. I més enllà de ressaltar en el seu currículum, els quedarà gravat a la memòria per sempre.
La felicitat que desprenien era contagiosa. Tant a l’Heliodoro, formant part d’un vestidor que acabava de tocar el cel, com a la celebració de l’endemà amb una rua pels carrers de Girona que va concloure amb una festa a l’estadi de Montilivi. El club va tenir el detall de reconèixer-los el mèrit i va fer-los sortir un per un del túnel de vestidors perquè poguessin emportar-se els aplaudiments d’una afició entregada i agraïda pel que s’havia aconseguit. Com es va dir, «el futur del Girona està assegurat» gràcies a jugadors com ells. Enguany sí, les llàgrimes per no haver aconseguit l’ascens a Segona RFEF amb el filial van acabar sent d’alegria per formar part del segon ascens de la història del Girona a Primera Divisió.
Una plaça a Segona RFEF?
Mentrestant, el club sondeja la possibilitat d’adquirir igualment una plaça a la Segona RFEF. L’ascens del primer equip a Primera canvia l’escenari i, per tant, com més amunt competeixi el filial millor serà per als interessos blanc-i-vermells. A part d’haver-hi major exigència en la competició, jugar en una categoria superior obriria el ventall de captació de joves talents. Una tasca per la qual el club porta treballant des de fa temps i que està obtenint uns èxits evidents.
Per poder optar a la Segona RFEF, el Girona haurà d’esperar al dijous de la setmana vinent per conèixer si a la categoria queden places lliures a causa dels impagaments per part de clubs que no puguin assumir-ne els costos i que, conseqüentment, comportarien els respectius descensos administratius. En aquest sentit, els gironins podrien pujar per una de les places tenint en compte que tenen l’aval per mèrits esportius -van quedar eliminats al play-off- i, sobretot, solvència econòmica. Si fins ara el Girona havia valorat l’opció de cedir jugadors al Costa Brava, podria ser que finalment no fos necessari. La delicada situació econòmica dels blaugrana, i d’altres equips, pot derivar en la pèrdua de la Segona RFEF i, llavors, els gironins podrien aspirar a adquirir les places que deixessin buides.
