Diari de Girona

Diari de Girona

Quique Cárcel: vuit anys fent d’arquitecte de les plantilles del Girona

L’actual director esportiu va arribar a Montilivi el 3 de juliol de 2014 com a relleu d’Oriol Alsina

Quique Cárcel arriba a Montilivi el dia de la celebració de l’ascens. | MARC MARTÍ

Les pàgines més boniques de la història del Girona no s’entendrien sense la figura de Quique Cárcel. També n’hi ha de tristes i cruels, però formen part del passat i el més confortant és que l’última té un desenllaç feliç. Després d’aconseguir l’ascens a Primera amb el triomf del conjunt dirigit per Míchel Sánchez davant el Tenerife (1-3), el director esportiu, a banda de mostrar-se «molt feliç», va comentar la «seguretat» que havia sentit veient el partit per fer desaparèixer els «fantasmes» de les edicions anteriors. En gran part va ser per la confiança que té envers Míchel, com ja va demostrar renovant-lo abans de tenir lligada la participació al play-off. És recíproc. I és que per al tècnic madrileny, Cárcel és «el gran artífex de l’ascens». Aquest diumenge farà vuit anys de la seva presentació a Montilivi al costat de l’aleshores president Francesc Rebled, procedent de l’Hospitalet. En tot aquest temps s’han viscut més alegries que no pas decepcions, tot i que tampoc han estat alienes les crítiques a la seva planificació o a la nul·la capacitat de reacció que va tenir el 2019 per mirar d’evitar el descens de Primera, quan Eusebio va fer 3 punts dels últims 30.

És difícil mantenir la prudència en el discurs quan darrere tens un munt de persones que et pressionen agafant-se, amb raó, a tots els moments d’èxit que ha protagonitzat el Girona en l’última dècada. Cárcel no va gosar pronunciar la paraula ascens durant tota la temporada passada, malgrat que hi cregués. «És la vegada que he vist aguantar més la pressió a l’equip», va dir. Arran d’això i molts altres factors, els blanc-i-vermells han tornat a Primera. Se li gira la feina, i no pas poc, al director esportiu. Amb menys marge que cap altre dels 19 equips que l’acompanyen en la màxima categoria del futbol estatal, haurà de confeccionar una plantilla de garanties per fer créixer el projecte a l’elit.

No és cap novetat per a Cárcel treballar contrarellotge. En els vuit anys que farà que és al Girona, ha hagut d’adaptar els timmings dels fitxatges a cinc promocions d’ascens. Havent sigut només una, la d’enguany, profitosa. Des que va aterrar a Girona el juliol de 2014 per rellevar un Oriol Alsina que tornava a Llagostera per dirigir-lo a Segona A, ha portat el club fins al play-off en sis ocasions. Contra el Saragossa (14-15) es va caure en les semifinals, perdent l’ascens directe en el fatídic duel contra el Lugo; mentre que amb l’Osasuna (15-16); l’Elx (19-20); i el Rayo Vallecano (20-21) el somni s’acabaria en la final. A més, va tocar el cel de Primera per primer cop en la història amb l’ascens del 4 de juny de 2017; mantindria l’equip el curs següent (17-18), però baixaria al cap de dos anys a Segona sense cap mena de reacció. Cárcel és admirat i criticat alhora -se li van retreure, per exemple, els fitxatges de futbolistes com Marlos Moreno o Seydou Doumbia-, però és probable que sense ell el Girona no seria avui un equip de Primera. El seu vincle es mantindrà coma mínim fins al 2025 després que el club l’hagi renovat aprofitant també l’ampliació de contracte del tècnic Míchel.

Quan Quique Cárcel va arribar a Montilivi el Girona acabava de firmar una permanència agònica de la mà de Pablo Machín, ratificada amb una victòria contra el Deportivo a l’estadi (3-1) en la darrera jornada. El responsable tècnic era aleshores Oriol Alsina, encarregat de fitxar el tècnic sorià com a últim intent a la desesperada per no caure al pou de l’antiga Segona B. Alsina, però, va veure com pujava el Llagostera a Segona A i va acabar deixant el Girona per centrar-se en el seu projecte personal. Ell, però, va ser qui va recomanar Cárcel al club.

Vuit anys després el director esportiu continua al càrrec. Més reforçat que mai, perquè als vuit anys que complirà diumenge si res no es torça ni afegirà, mínim, tres més.

Compartir l'article

stats