El Girona ja és de Primera però, quasi bé sense temps per festejar l’ascens, la direcció esportiva ja està treballant de valent per poder confeccionar una plantilla el més competitiva possible. Està clar que Quique Cárcel i tot el seu equip tècnic ja estan acostumats a treballar en dues direccions, el Girona sempre ha lluitat fins al final de cada campionat per pujar de categoria, fet que obliga al club a estar atent al mercat tan si es juga a Primera com a Segona.
Plantilla equilibrada. A Primera divisió el Girona jugarà 8 partits menys dels que ha jugat aquesta temporada, la Lliga és de 20 equips enlloc dels 22 de Segona i no hi haurà partits de promoció. Tot i així l’alt nivell d’exigència i davant un objectiu clar que passa per mantenir-se és necessari confeccionar una plantilla que mantingui un equilibri atac-defensa, que disposi de dos jugadors vàlids en cada posició i que es pugui adaptar a diferents sistemes de joc. Míchel ha utilitzat varis sistemes durant aquesta temporada, fins i tots variava el dibuix durant els partits segons les necessitats amb l’objectiu de dotar de recursos als futbolistes blanc-i-vermells. Tot i que va arribar amb la idea de jugar amb 4 al darrere, tres migcampistes, dos extrems i un davanter centre, l’entrenador madrileny va modificar el sistema. L’equip va millorar molt amb els tres centrals, els dos carrilers, dos mig centres, dos jugadors d’enllaç i un punta. Cal incorporar futbolistes polivalents amb capacitat d’adaptar-se a varies posicions.
Futbolistes perfil Míchel. La idea de joc que proposa Míchel Sánchez concorda amb el que vol la direcció esportiva, de fet tècnic i director esportiu han demostrat en moltes ocasions que veuen el futbol de la mateixa manera. Quique Cárcel es veu reflectit en el que proposa l’entrenador, mentre aquest ha comprovat com el director esportiu confiava en ell en les pitjors moments de la temporada. Aquest lligam ha de servir perquè els fitxatges que arribin a Girona siguin de futbolistes que agradin tant a Quique Cárcel com a Míchel. Des de la direcció esportiva es marca un estil de joc, una idea, d’aquí la renovació del tècnic abans de jugar-se la promoció. El concepte futbolístic per davant de la categoria. Ara un cop ja sabem que el Girona jugarà a Primera, cal incorporar futbolistes que tinguin la capacitat de dominar el control del partit mitjançant la possessió, defenses i mitjos que també dominin el bon tracte de la pilota en les fases d’inici i creació i jugadors d’atac que tinguin mobilitat i capacitat de jugar entre línies. No cal oblidar que davant una temporada molt exigent caldrà disposar de jugadors intensos en la pressió, agressius en defensa i molt solidaris alhora de contrarestar a qualsevol equip de la categoria.
Els millors han de seguir. La base de l’ascens ha de continuar, els futbolistes que més han participat en la fase final de temporada estan en dinàmica positiva i cal aprofitar la inèrcia que suposa per a ells jugar a Primera divisió. Juan Carlos ha fet molt bona temporada, decisiu en alguns partits ha sumat i ha guanyat punts. Al darrere, la tripleta de centrals també ha acabat a un bon nivell: Juanpe, Bernardo i Santi Bueno necessitaran al seu costat com a mínim dos centrals de nivell que ja tinguin experiència a Primera divisió i augmentin la competència a l’eix de la defensa. Als carrils, Arnau Martínez i Valery Fernández també s’han consolidat en un sistema de joc que els afavoreix. Al centre del camp sembla que Pol Lozano es quedarà a l’Espanyol, es tracta d’un futbolista que ha aportat molt, equilibri atac- defensa, continuïtat en el joc i un bon treball tàctic, situant-se per davant els centrals. Aleix Garcia també ha participat molt en els plantejaments de Míchel i es mereix seguir. Cal veure quines opcions tindrà Ramon Terrats. El jove mig centre ha passat per una temporada estranya, les lesions l’han perjudicat en moments importants però Míchel, quan ha estat disponible, l’ha considerat un jugador important. En atac caldrà esperar què passa amb la cessió d’Àlex Baena. El futbolista del Vila-real ha marcat diferències jugant entre línies, ha estat desequilibrant encarant adversaris i aconseguia superioritats numèriques en una zona on és difícil jugar. Seria una bona noticia que pogués continuar. Stuani ha de seguir com a emblema i símbol de l’equip. La seva personalitat és necessària en un vestidor on arribaran jugadors nous, el golejador uruguaià mantindrà el seu idil·li amb el gol, tot i que és molt necessari que l’acompanyin dos davanters més que puguin millorar la zona on es marquen les diferències, la zona de finalització.
Fitxatges que marquin diferències. Els canvis a la plantilla han de servir per millorar el que hi ha fins ara. L’equip ha pujat de forma meritòria, però sense reforços aquesta plantilla tornaria a Segona immediatament. És necessari incorporar jugadors que millorin el que hi ha. Cal reforçar totes les línies. A la porteria calen dos porters de màxim nivell. Si la idea és jugar amb 3 centrals, com a mínim en faran falta dos més i els que arribin també han de poder ser titulars. Al centre i a la zona de finalització és on cal ser més precís. Amb paciència, però intentant disposar del màxim d’efectius per a la primera jornada del campionat. Quique Cárcel ha de buscar els jugadors que s’ajustin al sistema de joc i sobretot al pressupost previst. L’aportació del City també serà important, s’ha d’aconseguir la cessió de futbolistes que tinguin futur però que alhora tinguin nivell per competir a la Primera divisió espanyola. El marge salarial també marca quins tipus de jugadors es poden incorporar. Quan els diners marquen un topall, les possibilitats també queden limitades i, com quasi sempre passa tots els clubs del perfil com el Girona que volen els mateixos jugadors, la tasca és complicada.
