Ja no queden pràcticament restes del que va ser la llar del Girona FC -també del Girona CH i el CT Girona- a l’època, però semblava com si fos ahir. Els records es mantenien intactes. El camp de Vista Alegre va celebrar ahir el seu centenari rememorant el primer partit que s’hi va disputar el 29 de juny de 1922 entre la UD Girona i el Barça de Joan Gamper (2-5). Aquell va ser l’inici d’un espai únic i irrepetible. Amb motiu de l’efemèride, l’Associació de veïns i veïnes de Vista Alegre i Carrer del Carme va crear la comissió del centenari per dur a terme l’organització de diversos actes, que van començar la vigília de l’ascens del conjunt blanc-i-vermell a Primera, per revifar la història del que des de sempre ha estat l’ànima del barri. D’ara endavant, al parc en el qual va acabar convertint-se l’antic estadi ja hi llueix una placa commemorativa perquè tothom tingui constància del passat en el qual tothom coincidia que Vista Alegre era un camp que «ho tenia tot». El gironins van deixar de jugar-hi l’any 1970 arran de la inauguració de Montilivi.
Fa temps que treballem en la recuperació del barri. El parc de Vista Alegre n'és l'embrió i el nostre signe d'identitat
Per als veïns i veïnes de Girona, sobretot els més grans, Vista Alegre és un emblema. Primer ho era com a camp de futbol, de tennis, hoquei o, fins i tot, voleibol; i ara ho és com a parc. S’hi respira un ambient diferent que cal perseverar. Per això, van treure pit de la seva memòria col·lectiva. Sense la presència finalment de l’alcaldessa de Girona, Marta Madrenas, el vicealcalde Quim Ayats, el president del Girona FC, Delfí Geli, i el president de la comissió del centenari Josep Fortià van destapar la placa commemorativa dels 100 anys del Camp de Vista Alegre. «El nom de Vista Alegre és d’arrels populars» s’explica sobre el que va ser «el temple de l’esport i la cultura». Per a Fortià, és l’«embrió» i el «signe d’identitat» del seu barri. En aquest sentit, calia recuperar-ho. A més a més, «molts volien parlar de les tardes de diumenge a l’estadi». I quines tardes!
Com reflectia el documental de Quim Paredes 100 anys del Camp de Vista Alegre, l’arribada de la UD Girona va suposar un «trasbals» en un barri obrer com aquell. Immediatament va convertir-se en un «lloc de trobada social de tot Girona». Així ho recordaven els protagonistes de la història. Des de jugadors fins a veïns, absolutament tots coincidien que Vista Alegre era un camp envejat per molts. «Era molt ben considerat arreu i tothom volia venir a jugar», explicava Mariano Lloveras, que va ser a l’acte i també apareix al vídeo. Jordi Danés apuntava en el documental que «era un camp molt ben cuidat amb un desnivell gros, d’uns 1,5 metres. Quan plovia, els del meu costat em veien de genolls perquè s’hi feia un bassal enorme». O Nitus Granados, que no va poder assistir a l’homenatge, hi explica que «havia jugat en camps importants i el del Girona era admirable». D’anècdotes no en van faltar. Tampoc de com s’ho feia la gent per entrar a l’estadi malgrat no tenir l’accés garantit. S’hi aplegaven milers de persones.
Era un camp molt ben cuidat amb un desnivell gros, d'1,5 metres. Quan plovia, al meu costat em veien de genolls
Els records són inesborrables. El camp de Vista Alegre va acompanyar el Girona FC en els seus primers passos. «Vista Alegre va formar part del teixit social i cultural de Girona amb jugadors que la majoria eren gironins. Hi han passat grans jugadors com Isidre Sala. Que han estat importants, no només a casa nostra o al futbol nacional sinó internacional. Vista Alegre va funcionar i avui ens permet que el Girona FC sigui on és (Primera) gràcies a la tasca de totes les persones que han passat pel club», va afirmar Delfí Geli. Diversos exjugadors com Lloveras, Josep Ribera, Llorenç Riera i Lluís Busquets, o l’antic massatgista Ricardo Soley no es van perdre l’acte, que va reunir 200 persones.
