Acabades les celebracions, les vacances dels jugadors estan en dansa però no pas ha arribat el moment de parar a Montilivi. És precisament ara quan hi ha més feina, tenint en compte que l’equip s’hi posarà de nou ben aviat i que a mitjan agost tocarà competir i aquesta vegada, a la Primera Divisió. Tancat el mes de juny, el Girona anunciava que fins a vuit futbolistes acabaven la seva vinculació amb el club, pel que Míchel, ara per ara, va força curt d’efectius. És evident que ni de bon tros la plantilla quedarà així, com també que es necessiten fitxatges per afrontar un curs que no només serà il·lusionant, sinó sobretot exigent.
La direcció esportiva ja fa temps que ha obert una bona colla de carpetes i espera anar-les tancant a mesura que avancin les setmanes i abans que s’acabi el mercat d’estiu. És el moment dels rumors, del ball de noms. Amb totes les posicions per reforçar, hi ha feina per davant i Quique Cárcel, en consonància amb el cos tècnic i també la plana major, pentina el mercat tot buscant les peces indicades. Algunes d’elles, amb el factor extra de la nostàlgia. Un recurs habitual que, en força ocasions, ha acabat funcionant. És aquí on apareixen alguns vells coneguts. Ja no només per parlar en condicional, sinó perquè són opcions que hi ha al damunt de la taula, que estan activades i que fins i tot podrien arribar a bon port.
A escena apareix Pere Pons. Una alternativa que sembla cantada, perquè reuneix un munt de característiques que el converteixen en un futbolista llaminer pel Girona, però que va més enllà ja que la possibilitat que torni és ben real. Forjat al Girona i al primer equip des de fa una dècada, el descens del 2019 i la possibilitat de continuar jugant a Primera que li va oferir l’Alabès van ser factors que van provocar la seva marxa. Tres anys després, els camins poden tornar-se a creuar si s’acaben entenent totes les parts implicades. Amb l’arribada del mes de juliol, el migcampista ha quedat lliure. No s’ha de pagar traspàs per ell. Un factor a tenir en compte. L’altre, i un d’important, el seu passat recent. Amb l’equip de Montilivi acumula 210 partits oficials. En són 82 els que ha arreplegat a l’Alabès després de tres temporades a Primera.
Pere Pons ve de col·leccionar 82 partits amb l'Alabès però en són 210 els que ha disputat amb el Girona, club on hi ha viscut experiències de tota mena
Existeix interès per part del Girona? Sí. No es queda pas aquí la cosa. S’ha preguntat per la seva situació, perquè és un futbolista que agrada. El que encara no s’ha posat al damunt de la taula són xifres i condicions. Una i altra part han aproximat postures, s’ha parlat de la seva possible incorporació i poca cosa més. Cal avançar encara, aprofundir i mirar d’arribar a una entesa, si acaba sent una de les opcions escollides. Agradar, això sí, agrada i bastant. Pel perfil futbolístic i perquè és de la casa. Ara està per veure si en els propers dies s’intensifiquen els contactes, un clar símptoma que l’operació continua endavant. Aquest darrer curs, Pere Pons l’ha tancat amb 28 partits entre Lliga i Copa, 18 d’ells sortint a l’onze titular. En total són 1.434 minuts i un gol, el que va fer al camp del Vila-real i que no va servir per evitar la derrota (5-2).
La situació de Carlos Clerc
Un altre nom propi. Ara, torn per a Carlos Clerc. Només va jugar una temporada al Girona, la 15/16, en una de les moltes promocions fallides. Va ser un futbolista important i el seu pas previ per consolidar-se a la Primera Divisió, on hi ha acabat acumulant 103 partits vestint les samarretes de l’Osasuna i el Llevant. Després de viure els tres últims anys al conjunt valencià, tots ells a la màxima categoria, i de col·leccionar-hi 85 aparicions, ha quedat lliure i busca equip. Quique Cárcel coneix perfectament la seva situació i ja s’hi ha interessat. Tampoc el perd de vista Míchel, qui ja el va voler uns anys enrere.
El Girona s’ha quedat, ara per ara, sense Jairo Izquierdo ni David Juncà -amb el de Riumors encara hi ha una conversa pendent per parlar del seu futur- i per tant necessita reforçar la banda esquerra de la seva defensa. Clerc, que pot jugar en línia de cinc fent de carriler i també de quatre homes, com a lateral més pur, veuria amb molt bons ulls tornar. Té bon record del seu any a Girona i estaria a prop de casa, un punt a favor tenint en compte que acaba de ser pare. De moment, les negociacions no han avançat. Res en ferm. Però hi ha interès, d’uns i altres. S’ha parlat del tema i més que se’n parlarà en els propers dies, a mesura que el mercat avanci i es produeixin més moviments.
