Quiosc

Diari de Girona

Montilivi també mantindrà oberta la porta de sortida durant aquest estiu

El Girona no només treballa per concretar fitxatges que elevin el to competitiu de la plantilla per l’exigent prova de nivell que suposa jugar a Primera, sinó també perquè marxin aquells jugadors que per sou o rendiment no hi tenen cabuda

Jordi Calavera, en un entrenament del curs passat, és un dels jugadors amb contracte que, ara per ara, no entren en els plans de Míchel. | GIRONA FC

Com si d’una operació bikini es tractés, només arribar l’estiu la plantilla del Girona s’ha ben aprimat. Ha perdut pes. Amb el canvi de mes, de juny a juliol, el punt i final d’alguns contractes, ja sigui de jugadors en propietat o d’aquells que han estat cedits, ha provocat una mena d’èxode de futbolistes. Té menys matèria primera Míchel Sánchez i això que només falta una setmana per posar-se a treballar de nou. Amb un mes i escaig per davant, i tota una prova de foc com ho és tornar a competir a la Primera Divisió, al club tothom és conscient que els reforços són ben necessaris. Ara bé, a l’estiu no només queda oberta la porta d’entrada. Arribades n’hi haurà, és clar, i no pas poques perquè cal elevar el nivell competitiu del vestidor. Tanmateix, les sortides no estan pas descartades. És més, se n’esperen. Ja sigui per rendiment, per sou o per d’altres motius, algunes de les peces no acaben d’encaixar. Treballa també la direcció esportiva en aquest sentit i en les properes setmanes, a banda de cares noves, també n’hi haurà d’algunes ja conegudes que hauran de fer les maletes per provar sort en un altre lloc.

La fotografia general és la següent. En relació al mes passat, ara mateix només hi ha 13 futbolistes amb dorsal del primer equip. Són els porters Juan Carlos i Ortolá; els defenses Santi Bueno, Bernardo i Juanpe; els migcampistes Terrats, Kébé, Aleix Garcia, Borja García, Valery, Samu Saiz i Iván Martín (cedit pel Vila-real); així com l’atacant Cristhian Stuani. A tots ells se’ls afegeix Arnau Martínez, que fins ara ha lluït el 38 a l’esquena, però sempre ha treballat a les ordres de Míchel i ha sigut dels futbolistes més utilitzats. Ja en tenim 14. I aquí apareixen els que, tot i ser propietat del Girona, han marxat cedits aquesta última temporada. Tot el curs o només uns mesos. Estem parlant de Jordi Calavera (Sporting) i Àlex Gallar (Cartagena), un i altre a la Segona Divisió, així com també dels joves Jonathan Dubasin (UD Logronyès), Arnau Ortiz (Penya Deportiva), Iván Zamorano (Constància) i Ilyas Chaira (Costa Brava), en d’altres categories.

Tenen tots ells cabuda a la Primera Divisió? És evident que no i, per tant, toca engegar la maquinària per trobar-hi una solució. Els més joves, està per veure quins d’ells faran la pretemporada i quins se n’aniran directament sense posar-se a les ordres de Míchel. Dubasin, després d’un molt bon any a Primera RFEF (37 partits, 12 gols) podria tenir una oportunitat a l’estiu però és poc probable que tingui cabuda a la plantilla. Ortiz, Zamorano i Chaira no es quedaran per competir a l’elit; ara s’ha de veure si marxaran de nou cedits o si se’ls rescindirà.

Toca pujar un esglaó. Torn per a Jordi Calavera i Àlex Gallar. Un i altre tenen encara un any més de contracte, però no entren en els plans i, per tant, hauran de marxar. Alguns equips de Segona ja han preguntat pel lateral (Racing o Sporting, per exemple), mentre que per a l’atacant, un dels fitxatges estrella de l’estiu del 2019, s’hi ha interessat i de quina manera el Màlaga, que està disposat a llançar la casa per la finestra per fer un equip competitiu que lluiti per l’ascens. Fa tres anys, perquè Gallar aterrés a Montilivi el club es va gastar un milió i mig d’euros, una quantitat que s’ha inflat amb d’altres variables. El sou, elevat, no va correspondre al rendiment del jugador: cap gol en 39 partits. Ha encadenat dues cessions al Cartagena (62 partits i 5 gols) i ara es busca una fórmula perquè se’n vagi i no compleixi l’últim any que li queda de contracte.

No són aquestes les úniques sortides que es poden produir al llarg de l’estiu. Tot dependrà també de les incorporacions que s’acabin fent i de quines posicions quedin més o menys reforçades. Vagi com vagi, sí que s’estudiarà al detall la situació de Samu Saiz, un futbolista que ara fa un any tenia ja les maletes preparades per marxar, però que es va acabar quedant i que mai ha arribat a explotar ni a rendir en relació al seu estatus, currículum i salari. El vincle amb el migcampista acaba el 2023, la seva relació amb Míchel és clarament d’amor-odi i és dels jugadors que més diners perceben de la plantilla. La seva és una de les carpetes que Quique Cárcel té al damunt de la taula. També està per veure què passa amb els més joves del primer equip, com ho són Ramon Terrats i un Ibrahima Kébé que encara uns mesos de recuperació després d’operar-se. Tot dependrà de si Míchel els vol i de si hi ha més o menys competència al mig del camp, que puguin o no sortir cedits. I Arnau? Alguns equips s’hi han interessat, sense presentar oferta això sí. La seva clàusula s’ha multiplicat amb l’ascens i la intenció del jugador, de moment, és quedar-se.

Compartir l'article

stats