El 21 de juliol de 2017 no és una data qualsevol. Com a mínim, no per Girona. Avui fa exactament cinc anys que es va fer oficial el fitxatge de Cristhian Stuani, un jugador que és història viva del Girona FC i que ho serà per sempre perquè, a no ser que en el futur algú sigui capaç de superar-lo, el davanter uruguaià és el màxim golejador de tots els temps del club blanc-i-vermell. S’acaben els adjectius per descriure què representa el Matador de Tala a Montilivi. És la insígnia de l’equip, un mite, un exemple, el capità, l’heroi... Tothom el té com a referent.
Stuani va arribar l’estiu de 2017 procedent del Middelsbrough anglès, comprometent-se amb els gironins per tres temporades. El seu idil·li amb el Girona, però, seria tan fort que primer ampliaria el seu contracte per un any més i després, a principis de juliol de l’any passat, renovaria fins al 2026. Va incorporar-se coincidint amb el debut a Primera i, des d’aleshores, les ha viscut de tots colors. Durant tot aquest temps hi ha hagut decepcions, sí. Però, sobretot, alegries i moments plens de felicitat. Anem a pams.
El primer curs del charrúa a Montilivi no va ser precisament discret (2017-18). Autor de 21 gols, Stuani va acabar cinquè en el rànquing de pitxitxis de LaLliga per darrere Iago Aspas (22), Luis Suárez (25), Cristiano Ronaldo (26) i Leo Messi (34). Aquell equip dirigit per Pablo Machín, que va aconseguir mantenir la categoria amb una meritòria desena posició, fins i tot somiaria amb Europa. No obstant això, el següent (2018-19) tindria un desenllaç fatídic malgrat les 22 dianes que va marcar entre Lliga, Copa del Rei i Supercopa de Catalunya donant un títol al Girona amb una victòria contra el Barça a Sabadell (0-1). Allò representaria l’inici d’un malson que no es trencaria fins el passat mes de juny a Tenerife. El conjunt blanc-i-vermell dirigit per Eusebio Sacristán va perdre la màxima categoria, veient com se li escapava de les mans. Aquell sacrilegi costaria car. Stuani ho sap de primera mà.
Arran del descens a Segona, el davanter uruguaià s’autoexigiria el deure de retornar el club a l’elit. Més enllà de col·lectiu, que també ho era, va ser un repte personal. La temporada 2019-20 a plata va superar tots els registres de la seva carrera esportiva. Ni els canvis a la banqueta amb Juan Carlos Unzué, Pep Lluís Martí i Francisco Rodríguez van distreure’l del seu objectiu. Stuani va fer un rècord amb un total de 31 gols i malgrat que ser el pitxitxi de Segona va servir per apropar l’equip a l’ascens, els gironins finalment es jugarien el premi gros en el play-off i perdrien la final del play-off contra l’Elx en la qual va ser expulsat. El cop va ser fortíssim, però, com sempre, l’uruguaià va continuar implicat amb el projecte.
L’exercici 2020-21 viuria, segurament, una de les etapes més delicades de la seva trajectòria. Els problemes físics van impedir-li participar i ajudar el Girona tant com desitjaria. Tot i així, va refer-se disputant 29 partits i marcant 10 gols. Els blanc-i-vermells tornarien a jugar el play-off i es plantarien un altre cop a la final, però tampoc se’n sortirien i seria el Rayo Vallecano qui pujaria. Ah, i com l’Elx, també ho faria a Montilivi.
La passada temporada (2021-22), per fi, la sort va somriure al Girona. Tot i que el punt d’inflexió va ser l’arribada de Míchel Sánchez. Amb l’entrenador de Vallecas, Stuani va aconseguir recuperar la seva millor versió. No només repetiria com a pitxitxi de Segona amb 24 gols, sinó que atraparia els 100 gols amb el club blanc-i-vermell per acabar convertint-se en el màxim golejador de la història de l’entitat superant Arcadi Camps (105) -des del 2019 que ja era el màxim realitzador al futbol professional per davant de Jandro (37) i Felipe (35).
Ara bé, el major èxit que va assolir va ser sense cap mena de dubte l’ascens a Primera Divisió amb un triomf en la final del play-off davant el Tenerife (1-3). Stuani va ser l’encarregat d’obrir la llauna a l’Heliodoro amb un gol de penal al minut 42. Mai falla en els moments decisius, sent infal·lible des dels onze metres gairebé sempre.
Tenint en compte tot el camí recorregut per retornar el Girona a Primera, Stuani va celebrar l’ascens com ningú. «Som-hi Girona!!!», va cridar a ple pulmó en l’acte a Montilivi davant l’afició. «Això és molt especial. Una lluita constant de tot l’equip i tots vosaltres, que ens heu acompanyat durant tot aquest temps. No sabíem si passaria, però ens vam esforçar cada dia per lluitar-ho. Aquests jugadors s’ho han guanyat i s’ho mereixen tot. Vull agrair a tothom el suport. Estem orgullosos de celebrar l’ascens. És inoblidable. Hem sabut somiar i hem sabut lluitar per aquest escut amb totes les nostres forces per aconseguir-ho. Som de Primera!», va dir. El davanter parlava des de la màxima sinceritat.
És el jugador amb més galons de l’equip. Stuani va comptar amb el permís del club per incorporar-se dos dies més tard a la pretemporada. Un cop finalitzades les vacances, però, s’ha posat de nou la granota de treball amb més il·lusió que mai. Res el frena. Ni els 36 anys que complirà a l’octubre. En ment té mantenir el Girona a Primera i posarà tot per part seva per intentar aconseguir-ho. De moment, la data que té marcada en vermell al calendari és l’estrena a Mestalla el pròxim diumenge 14 d’agost. Serà l’inici d’una temporada per continuar ampliant la seva llegenda. Amb gols i moltes alegries més.
Durant aquests cinc anys, l’«uruguasho» s’ha guanyat el cor dels gironins, que reclamen una estàtua en el seu honor a l’alcaldessa de Girona, i ha estat temut a cada camp que ha trepitjat. Tenint en compte que ho ha assolit gairebé tot amb el Girona, poques coses té pendents. Tot i que ja se sap que Stuani no té límits i res és impossible quan se li posa una cosa al cap. Que la màgia continuï per molts anys més.
