Ja ho va predir Quique Cárcel. Va parlar d’un estiu «llarg» i així serà. Ni de bon tros, i això ja és tota una tradició no només a Montilivi sinó a altres llocs, s’inaugurarà la Lliga amb els deures fets. Ara bé, com més cares noves i sortides tancades hi hagi en aquests pròxims dies, millor per enfocar una temporada que serà ben exigent, amb el retorn a Primera com a principal al·licient. Míchel Sánchez ha anat treballant fins ara amb el que ha tingut. Pocs futbolistes del primer equip, l’habitual legió de joves de la base i esperant les novetats. Dies enrere en va tenir tres i d’una tacada: Taty Castellanos, David López i Yan Couto. Una petita pausa i ara toca de nou reforçar el vestidor, tot esperant més peces per completar el trencaclosques. L’objectiu és el de disposar d’una plantilla competitiva, amb cara i ulls, tenint en compte quin és el context, sobretot econòmic, si es compara amb la resta de rivals. S’ha aconseguit lligar les cessions de Rodrigo Riquelme (Atlètic de Madrid) i Yangel Herrera (Manchester City), la primera d’elles oficial des d’ahir a la tarda. Dos futbolistes joves, amb projecció i anys de carrera al davant. Perfils diferents per ampliar el ventall de possibilitats, per augmentar la competència. Dues peces que s’uneixen a les que ja hi ha al mig del camp. Una zona que el club encara vol reforçar més, al mateix temps que es treballa per obrir la porta de sortida a algun dels jugadors que juguen en aquesta posició.

Riquelme té 22 anys i ve de signar un gran any a la Segona Divisió. De préstec al Mirandés, no només destaca pels 8 gols que va fer -entre Lliga i Copa- i la facilitat per veure porteria, sinó també per la seva tècnica i visió de joc. Amb una dotzena d’assistències, l’extrem que també pot actuar al mig per darrere dels davanters, viurà la seva primera experiència a la màxima categoria, on va debutar el 2019, amb prop d’un quart d’hora en la victòria de l’Atlètic contra l’Eibar. Una petita anècdota en un currículum encara per fer, que compta amb fins i tot una breu aventura a l’estranger: el Bournemouth anglès. Renovat fins al 2028, es presenta a Montilivi amb un acord per una temporada, fins al pròxim 30 de juny. Ja s’ha entrenat sota les ordres de Míchel Sánchez i la intenció és que tingui minuts en els amistosos que ha de disputar l’equip: Nàpols (demà), Bolívar (dissabte) i Saragossa (diumenge).

Dos anys més gran és Yangel Herrera, propietat del Manchester City, i amb una dosi d’experiència a Primera més elevada que no pas la de Riquelme. En quatre cursos ha superat el centenar de partits a l’elit espanyola, comptant les aparicions amb l’Osca (16), Granada (52 en dos anys) i Espanyol (23). En total, 101 partits. Una xifra que s’elevarà, aquesta vegada vestint la samarreta del Girona. La fórmula, la mateixa: cessió per una temporada. Migcampista pur i dur, més físic, però que en l’últim any a Los Cármenes es va destapar com a golejador (8 dianes), tot i que aquesta no és la seva especialitat. Un altre perfil per a Míchel, qui veu com el ventall de possibilitats s’amplia.

Al mig, a banda de Yangel, ja es disposa d’Aleix Garcia, Borja García, Ramon Terrats, Ibrahima Kébé -lesionat i recuperant-se d’una operació- i Samu Saiz. Però a més a més la direcció esportiva treballa perquè la nòmina de migcampistes sigui encara més elevada. Subratllat amb vermell hi ha el nom d’Edu Expósito, un dels desitjos del cos tècnic. El futbolista vol venir, però l’Eibar, el seu actual club, demana una xifra força elevada. Les negociacions fa dies que estan en marxa. Fins i tot tampoc es descarta la possible arribada de Nuno Santos, portuguès de 22 anys del Benfica, també incrustat a la mitja amb vocació ofensiva. Peces i més peces. Opcions, alternatives.

D’un perfil diferent és Rodrigo Riquelme. Un home més de banda. Allà s’hi afegeix també la presència a la plantilla d’Iván Martín, d’un perfil similar. O de Valery Fernández, de moment ubicat al carril per tapar forats. Ara bé, el Girona també ha engegat la maquinària per incorporar algun extrem més. S’ha llançat l’ham per intentar pescar Ez Abde, del Barça. Una alternativa complexa, però a Montilivi es manté l’esperança que pugui arribar a bon port. El jugador, sota les ordres de Xavi Hernández, però sense cabuda al primer equip davant l’elevada nòmina d’atacants, segurament sortirà. D’ell dependrà que el destí sigui el Girona. Després, això sí, caldrà tancar d’altres aspectes.